¿Pot el Barcelona recuperar Messi? LaLiga és escèptica

El Barça, com la resta de clubs professionals, va presentar un pla de viabilitat a finals d’abril del qual espera obtenir un dictamen la setmana vinent. Encara no compta amb l’aprovació de l’organisme que presideix Javier Tebas. No significa que no l’hagi de tenir. És possible que se l’apressi a detallar millor alguns apartats pressupostats.

El cert és que des de LaLiga i el departament que s’encarrega del control financer es miren amb lupa els números del Barça. No en va, tal com va exposar Marc Menchén en el seu article dominical en aquest diari, els clubs de LaLiga han tancat el cicle 2019-2022 amb unes pèrdues acumulades de 989,28 milions d’euros, dels quals 485 milions són exclusivament atribuïbles al FC Barcelona (49% del total).

Beneficis d’uns 250 milions

Hi ha un acord intern en la patronal de no divulgar el detall del pla barcelonista malgrat la insistència periodística respecte a això. S’admet que la retallada que ha d’escometre el FC Barcelona no és de 200 milions com es creia fins ara, sinó que s’acosta als 250 milions. Retallar o generar més ingressos. Una de dos.

Ho va explicar la setmana passada Javier Gómez, director general de LaLiga, durant la presentació de l’informe econòmic de la competició. Els hem obligat a pressupostar beneficis aquesta temporada de 250 milions d’euros. Si no compleixen aquesta quantitat, els diners que no aconsegueixin seran rebaixats del límit salarial».

Els deures són durs i el paper ho aguanta tot. Per això, el primer que ha de fer el Barça, en missió de recompondre ponts, és convèncer LaLiga del seu full de ruta. El pla de viabilitat que li va tocar presentar és per les dues pròximes temporades. Partint del pressupost del curs 23-24, LaLiga calcularà el sostre salarial que li correspon; partint de la projecció del curs 24-25, analitzarà si pot comprometre’s a fitxatges de llarga durada.

Des de la patronal es considera que s’està protegint el club amb aquesta política de rigor malgrat ser contemplada sovint com el gran enemic. Un rigor que, s’estima, ha de servir per frenar vel·leïtats en la gestió d’una situació econòmica molt delicada.

La competència saudita

El diari ‘Sport’ va publicar la setmana passada un esbós de com pensa la junta de Joan Laporta rebaixar 200 milions de despesa. 60 milions en salaris del primer equip; 30 milions en seccions professionals i futbol formatiu; 30 milions en operacions diàries de l’entitat; 10 milions en retallades en nòmines i salaris no esportius, i 70 milions en la venda de jugadors (¿Raphinha? ¿Ansu?).

Com no pot ser de cap altra manera, la prioritat a les oficines del FC Barcelona és inscriure els nous contractes d’Araujo, Gavi i Balde. Després vindrien els de Marcos Alonso i Sergi Roberto. Allò de Messi, Iñigo Martínez i Gundogan, ja es veurà, per molt que el president hagi convertit el retorn del de Rosario en una qüestió de redempció personal.

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

De moment, per inscriure tots aquests futbolistes, i tenint en compte que el límit salarial està superat, el Barça només pot dedicar un 40% dels que s’estalvia en sous a noves fitxes. Molt falta, doncs, per entrar en la normalitat. I per incorporar Messi. 

Es pot acceptar que és més que un repte competir amb els 400 milions per temporada que pel que sembla li ofereix l’Al Hilal de l’Aràbia Saudita. Hi ha competicions desiguals i després figura aquesta. El dilema actual de Messi: una fortuna en una dictadura que vulnera drets humans sense pudor o la incertesa sense fi del Barça.