La foto de Laporta i el consell del meu amic Maxenchs

Va ser un (altre) esmorzar meravellós. El Ricard feia ja un temps que era el timoner d’un Barça, que, com tots, sempre ha sigut un club complicat, recargolat, a l’hora de manejar la seva comunicació, tant la institucional com l’esportiva, perdó, poliesportiva.

Reflexió d’amic

L’esmorzar (com tots) va ser interminable. Afortunadament. Parlant de les seves coses i, sobretot, de la representativitat que havien dipositat sobre les seves espatlles, el Ricard em va dir una cosa que no oblidaria en la vida: «Quan tu entres al Barça, passes a representar el Barça. Com els jugadors porten l’escut sobre el pit, just al cor, nosaltres el portem, de vegades invisible, a la butxaca de la nostra americana. I per descomptat has de saber el que això suposa, què pots fer i què no pots fer, què pots dir i què no pots dir».

He vist, com tots, la foto del president Joan Laporta a la festa de benvinguda que va oferir el Barça a Los Angeles. I vaig pensar, immediatament, en Ricard Maxenchs. L’advocat Joan Laporta Estruch pot fer i dir el que vulgui, on vulgui i com vulgui. El president del Futbol Club Barcelona, tot i que Laporta cregui que sí, no pot fer, ni dir, ni comportar-se com vulgui.

És veritat, és cert, és transparent i molt palpable que, en els temps que corren, amb l’afició anestesiada i, pel que sembla, allunyada, no només del Camp Nou sinó també de Montjuïc i no diguem ja del dia a dia, de la gestió, de la governança, la foto en qüestió deu haver provocat més rialles, mems i fins i tot aplaudiments, que crítiques, així que pot ser que continuï sent una opinió d’heretge.

Sens dubte, el que sí que demostra aquesta imatge és que el president i tot el seu seguici segueixen encantats d’haver-se conegut i, en cap moment, els ha passat pel cap que aquesta no és, dic, la imatge que millor representa el Barça, la ‘gent blaugrana’, ni, per descomptat el retrat del que és el ‘mès que un club’.

Però quan dic que tot el seguici deu estar contentíssim amb aquesta foto («bé, ja sabeu com és el Jan, molt de la festa i el bon rotllet)», penso en qui ha pregonat estar tot el dia pendent del president, aquest que, compte, es passa la jornada allunyant-lo de les Coca-Coles i els carros de les postres.

No en tinc cap dubte, és més, ho sé de bona font, m’ho han explicat ells mateixos, els inquilins del ‘camarot’, que a Laporta no hi ha qui li planti cara i que tot, tot, passa per les seves mans. És evident que ningú s’atreveix a suggerir-li res, ja que és possible que, si el suggeriment no és del seu grat, l’endemà deixi de pertànyer al seguici.

Aquests catalans...

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

Molts pensaran que la imatge exterior del FCBarcelona (i no em refereixo només a Catalunya i/o Espanya) és Xavi Hernández i els seus nois. ¡Ni parlar-ne! La imatge del Barça, lamentablement i com explicava Maxenchs carregat de lògica, raó i sentit comú, és, fonamentalment, el seu president.

Ja fa molt temps que els catalans i no diguem els socis del Barça, adormits (bé, no tots, no tots), han convertit determinats comportaments, frases i imatges del president, no de Joan Laporta Estruch, que, insisteixo, pot fer el que li demani el cos, en esbojarrats mems o intercanvis de whatsaps, oblidant que darrere d’aquesta burla va el Barça i, enganxat al Barça, Catalunya.