L’autoavaluació de Soto Grado i Xavi després del Getafe-Barça

Quan César Soto Grado revisi el vídeo del Getafe-Barça comprovarà tots els errors que va cometre.

Una de les tasques que han de complir els àrbitres l’endemà de qualsevol partit que dirigeixen és tornar a revisar-lo i fer-ne una autoavaluació. Mirar decisió per decisió presa, enjudiciar-la de nou assenyalant si tornarien a xiular el mateix o diferent, apuntant-se els encerts i les errades que observen en aquesta segona mirada des d’una altra perspectiva, per descomptat. Aquest document l’enviarà Soto Grado al CTA i li comentaran en quins aspectes pot millorar i quines eines pot utilitzar per evitar (o minimitzar) les errades comeses en el futur.

Cops sense pilota

Soto Grado veurà –si no els va veure– els cops sense pilota de diversos futbolistes del Getafe a jugadors del Barça, allunyats de la jugada. Es preguntarà –si no ho va preguntar– per què no li va dir res Javier Iglesias Villanueva, l’àrbitre de la sala VAR, ja que les càmeres van captar i van reproduir aquestes accions. Trucarà a Pau Cebrián, el jutge de línia assistent, nou en el seu equip arbitral i que abans acompanyava Mateu Lahoz, per saber a la llum encegadora i clara de les imatges si va observar o no va observar aquestes jugades i si no el va avisar per algun motiu indesxifrable.

El conclave que van fer els àrbitres a Astúries la setmana prèvia al començament de la Lliga perseguia, a més de la realització de les proves físiques, la missió utòpica d’acostar criteris, no unificar-los –això és missió impossible–, perquè jugades similars que es produeixen en un Sevilla-València (la demolició d’Hugo Duro) tinguin un desenllaç similar al d’un Getafe-Barça (la pugna entre Abde i Djené) o que una falta a l’àrea d’un Almeria-Rayo, un Athletic-Madrid i un Getafe-Barça tingui una concepció semblant, per més que es repeteixi el mantra sobre que mai hi ha dues jugades iguals. Fins i tot que l’acord d’allargar els partits el temps que sigui necessari es compleixi, tot i que el duel del Coliseum derivi en inacabable.

El temps de la discòrdia

Soto Grado va allargar 10 minuts el primer temps i només 9 el segon, quan el Getafe va accentuar la seva voluntat de reduir-lo al màxim davant la crispació de Xavi, baluard de la petició del cronòmetre per fixar el temps efectiu de joc. En realitat, amb la revisió del VAR en la jugada del doble penal sobre Gavi i Araujo transformada en una falta per mans de Gavi, l’àrbitre de la Rioja va ampliar a 15 minuts el temps addicional, dels quals només n’hi va haver 5 amb la pilota en acció.

Però Xavi també en farà una autoavaluació. Del seu equip i del seu comportament. Va ser expulsat per primera vegada per la seva vehement protesta al quart àrbitre per l’acció entre Djené i Abde, tan vehement com la de José Bordalás exigint l’expulsió de Raphinha per la seva agressió a Gastón. L’entrenador del Barça ha vist, a més de la vermella de Getafe, 12 targetes grogues des que és a la banqueta. L’any passat ja va complir un partit per acumulació (en la jornada 24 contra el València). El mateix dia que Gavi i abans que qualsevol altre futbolista de la plantilla.

Un Getafe sense sorpreses

L’autoavaluació de Xavi tindria més a veure amb la correcció dels errors contra un Getafe que no va suposar cap sorpresa, ni en el plantejament ni en la seva actitud. El Barça es va encallar sense poder trobar els dos interiors (Pedri i Gündogan), posseïdors de la passada més verinosa, que al seu torn tampoc van connectar amb els dos puntes, excepte quan Raphinha feia un desmarcatge de ruptura.

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

Al Barça li sobrava l’acumulació de jugadors en la construcció. Malgrat la inferioritat numèrica, Xavi va retirar Christensen i va retardar De Jong perquè portés la pilota en verticalitat, mentre Abde obria la banda esquerra. Xavi va detectar que un extrem com Lamine Yamal atacaria millor que Araujo a un quart d’hora per al final i l’entrada d’Ansu Fati va generar angoixa per la seva mobilitat. El que li va faltar a Lewandowski. No va connectar ni una trista rematada.

El combo Soto Grado-Getafe amenaçava ruïna i les il·lusions del Barça es van esfondrar. El col·legiat de la Rioja havia xiulat set vegades en partits de l’equip blaugrana des del seu ascens a Primera (19-20), dels quals va aconseguir tres victòries (5-0 a l’Eibar, 0-2 a Cornellà a la Copa, 1-3 a Vila-real) i quatre derrotes: 1-0 a Getafe, 2-1 a Cadis, 2-0 contra l’Atlètic, 3-1 a Valladolid). El 0-0 va ser el primer empat. Amb el mateix sabor amarg de les quatre visites encadenades pel Barça sense marcar un trist gol a Getafe.