"L'AMB treballa per convertir el residu en recurs"

La biometanització converteix els residus orgànics, a través de la seva degradació en uns dipòsits sense contacte amb l'aire, en un biogàs que serveix per generar energia. Aquest procés s'ha imposat com la millor alternativa per als residus domèstics, tradicionalment destinats a la producció de compost. Les jornades del Biometa neixen el 1997 per intercanviar experiències i milorar aquesta tecnologia.

Carles Conill, director de l'Àrea de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i Joan Mata, professor d'Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona, intercanvien impressions sobre el present i el futur de la gestió de la fracció orgànica.

-¿Quins temes tracta el Biometa?

 

-Joan Mata: Biometa són unes jornades de caràcter molt tècnic dedicades al procés de biometització i altres tecnologies relacionades. Aquest congrés va començar el 1997, quan es va aprovar un pla metropolità que apostava per aquesta tecnologia.

-Carles Conill: El 1997 es va prendre la decisió de reciclar més en comptes de construir una segona incineradora. Llavors reciclàvem un 3%, res a veure amb l'actual 36%. Vam optar per aprofitar el material, vam apostar pel que ara en diem economia circular a través de tecnologies com la biometització, complementada amb d'altres, com la del compostatge.

-És un punt de trobada. 

-C.C.: Biometa ha servit per generar debat, per compartir experiències. Aquestes jornades han sigut l'acompanyament científic i tecnològic a tot el model metropolità de tractament de residus.

-J.M.: Ha tingut molta repercussió a la resta de l'Estat Espanyol, i sempre ha despertat molt interès, amb una assistència molt àmplia.

-¿Quin és l'objectiu principal?

-C.C.: Tècnics, universitat, empreses i AMB estem treballant conjuntament per aconseguir que tots els residus es puguin convertir en recursos. I això inclou convertir el rebuig de les plantes en combustibles de diferents classes per aconseguir «l'abocament zero», prioritat de la política ambiental de l'AMB.

-De residu a recurs. 

-C.C: Ja fa temps que treballem en aquesta línia, però la situació de crisi i les necessitats energètiques en què es troba Europa han propiciat que aquesta concepció agafi un impuls nou.

-¿Quin paper té la Universitat de Barcelona en aquestes jornades?

-J.M.: La Universitat de Barcelona participa en qualitat d'assessors en matèria científica i tecnològica.

-¿Com va començar aquesta relació entre la UB i l'AMB?

-J.M.: La UB estava treballant en la biometització a nivell experimental i vam trobar en l'AMB un ens molt interessat en el tema, que també estava investigant en la mateixa línia. Vam pensar que seria una bona idea crear unes jornades conjuntes.

-¿Qui més participa en aquestes jornades sobre la biometització?

- J.M.: Empreses constructores, tècnics municipals, enginyers...

-C.C: I també companys dels consorcis de la regió metropolitana. Perquè a més a més dels quatre Ecoparcs que gestiona l'AMB, hi ha tres plantes més d'alta tecnologia al Vallès oriental, el Vallès Occidental i el Maresme.

-També hi participen ponents d'altres països.

-J.M.: Sí. Aquest any hem pogut comptar amb la presència de les universitats de Venècia i de Southampton. En les seves ponències han parlat sobre diferents aspectes energètics, alternatives com el biothane, una barreja de metà i hidrogen...

-C.C.: Dels ponents de fora sempre n'aprenem molt, però hem de dir que en les diferents sessions i taules de treball també aprenem molt del que es fa aquí.

-Després d'11 edicions del Biometa, ¿què ha canviat?

-C.C.: Per començar, en el primer Biometa tot eren idees, conceptes que descobríem en viatges a Àustria i Alemanya de la mà de les visites que organitzava el doctor Matas. En canvi, actualment moltes de les idees s'han convertit en una realitat i funcionen. ¿Què significa això? Que tenim una tecnologia que no dóna problemes, que tracta bé els residus, que recuperem materials, que generem poques deixalles...

-¿I això com afecta la ciutadania?

 

-C.C.: El Biometa tracta, a grans trets, sobre  innovació tecnològica. I gràcies a avanços com la biometització ha sigut possible reduir de manera considerable el problema de la pudor durant el procés de tractament de la matèria orgànica. Si millora la gestió dels residus, la ciutadania i el medi ambient hi guanyen.

-La ciutadania és clau. 

-C.C: Fa 20 anys l'incipient departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va fomentar unes bones pràctiques a través del programa de tele Capità Enciam. Els ciutadans les coneixen i les apliquen bé. Actualment, a més a més, amb la tecnologia tenim uns objectius europeus que hem de complir, com ara minimitzar els combustibles fòssils i fer un ús més gran de les energies renovables, i hem d'anar més enllà. Però sí, el seu paper és fonamental.

-¿Per què costa tant separar la matèria orgànica?

 

-C.C.: Així com podem estar molt orgullosos de les nostres plantes de tractaments de residus, encara podem fer més en qüestió de reciclatge. L'Agència Catalana de Residus (ARC) ens ha fixat un 60% global de reciclatge i hem d'aconseguir-lo.

-J.M.: La matèria orgànica és la que té un impacte més negatiu en el medi ambient i hem de fer un esforç. Si el ciutadà col·labora a casa separant les fraccions, el procés se simplifica i permet un reaprofitament més gran dels residus.

-Continuareu fent pedagogia.

-C.C.: Sí. D'altres fragments, com el vidre i els envasos, compten amb els fons destinats per Ecoembes i Ecovidre. No hi ha fons similars per a la matèria orgànica, i per això des de l'AMB estem fent un esforç de comunicació més important.

-¿Queda gaire per fer?

-C.C.: Encara que la prevenció de residus domèstics continua sent remarcable, la recollida selectiva de residus mostra un estancament. La campanya Envàs on vas ha sigut molt positiva, perquè ha aconseguit unificar els 36 municipis amb les mateixes pràctiques, sota uns mateixos programes i lemes metropolitans. Ara el que toca  és iniciar altres accions eficaces i imaginatives.

-¿Com imagineu el futur de la gestió dels residus?

Notícies relacionades

Reciclatge i voluntat

La llei de l'ecoeficiència

-J.M.: A llarg termini, augmentarà la recuperació dels materials i també hi haurà millores tecnològiques.

-C.C.: Hi ha veus que suggereixen transformar tots els residus en energia, però ara per ara no veig cap gran canvi de model sinó més aviat el seu perfeccionament.