▾ .com .cat
Esports Barça
L’assignatura pendent de Xavi: no queixar-se (tant)

L’assignatura pendent de Xavi: no queixar-se (tant)

L’assignatura pendent de Xavi: no queixar-se (tant)
2
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Han plogut un milió de mems i ja sé, perquè ell mateix s’ha encarregat de comentar-ho en multitud de conferències de premsa, que no els en fa ni cas. Ben fet, per no fer cas als mems, dic, però hi ha una cosa que Xavi Hernández o el seu nou assessor àulic haurien de pensar: no es pot protestar, queixar-se, de tot després de qualsevol partit. No ja del tall de la gespa, el sol, el sistema massa defensiu del rival o de tal o tal arbitratge. Pots queixar-te, però no sempre i de tot.

El Barça acaba de disputar el seu primer partit de pretemporada i l’ha perdut per golejada davant el poderós Arsenal (5-3). D’acord, no passa res, absolutament res. Viatge, desplaçament, virus, jugadors nous, veterans que s’han d’adaptar, joves que volen triomfar i córrer abans d’hora... Es diu pretemporada i, tot i que estaria bé guanyar tots els partits per 3-5, no passa res perquè perdis (el primer) per 5-3 davant un equip enorme, candidat a guanyar la Premier i que s’ha gastat 230 milions d’euros en tres futbolistes (Rice, Haverts i Timber), quan tu vas buscant ‘oportunitats de mercat’ i, en les quals no ho són, regateges fins al Girona mateix. Perdó, també al jugador. Perdó, també al seu agent, per fitxar-lo.

El dolent és que acabat el partit que, repeteixo, té una i mil explicacions, no el 5-3 sinó el joc, les ratxes de joc, el comportament dels teus futbolistes, vas i dius que el rival ha corregut massa, ha jugat amb excessiva intensitat «per estar en pretemporada» i, fins i tot, que semblava que jugaven un partit de Champions. ¡Vagi, Champions, allà fa mal!, aquest és el títol que exigeix Joan Laporta aquesta any. Vaja.

I, al fons, Guardiola

Notícies relacionades

¿No havíem quedat que es juga com s’entrena i s’entrena com es juga? Doncs en això està l’Arsenal i tots els que volen ser enormes, no grans. I ser candidats a guanyar la Champions, precisament. «El futbol pertany als futbolistes i els futbolistes són molt competitius», li va respondre Mikel Arteta, tècnic del conjunt anglès. «Estem jugant davant 70.000 persones i el futbolista es rebel·la i, és clar, que tots volem guanyar».

No hi ha res més a comentar. Bé, sí, una altra dada que, possiblement, Xavi també té al seu cap tot i que mai ho verbalitzarà, com tampoc Arteta en parlarà. Aquests dos grans culers, aquests dos joves tècnics, estan en la carrera, no parlada, no comentada, no escrita, però evident de seguir els passos, gairebé els posats, el futbol, l’estil, el discurs i, ¡tant de bo!, els títols (¿impossible?, ja, però tenen dret a pensar que poden) de l’immens Pep Guardiola. I, ho sento, però han de demostrar-ho en cada enfrontament entre ells. I en això estava Arteta: Barça, Xavi, joc bonic... he de guanyar. I, si puc, golejar.

Temes:

Andá pallá bobo

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. EL PROTAGONISTA DEL CLÀSSIC Lamine Yamal, el fenomen que desborda les precaucions: independitzat, xofer del club i una amistat amb Morad
  2. L’escola d’hostaleria deixarà de fer classes a partir de l’estiu
  3. Al Centre "De premi": el bar de Sabadell aclamat per les seves patates braves
  4. Successos Tres detinguts per atracar un banc a Camarles
  5. La nova vida de Lamine Yamal