Rexach, el descobridor de Messi, suggereix a Leo que no torni

M’escriu un dels culers més impressionants que he conegut en la meva vida. No hi ha color, ho juro, entre ell i tots els altres. Ell sí que sent els colors. Em diu que faci un article «sobre el que pensen dos acèrrims culers; un, d’optimista perquè pensa que la reunió a casa de Joan Laporta amb Jorge Messi, això sí, amb llum i taquígrafs, és a dir, em temo que amb tota la premsa, ràdio i TV convocada per presenciar el paperot, és l’inici de la tornada del Leo, i un altre, pessimista, que pensa que, en 30 minuts, que és el que va durar aquesta trobadaçç, no s’arregla res, ni es firma res, ni es pacta res, ja que arribes, saludes, ‘¿què, un cafè?’, te’l serveixen, te’l prens i te’n vas; sobretot si ets Jorge Messi, que encara porta clavada la punyalada de fa un any».

Li dic que l’article, si vol, me’l pot dictar. I, sí, començo a prendre nota. «Al Leo», em continua escrivint al WhatsApp (el tio, malgrat ser gran, és un puto linx amb els tous dels dits), «no li interessa tenir el barcelonisme en contra i el Barça, bé Laporta, vol recuperar el temps perdut i quedar bé». Em diu que interromp la instructiva xerrada perquè entra en una videoconferència amb no sé quants països. És un crac el tio, de debò.

Fortuna immensa

Torna a sonar el senyal del WhatsApp. «Mira, el Leo ha de tenir, com a mínim, 2.000 milions al banc. Té un munt de patrocinadors personals fora del futbol. És impossible que la seva família, els seus fills i els seus nets s’acabin la fortuna que atresora, ¡impossible! No necessita els diners de l’Aràbia, Emilio. Si, finalment, se’n va a l’Aràbia, m’emportaré una decepció impressionant. A l’Aràbia hi pot anar d’aquí dos o tres anys, per al futbol que fan allà i la manera que té ell, prodigiosa, intel·ligentíssima, única, impossible d’imitar, ja que juga caminant, li sobra qualitat per anar-hi quan vulgui. Si se’n va a Miami, l’entendré una mica més, no gaire més, però l’entendré. Anar-se’n a l’Aràbia és ser boig, boig».

Gairebé ni li responc, perquè estic molt pendent de la seva exposició. Que, per descomptat, continua. Ja els dic que em va fer l’article (aquest és gratis per a EL PERIÓDICO, segur, no penso cobrar-lo). «Ni el Leo ni Antonela Roccuzzo, la seva dona, han sigut, mai, d’ostentar, d’ensenyar el que tenen, de retransmetre a les xarxes socials com es gasten els diners. Això, ¿oi?, lliga molt més amb Cristiano Ronaldo i Georgina Rodríguez, la seva dona. Si el Leo se’n va a l’Aràbia serà el ‘Ronaldo bis’. Insisteixo, no crec que sigui gens exemplar. El Leo, a Barcelona, porta una vida normal, gens estrident. Sempre ha intentat passar desapercebut. Al camp, li han pegat molt més que a Vinícius Jr. i l’han insultat un munt, segur, però ell sempre ha sigut exemplar, per això tothom el respecta».

Notícies relacionades

I s’acomiada, feliç. Ja m’ha explicat el que volia explicar-me. Sé que creu que soc incapaç de publicar-ho. Abans d’acomiadar-nos, li recordo que Charly Rexach, el tècnic blaugrana que va viatjar a Rosario (Argentina) a donar el vistiplau al fitxatge de Leo Messi quan ‘la Pulga’ tenia 12 anys, acaba d’escriure, al ‘Mundo Deportivo’, que, si fos Messi, no tornaria. És a dir, que li ha recomanat que es tregui el Barça del cap, que ja no toca, que ja ha passat.

El Charly, tot i que ara no compti per a molts, és un gran, un mite, té un ull únic, el més murri del món culer, ¡i tant que sí! Recordo que un dia em va dir: «Jo vaig anar a veure el Leo quan era un nen, i et juro que fins i tot un marcià s’hauria adonat que era molt, molt, molt especial». És més «Emilio, si hagués viatjat a Barcelona per a una prova de 15 dies, ens haurien sobrat 14 dies 23 hores i 50 minuts».

Temes:

Andá pallá bobo

Inicia sessió 0 Comentaris

Fortuna immensa

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

El Barça de Flick treu bona nota