Mort a la cripta del FAD

Floquet de Neu, el gran mico blanc, va ser enterrat en una urna biodegradable el 23 d'abril del 2004 i s'està transformant en un arbre africà. L'urna, un disseny de Gerard Moliné, és un dels objectes que a la cripta subterrània del FAD (Foment de les Arts i el Disseny) ens inviten a meditar sobre la forma en què deixem de ser éssers vius. Només els molt joves, com els participants en aquesta exposició, són capaços de reflexionar sense embuts sobre la mort, encara un tabú social.

Funerals renovats

Farts de la parafernàlia a l'ús --esqueles amb orla de dol, tanatoris depriments i cementiris hipersaturats--, els membres de l'associació X FAD aporten una bona dosi d'energia creativa a l'exposició, tituladaToo young to die(massa joves per morir), que es podrà visitar fins al 3 de novembre. Organitzada per Carme Clúa i Gerard Calderón, l'exposició, a la cripta de l'antic convent dels Àngels, conté una vintena de projectes i es complementa amb el festival de curts Fiambre Film i una visita comentada nocturna, a la llum de les espelmes, al cementiri del Poblenou en vigílies de Tots Sants.

La dissenyadora Raquel Catalán ha elaborat un projecte alternatiu al sistema funerari actual que titula Biocementiri i que transmet valors positius del trànsit vital. En el catàleg hi figuren, per exemple, taüts biodegradables d'alegres colors, indicacions sobre la cerimònia de comiat, el vestuari i el transport del difunt. Martin Ezman ha dissenyat un rellotge de sorra amb les cendres de l'ésser estimat, perquè ens acompanyi durant el pas del temps.

Els geògrafs Guillem Baladia i Eduardo Riol consideren en el seu projecteBarcelona, recicla o morque els cementiris de la ciutat són un luxe i"un verdader anacronisme al segle XXI".En concret, proposen que el de Collserola es recicli en horts urbans i que a Montjuïc hi tinguin cabuda edificis per a totes les religions.

Ricardo Alexandre Viana i Kseniya Belyaeva han dissenyat un llum- mirall que quan s'il.lumina combina la cara de qui mira amb una calavera. És un dels projectes més divertits. Per la seva banda, el més sinistre de tots correspon a l'escultor José Luis Menéndez, que presenta una obra en forma d'esquelets de bronze que està situat en un nínxol de la cripta.

Recordatoris amb papallona

Les dissenyadores gràfiques Mireia Castanyer i Marta Garreta, Duoh¡, exposen una línia d'esqueles per a premsa i recordatoris en què papallones i libèl.lules, amb les fotos del difunt, substitueixen el repertori catòlic de Doloroses i Calvaris.

Notícies relacionades

Per què la Via Laietana reformada no té arbres: dels túnels del metro al volum dels testos

Gala premonitòria deJosep Oliu

Altres propostes són menys pràctiques i de contingut de tipus filosòfic, comMorir sol és mala companyia, de Pilar Giménez Martí, o els vídeos a càrrec de Beatriz Ayuso i Ramón Guimaraes. Iván Expósito presenta la maqueta deMemolith, un suport d'emmagatzematge per a la nostra memòria en format digital que ha de servir perquè els éssers estimats disfrutin dels records del difunt. Laura Blasco i Juan Miguel Juárez mostren una alternativa contemporània, de línies senzilles i material daurat, a les joies de dol que havien de portar abans les viudes.

Com a colofó a la proposta, dues pissarres en forma de taüt gòtic recolliran les idees dels visitants sobre un destí inexorable del qual ningú aconsegueix escapar.