Josep Maria Carreras: "Un pla urbanístic millora les ciutats i els seus habitants"

La preparació d'un pla urbanístic genera il·lusió perquè suposa l'oportunitat de millorar la qualitat de vida de les persones». Aquesta frase és de l'urbanista Josep Maria Carreras Quilis, director de Serveis d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Carreras es refereix a la redacció en curs del Pla Director Urbanístic (PDU), previst en la llei de constitució de l'ens metropolità, per actualitzar el Pla General Metropolità (PGM) de l'any 1976.

-¿Com explicaria a la gent què és un pla director urbanístic?

-Un PDU no és res més que imaginar-nos com ens agradaria que fos la nostra ciutat en un futur no gaire llunyà. Amb aquest pla les ciutats tenen la possibilitat de millorar, i millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. I això últim inclou millorar la qualitat dels espais públics, els espais productius perquè facilitin la creació de llocs de treball, les comunicacions, la qualitat de l'aire i altres indicadors mediambientals...

-¿Quina diferència hi ha entre el PGM vigent i el futur PDU? 

-El PGM va ser aprovat en un context molt diferent. No s'havien cobert uns estàndards urbanístics mínims i va significar un gran pas. Un bon exemple és l'alt percentatge de carrers sense clavegueram públic que hi havia, cosa que ara és del tot impensable. ¿Parcs? Collserola, Ciutadella i poca cosa més.

-Eren altres temps.

-Barcelona venia d'una situació política de dictadura i predominava l'especulació urbanística, al marge de l'interès dels ciutadans. Amb el PGM s'inicia un canvi perquè fixa espais per a equipaments i parcs. La majoria de les infraestructures i els parcs ja han estat executats, i ara  és el moment d'analitzar si el nivell fixat pel PGM era suficient -encara que tot apunta que sí- i quin paper haurien de tenir a partir d'ara.

-¿Per exemple?

- Amb el PDU estem estudiant de quina manera es poden relacionar els actuals parcs per crear estructures cíviques. Abans es pensava en parcs per cobrir estàndards d'una ciutat moderna, però no es van crear  itineraris verds dins de la ciutat. Aquests conjunts expandiran els usos cívics de l'espai públic.

-¿Això significa que el PDU pensa més en les persones? 

-Això no es podria afirmar estrictament perquè el PGM va ser un primer pas per millorar la qualitat de vida de les persones, però sí que és cert que ha canviat la manera com s'entén la utilització de l'espai públic. En aquesta nova concepció, la persona que utilitza la bicicleta i el transport públic es té més en compte. En aquest sentit, també s'ha anat ampliant l'espai destinat als vianants.

-¿Com serà la mobilitat a l'àrea metropolitana del futur?

SEnDTots els experts i professionals consultats coincideixen que en determinats espais, com els teixits urbans més densos, el cotxe no té perquè ser l'actor principal. No obstant, s'ha de veure com s'ajusta el seu ús a la ciutat perquè el cotxe, ens agradi o no, forma part de les nostres vides ara mateix.

-¿No era més senzill seguir modificant el PGM del 1976?

-Durant aquests 38 anys, el PGM ha demostrat ser molt flexible. S'ha modificat tantes vegades com ha sigut necessari. Gràcies al PGM ha sigut possible regular el conjunt metropolità, i ha permès fer coses com les rondes, per posar-ne només un exemple, que travessen diferents municipis. Però pràcticament totes les actuacions previstes ja s'han portat a terme i l'ideari s'ha esgotat.

-El PGM va quedar obsolet.

-Sí. El PGM va ser pensat en els anys 70 i des d'aleshores han canviat molt les coses. Per exemple, el tipus d'activitat industrial és diferent. La manera de créixer també ha de ser radicalment diferent, perquè en aquests moments l'àrea metropolitana ha esgo-tat el seu sòl i la nova ciutat haurà de pensar en un creixement per transformació.

-Si no podem construir, ¿toca reciclar o transformar?

-Efectivament, el model de creixement del PGM preveia un creixement d'un 30% de la superfície urbana, perquè hi havia sòl lliure. En aquests moments, el pla territorial metropolità de la regió de Barcelona calcula que només es podrà créixer en un 3%. Per tant, no ens queda més remei que optar per la transformació urbana, i un dels reptes del PDU és establir la manera.

-¿Hi ha línies vermelles? 

-Hi ha grans consensos com mantenir i protegir Collserola, els boscos del Garraf i l'Ordal, la Serralada de Marina i el Parc Agrari del Llobregat… Són punts pràcticament intocables i queden fora del debat.

-¿Quins són els grans temes pendents?

-Queda molt per fer als rius Besòs i, sobretot, Llobregat. Així com la ciutat ha donat l'esquena al front marítim durant anys, fins que van arribar les transformacions de la Vila Olímpica, Montgat i Badalona, encara tenim molta feina per fer en aquests dos rius. Hem d'ordenar els seus marges, millorar la seva connexió amb les ciutats adjacents...

-Però s'ha avançat molt.

-Sí, però només el riu Llobregat ja suposa 30 quilòmetres a cada ribera,

60 quilòmetres en total. El PGM es limitava a fer una reserva de l'espai per a un ús posterior i poca cosa més. Al PDU l'ordenació dels dos rius principals estarà molt més detallada.

-L'AMB organitza jornades amb experts de diferents disciplines. ¿Per què és tan important aquest debat obert? 

-Per no repetir el mateix. Quan es va aprovar el PGM va ser innovador. Ara volem superar la tendència humana

a reproduir models existents. Si no som capaços de generar un nou model diferent que s'ajusti als reptes i les necessitats de la ciutat actual, tindrem un pla que serà obsolet des del començament.

-Tendim a repetir conceptes.

-Perquè inventar una cosa nova tampoc és tan fàcil. El procés participatiu i el debat tècnic són per fer aflorar noves idees que puguin servir per vestir una nova cultura urbanística, adaptada a les necessitats actuals.

-¿Han sortit bones idees de les primeres trobades?

-Sí. Hi estan participant persones amb perfils professionals molt diferents, de diferents generacions, més joves i més experts. De totes les seves aportacions en sortirà un resum amb les idees que considerem més útils.

-¿Alguna previsió de dates?

-El procés de debat s'allargarà durant tot el 2014 i pràcticament fins que arribin les eleccions municipals el mes

de maig del 2015. Podem preveure què passarà després, però no amb la mateixa seguretat. Els representants polítics, els mateixos o els nous, decidiran.

-¿Aquest pla no hauria d'estar per sobre dels colors polítics?

-Hem de redactar aquest pla director perquè ho exigeix una llei del Parlament de Catalunya, aprovada per unanimitat. Però el ritme i l'orientació només poden ser determinats pels representants polítics. El nostre objectiu és tenir el maig del 2015 uns documents amb els estudis i resultat dels tallers perquè pugui començar la redacció del PDU.

Notícies relacionades

Economia i societat, centre del debat

Manuel Toharia: «Observar la quantitat de residus que genera un país és un índex sociològic extraordinari»

-¿Serem un referent? 

-Barcelona té prestigi com a ciutat innovadora, des dels 80, i aquest procés és seguit fora de les nostres fronteres amb molt interès.