La Mina acull amb "esperança" la batuda contra la droga

Semblava una altra matinada de tràfec en aquells pisos de la Mina que tothom coneix però que gairebé ningú s’atreveix a assenyalar. Però no, aquesta vegada el deambular no era d’addictes arrossegats fins allà per la tirànica bulímia del mono. Tristament, el barri és expert en la matèria i de seguida va saber que era una nit de batuda. Tampoc van trigar gaire a advertir que no seria una batuda policial més. Les xifres parlaran del dispositiu més gran en la història dels Mossos d’Esquadra, però per als veïns el que era inusitat va ser precisament l’extraordinària discreció policial malgrat la seva amplíssima presència. «Fa 40 anys que visc a la Mina i la d’avui ha sigut una operació espectacular, amb més agents dels que hagi vist mai; no obstant, tot ha sigut ràpid i pràctic, sense soroll, no ha sigut una actuació de cara a la galeria, com altres vegades», explica Josep Maria Monferrer, membre de la plataforma d’entitats del barri.

Al sortir el sol i saber que el dispositiu havia arribat a 71 domicilis de 14 municipis de l’àrea metropolitana i més enllà, les sospites es confirmaven. «Quan la policia fa una batuda aquí, però no va al Besòs, o a Santa Coloma o al Baix Llobregat et preguntes de què va això, si el cop de puny a sobre la taula és només per quedar bé», afegeix Monferrer. Però la magnitud i la forma de la intervenció li fa concebre «esperances» que finalment alguna cosa pot estar canviant.

Reclamacions  

   

Una sensació que es va alimentant també amb detalls que se succeeixen els últims mesos des dels despatxos de les autoritats. «L’arribada d’Ada Colau i la seva sensibilitat cap a Sant Adrià ha significat un punt d’inflexió en la relació amb Barcelona, que fins ara estava d’esquenes a la realitat del veïnat», explica Monferrer. Eduard Fuentes, de l’associació de veïns del barri, amplia el focus sobre els canvis de calat polític. «Que el PSC perdés la majoria absoluta a Sant Adrià l’obliga a ser molt més receptiu a les reclamacions que li arriben des del carrer a través d’altres formacions», destaca. Fuentes assegura que la «pressió» que encaixa ara l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, també li arriba des de la Generalitat, que està «preocupada» pels problemes de seguretat i per la «degradació del barri». Una inquietud que s’entén quan adverteix que «la immensa majoria dels consumidors» no són veïns de Sant Adrià.

Notícies relacionades

El pòdcast d’EL PERIÓDICO | S’incrementa un 15% la delinqüència a Barcelona, l’Hospitalet i el Prat de Llobregat

Interrompuda la circulació de trens a Montcada per la caiguda d’un arbre a la via

 Monferrer entén que des de fora la percepció sigui que la de la droga és la principal problemàtica que sacseja la Mina, però adverteix que la gran prioritat és la «preocupant taxa de desocupació» i reclama la intervenció pública perquè els veïns més vulnerables tinguin opcions reals de guanyar-se la vida dins de la legalitat. «Un home em reconeixia que trafiquejava amb drogues, però em preguntava quina alternativa li quedava, amb tres fills, sense cobrar cap tipus d’ajuda i amb el mercat laboral tal com està», explica. D’aquesta manera, el mercadeig de substàncies il·legals s’instal·la a la quotidianitat del veïnat, per les seves dures condicions de vida i per la «inacció de les autoritats», i fa de la Mina el «gran supermercat de la droga de Barcelona».

 «Els addictes hi van a qualsevol hora a comprar la seva dosi i tot són facilitats. Les porteries on es trafica deixen les portes obertes i si algun veí la tanca, descuida que algú la trencarà amb un mall», exposa Monferrer. El líder veïnal tem que el fràgil equilibri del barri salti pels aires «i tot acabi rebentant» per culpa de la complexa realitat socioeconòmica i la plaga de la droga. Per això, alça la veu i creua els dits perquè, aquesta vegada sí, les batudes siguin «més que un cop efectista».