La marxa de Messi a Miami | Que trist, quina manera d’enganyar-nos, de nou

Ha sigut el Barça, ha sigut el seu president («estava fet, però es va refredar», perla que va deixar anar l’altre dia el ‘presi’), el seu DIRCOM, el ‘camarot’, Mateu Alemany («ho tenim tot a punt per quan Leo decideixi»), Rafa Yuste, que va encendre l’últim tro, fins i tot Xavi Hernández, que, buscant la seva renovació i pretenent complaure el president, va dir que tot estava «en un 99%» (¡quina barra!) en mans de Messi.

Amb les mans lligades

Tots, inclosos els periodistes regalats, els mitjans ansiosos de continuar estirant el fil, d’acaparar clics i vendre paper (poc), els que han convertit en un culebró lamentable el que era impossible. Perquè el que no s’explica («en el món empresarial, els plans de viabilitat els fan les empreses que estan en concurs de creditors», em va dir ahir un catedràtic català d’Economia), és que el Barça no és que no pogués fitxar, ara o d’aquí un mes, Leo Messi, és que encara no pot fer res de res, mentre entren les excavadores al Camp Nou i comencen a destruir-ho tot. És evident que la reconstrucció, si té lloc, sigui a mans d’aquesta directiva o de Goldman Sachs i/o JP Morgan, mai hagués arribat a temps de recuperar Messi per ningú sap ben bé què.

Ho vaig escriure o, pitjor encara, vaig ser dels pocs que va anunciar, que va comentar, que va criticar, que es va escandalitzar que el Barça i aquesta directiva (el vicepresident econòmic Eduard Romeu, un altre màxim responsable d’aquest ridícul, ho sabia, ho sospitava, ho intuïa i com Giró, Martínez Reverter o Llauradó, responsable de l’Espai Barça, no va badar boca) permetessin que aquest globus adquirís la mida d’un zepelí, i provoqués la il·lusió de milions de culers, que van arribar a corejar, el minut 10 de cada partit, en l’adeu de Sergio Busquets, en el comiat de Jordi Alba i fins i tot en la rua del títol, el nom de Messi.

Notícies relacionades

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

El Barça de Flick treu bona nota

Per res, per tornar a ser enganyats, ridiculitzats, decebuts. El Barça, aquest «més que un club» que ja ha perdut part de la seva reputació, prestigi i credibilitat, Laporta i la seva directiva, Alemany i les seves ‘operacions de mercat’, Romeu i el seu pla de viabilitat, han tornat a provocar una nova decepció, anava a escriure que irreparable, però no, la gent baugrana ja està acostumada a tot.

I per descomptat després de lamentar aquest nou ridícul seguirà, com ha passat amb altres escàndols recents, sense demanar explicacions ni comptes als elegits per dirigir aquest club, que, un cop més, ha demostrat la seva impotència al món del futbol.