La festa blaugrana no para

El Barça es proclama campió de Lliga F en el retorn d’Alexia

EFE/TONI ALBIR

3
Es llegeix en minuts
Laia Bonals
Laia Bonals

Redactora d'esports

Especialista en Esport femení

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Pocs dies quedaran més en la memòria dels culers que aquest 30 d’abril. El dia que el Barcelona es proclamava campió de lliga per quart any consecutiu, Alexia Putellas tornava a trepitjar la gespa. La capitana, després de nou mesos apartada de casa seva per la ruptura del lligament encreuat, s’ha tornat a posar el braçalet. Dia gran a Can Barça

La banderes onejaven al Johan Cruyff. Castellers, gegants i batucada estaven convidats a la festa a l’estadi culer. Els colors blau i grana tenyien els voltants del camp i les grades i no hi havia aficionat que no demanés la seva bandera al passar pel torn. Les de Jonatan Giráldez tenien el primer matchball per aconseguir el títol de lliga i ningú volia perdre-se’l. Amb el cartell d’entrades esgotades i el retorn d’Alexia Putellas al verd, l’escenari es presentava immillorable.

El Barcelona necessitava una victòria per sumar la seva quarta lliga consecutiva. La tasca es presentava senzilla: les culers gaudeixen d’un pla de triomfs en la competició domèstica. El Barça no ha brillat sobre la gespa, les coses com són. Les rotacions, l’acumulació de minuts i la falta de punteria i entesa han brindat als aficionats un partit poc vistós, malgrat l’ampli resultat. Tot i això, mentre el cel s’anava encapotant, les de Jonatan Giráldez anaven trobant la lucidesa sobre la gespa a mesura que passaven els minuts.

No ha sigut una primera part fàcil. Les blaugrana han hagut de remar per trobar fluïdesa sobre el camp. De fet, no ha sigut fins que no han vist el descans en l’horitzó que han aconseguit avançar al marcador. I ho ha fet el barcelonisme fet futbolista. Laia Codina, fent-se un petó a l’escut, ha celebrat una diana que començava a tenir gust d’una lliga. Quan la pilota entrava com a càmera lenta amb la seva volea des de dins de l’àrea, la de Campllong ja corria amb els braços en alt. La brillantor als seus ulls, la que irradien els nens petits per Nadal, il·luminava un Johan Cruyff on amenaçava la pluja. Codina, més culer que el pal de la bandera, encaminava el títol per a les culers.

El segon temps el Barcelona ha trobat més el to i Jana Fernández ha fet embogir l’estadi amb un autèntic golàs des de fora de l’àrea. La central ha assenyalat la banqueta mentre era abraçada per les seves companyes. Buscava una persona, a qui tot el barcelonisme esperava amb ànsies. Alèxia Putellas. La seva camarada de recuperació, amb qui ha hagut de compartir la cara més dura del futbol després de trencar-se també el lligament encreuat uns mesos abans que la capitana culer. Aquest gol anava per a ella.

I totes les mirades estaven clavades en Alèxia. La capitana esperava el seu moment asseguda a la banqueta. Quan Giráldez l’ha cridat per escalfar, els fonaments del Johan Cruyff han tremolat una mica. Tot i que res comparat a quan s’ha tret el pitet i ha deixat veure l’11 estampat a la seva samarreta. Tot l’estadi s’ha posat dret, mòbil en mà, per guardar en el record i en la memòria un dia històric per al barcelonisme.

Quan la col·legiada ha aixecat el lluminós des de la banda, Pina ha corregut cap a ella amb el braçalet a la mà. Nou mesos després, Alèxia Putellas tornava a portar aquest distintiu que, en ella, és molt més que futbolístic. I, com si mai se n’hagués hagut d’anar, Putellas ha tornat a trepitjar la gespa del Johan Cruyff. Casa seva, la que tant ha trobat a faltar i on sempre ha sigut present.

Notícies relacionades

Amb ella sobre el camp només quedava passar l’últim quart d’hora fins a veure-la aixecar el trofeu. Però qui pensi que a Alèxia li valia amb tornar sense més ni més, és que no coneix la capitana culer. Els quinze minuts que ha estat sobre la gespa han sigut una delícia per a qualsevol aficionat al futbol.

Mentre el temps s’anava restant del marcador, Oshoala ha sigut l’encarregada de tancar el 3-0 definitiu. Cap culer podia ni volia amagar la seva alegria: les blaugrana eren campiones de Lliga amb el millor colofó possible. Alèxia Putellas aixecarà la copa.