Les claus del ‘retorn’ de Mateu Alemany al Barça

El silenci presideix aquest sobtat i inesperat moviment perquè se n’anava atret per la proposta anglesa, on hauria de tenir el control i diners que no disposaria al Barcelona, i aquest dimecres, en canvi, es va presentar al despatx del president Joan Laporta per prendre-li la paraula que li va donar el 2 de maig. Abans li havia dit prèviament a l’Aston Villa que no acceptava la seva oferta.

«Si t’ho penses millor, queda oberta sempre la porta per tornar», li va dir el dirigent dimarts 2 abans que el Barça enfilés el camí cap al títol amb el decisiu gol d’Alba sobre l’Osasuna, unit a la derrota del Madrid a Sant Sebastià amb la Reial. L’executiu tenia clara la seva decisió. Se n’anava. Sí o sí.

Sorpresa al club

Se n’anava, però ha tornat, dues setmanes més tard, argumentant que encara sent seu el projecte esportiu blaugrana, que acaba de conquerir la Lliga amb 14 punts d’avantatge sobre l’equip d’Ancelotti. Sent l’executiu que li queda encara feina per fer al Camp Nou. La mateixa feina que tenia quan va triar anar-se’n a l’Aston Villa, tot i que, en cap moment, es va oficialitzar aquest pacte. 

Un acord, però, que no va anunciar el director de futbol del Barça. Ni tampoc ho va revelar el club anglès, que s’ha quedat sense l’executiu que havia de pilotar la reconstrucció de l’equip d’Unai Emery. Ni es va firmar cap document, cosa que li deixava sempre oberta la porta del retorn.

Una porta que va creuar Alemany amb enorme celeritat. Un retorn que ningú imaginava i que va provocar una autèntica sorpresa entre els mateixos jugadors i diversos sectors del club. Ni tan sols el mateix Xavi, el tècnic que va qualificar Alemany de peça «capital en la reestructuració del club», imaginava aquest sorprenent desenllaç.

Peça capital al ‘fair play’

Peça capital que era. Peça capital que ho continuarà sent perquè Alemany li va prendre la paraula a Laporta, que accepta feliç aquesta inesperada tornada perquè li permet mantenir l’estructura esportiva que havia dissenyat fa dos anys on Alemany no només és el director de futbol sinó la persona que té diàleg directe amb LaLiga (una cosa que ni Jordi Cruyff en el seu moment ni ara tampoc Deco poden fer) a més de tenir el mapa del ‘fair play’ salarial a l’ordinador. No n’hi ha prou amb traslladar aquests excels sinó amb interpretar-los i actuar sobre ells. 

Més encara aquest estiu on el Barça ha d’encaixar moltes peces per inscriure primer Gavi, Araujo i Balde –objectius prioritaris– i abordar després el retorn de Messi, assumpte capital per a la recuperació econòmica a Montjuïc. I, per descomptat, emocional.

En aquest inusual moviment, el Barça no s’ha mogut del seu lloc. Alemany, sí. No podia competir el club blaugrana en el pla econòmic amb l’Aston Villa, per la qual cosa li manté a l’executiu, que té una excel·lent relació personal amb Laporta, les mateixes condicions que tenia abans de la seva efímera marxa, incloent-hi el contracte que ja tenia fins al 30 de juny del 2024 i idèntic salari.

De Jordi a Deco

En aquest viatge d’anada i tornada a Anglaterra, l’únic canvi que tindrà Alemany és el seu company de feina en la direcció esportiva per pilotar l’exigent reconstrucció que necessita Xavi per donar-li un nou impuls al Barça. Canvia Jordi Cruyff per Deco, tot i que el club recalca que la convivència entre el fill de Cruyff (era el director esportiu) i Alemany (era, és i continuarà sent director de futbol) havia sigut bona. No és, per tant, diuen des del Barça, l’argument de la seva marxa ni tampoc de la seva posterior rectificació.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Jordi va marxar perquè entenia que «havia arribat el moment de tancar un cicle», com ell mateix va escriure al seu compte de Twitter. Alemany es queda perquè considera que encara pot aportar a un projecte inconclús, que ha dominat a Espanya (Supercopa i Lliga), però no ha arribat a Europa, eliminat quatre vegades en menys de dos anys.

Després de recollir el missatge a Laporta, l’executiu es va posar a treballar com si mai se n’hagués anat. En realitat, no se n’havia anat. Un parell de reunions amb Deco, una matinal; una altra, vespertina, per dibuixar les claus del nou Barcelona, oblidant la seva fugaç aventura anglesa. I el president torna a tenir el seu ideòleg.