Von Trier sorprèn amb una comèdia d'embolics

És significatiu que, des del 1984,El jefe de todo estosigui l'única pel.lícula de Lars von Trier que no ha participat a Cannes. El cineasta danès voldria que a partir d'ara les estrenes dels seus films estiguin en plena sintonia amb una naturalesa més austera,"sense tant de glamur ni projeccions de repercussió mundial".L'objectiu és que l'obra trobi per ella sola el camí d'accés al"verdader"públic. A Von Trier tampoc li ve de gust viatjar ni tornar a suportar la pressió d'un festival de tal calibre. Per això la seva opció ha estat Sant Sebastià, on ahir es va projectar el que ell considera"una comèdia inofensiva".

Això sí,El jefe de todo estova participar fora de concurs i sense la presència del seu director, que només hi va ser de manera virtual. Von Trier va parlar amb la premsa prop de 30 minuts a través d'una videoconferència, cosa que li va permetre complir un dels seus propò- sits vitals: no sortir de Copenhaguen."En 50 anys crec que m'he guanyat el privilegi de reduir la marxa".I també el de no enfrontar-se a una gran fòbia: pujar en un avió.

ESTRICTA I CLÀSSICA

A la trama no hi ha ni morts ni redempcions, només un engany que Von Trier transforma en comèdia d'embolics. L'embolic sorgeix quan al propietari d'una companyia informàtica se li acut contractar un actor a l'atur perquè doni vida a l'in- existent president de l'empresa, a qui li atribueix les resolucions que no agradaven als empleats. La cinta, segons el realitzador, pertany al tipus de comèdies que no demanen grans riallades al públic però que el fan sentir bé."He intentat fer una comèdia estricta pel que fa a la forma. Sí, clàssica, tot i que no acostumo a seguir la dramatúrgia tradicional".De petit l'entusiasmaven les comèdies en què tots parlaven alhora, comQuina fera de nena!iL'estranya parella.

El teatre, en el seu concepte més pur, torna a ser essència d'inspiració artística."M'agradaria debatre el terme del que és fílmic. El cine no necessita muntanyes, animals i un munt de soldats",argumenta el director deDogville. Les pel.lícules que valora, les que més l'atrauen, estan pròximes al teatre."Trobava a faltar aquell halo teatral a la meva obra. És una tendència que vull perfeccionar".El teatre no només està present en la forma sinó en les contí- nues al.lusions a Ibsen, que no resulta gaire ben parat en boca del personatge protagonista."Però sempre l'he acceptat com un gran ídol",conclou Von Trier.

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

El director torna a l'embrió del cine Dogma per la total absència de decorats, d'estrelles i de bandes sonores, malgrat que sorprenentment opta per una pel.lícula de gènere. La seva motivació és sentir-se"totalment alliberat"i, per aquest motiu, desconeix si en el futur tornarà a seguir les normes del moviment radical que ell mateix va impulsar."No puc saber què faré. El Dogma va demostrar que les limitacions formen part del procés creatiu".Va recordar que va néixer en el moment en què van arribar al mercat les càmeres petites."Amb les noves tecnologies, seguir les seves normes és una opció artística tan vàlida com deixar-les de banda".

La seva intenció és concloure la trilogia iniciada ambDogville, però no sap quan."No serà el meu pròxim rodatge",assegura. Del seu distanciament amb Nicole Kidman, no en parla, però sí un dels actors, Casper Christensen:"Potser la sorprèn que Von Trier li doni una puntada al cul. A mi això em diverteix, però ella està acostumada a viure entre els cotons de Hollywood".Més clar, impossible.