L’independentisme crida a desobeir les sentències judicials sobre el català

Tot i que l’independentisme no passa pel seu millor moment, una altra Diada més va sortir al carrer per intentar demostrar que, malgrat tot, el moviment continua bategant. Aquesta vegada ho va fer en tres mobilitzacions simultànies celebrades a Barcelona, Girona i Tortosa. Aquestes marxes massives del passat han passat a millor vida, però encara així milers de persones van tornar a concentrar-se per reclamar la independència. La Guàrdia Urbana va xifrar en 28.000 els assistents a la marxa de Barcelona, 41.500 en total si s’hi sumen les altres dues. Segons els organitzadors, van ser 100.000 agrupats en els tres punts. Les xifres continuen caient en picat respecte als moments àlgids del procés i la d’ahir va ser la protesta més escassa des del 2012.

Durant tot el matí, els organitzadors van treballar amb la idea que la pluja obligaria a retallar la marxa o a introduir canvis en el pla previst. Finalment, el temps va respectar els manifestants. Al capdavant de la protesta va destacar la presència del president de l’ANC, Lluís Llach, i el d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. Al final del recorregut, Llach va pronunciar un discurs pactat per tots els impulsors en el qual va cridar a desobeir les sentències judicials que qüestionen la immersió lingüística a les escoles de Catalunya. L’última és de dimecres, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar gran part del decret, que va fer el Govern de Pere Aragonès per intentar blindar el català a les aules. "Si l’Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquestes sentències, desobeïm. Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir", va exclamar.

Mantenir la moral alta

Per a Llach, a l’hora d’afrontar la immersió lingüística, el referent ha de ser l’organització del referèndum de l’1-O del 2017, quan les institucions catalanes van desobeir tots els mandats judicials per celebrar aquesta consulta. "Tenim dret a la desobediència cívica. ¿Ho recordeu? L’èxit de l’1-O es va basar en la desobediència", va dir. El president de l’ANC, que hi va intervenir en nom de totes les entitats convocants, va arribar a parlar de l’existència d’un "cop d’Estat judicial permanent des de l’any 2017" que està obsessionat a "empobrir les competències" de les institucions catalanes.

Notícies relacionades

Òmnium Cultural recepta la cohesió social per reforçar la "catalanitat"

Un ascens d’alta velocitat al Banc d’Espanya

La missió de Llach, doncs, va ser la d’intentar mantenir la moral d’una tropa, la de l’independentisme, que després d’una dècada de mobilitzacions massives ara no passa per un bon moment. "Aquí som, hi tornarem a ser i sempre hi serem", va dir. L’acte va acabar amb els organitzadors exhibint una gran pancarta del Rei de cap per avall, símbol de rebuig del Monarca. Prova que l’assistència no va ser massiva és que la capçalera de la manifestació, amb el lema Més motius que mai per la independència, va poder fer el seu recorregut, entre Pla de Palau i l’estàtua de Colom, sense problemes.

Com que els partits independentistes cotitzen a la baixa, van tornar a quedar exclosos de la capçalera de la marxa. Malgrat tot, Junts, ERC i la CUP hi van enviar els seus representants. Els de més rang van ser el secretari general de Junts, Jordi Turull; la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, i el líder de la CUP, Non Casadevall. A més, per primer cop, l’organització va haver de lidiar amb la presència de l’extrema dreta independentista, Aliança Catalana. L’any passat, la formació de Sílvia Orriols es va autoexcloure de la cita. No obstant, l’alcaldessa de Ripoll va anunciar al juliol que havia canviat d’opinió al sentir el president de l’ANC dir que no la convidava. Orriols va defensar la seva participació i va assegurar que ho va fer per combatre els "sectaris" que els exclouen .