Laporta i Florentino, tan amics com sempre

La família del futbol, per no dir la de les finances, els negocis i els interessos que giren al voltant del Barça i Reial Madrid, els dos poderosos del futbol espanyol, creu que els dos presidents segueixen en contacte gairebé diari i, per descomptat, han acceptat com a part del joc, del xou, els atacs i les defenses que l’un i l’altre s’han llançat en els últims dies, especialment el dard de Laporta contra el Reial Madrid, mai contra Florentino Pérez, per ser «l’equip del règim» i la resposta de la Casa Blanca, preparada ja amb temps, amb el vídeo franquista del Barça.

Expliquen totes les fonts consultades dels dos clubs i els entorns dels dos presidents que hi ha massa evidències, massa punts en comú, massa necessitats, perquè Laporta i Florentino Pérez s’hagin deixat de parlar. Res més lluny de la realitat. La prova, la demostració, l’evidència que tot és una cortina de fum, tinta de calamar, per tapar, per allargar, per donar-se temps, per distreure l’atenció del cas Negreira és que Florentino Pérez no ha utilitzat la bomba atòmica que té a les seves mans per destrossar Laporta: la seva ajuda i/o assessoria financera per tirar endavant les palanques per valor de 800 milions d’euros i, ara, el finançament de l’Espai Barça, ni Laporta s’ha desenganxat de la Superlliga.

Si els dos presidents estiguessin realment enfrontats, Florentino no hauria enviat els seus dos homes forts, el vicepresident Eduardo Fernández de Blas i el seu CEO, José Ángel Sánchez, a la llotja del Camp Nou i Laporta no els hauria rebut, abraçada emotiva inclosa, com si es tractés del mateix president del Reial Madrid.

«Això està parlat»

És evident, cristal·lí, que Laporta, possiblement, instigat per Jordi Finestres, exassessor de l’expresident Carles Puigdemont, portés a col·lació el catalanisme del ‘Més que un club’ i, per descomptat, allò de l’«equip del règim». I és també molt probable que Antonio García Ferreras, guru mediàtic i amb enorme ascendència sobre Florentino, tingués preparat, a través de Reial Madrid TV, el vídeo franquista del Barça, peça que es va elaborar, sens dubte, tement o pensant que, durant els dos mesos que Laporta va trigar a sortir a escena, acabaria assenyalant els favors rebuts pels blancs «al llarg de la història que tots coneixem».

La frase que se li va escapar a Laporta en la seva compareixença davant els mitjans al tractar el cas Negreira, aquella d’«això està parlat» quan es referia a una resposta sobre si les relacions amb Florentino estan trencades, és la viva demostració que els dos mandataris continuen parlant amb fluïdesa. Ho necessiten, es necessiten i s’han ajudat en els últims mesos.

pic.twitter.com/kILbbHbnzv

— Real Madrid C.F. (@realmadrid) 17 de abril de 2023

Això no treu que a Laporta li hagi anat de primera, especialment davant la gent blaugrana, haver recuperat l’«enemic de sempre», el Reial Madrid, però mai ha esmentat Florentino. De la mateixa manera que Laporta sempre ha entès que Florentino s’ha vist obligat per la pressió de la seva massa social a personar-se en el cas Negreira.

Però el que és molt clar és que Florentino Pérez, que necessita imperiosament que Laporta i el Barça es mantinguin en el projecte de la Superlliga (bé, en realitat no té ningú més), ha sigut un amic, un col·laborador i un assessor vital perquè el president blaugrana pogués aconseguir els 800 milions d’euros fruit de palanques proporcionades pels contactes moguts per Anas Laghrari, braç econòmic de Florentino Pérez, banquer francomagribí, cofundador del fons Key Capital, suport de la Superlliga, i ariet de la galàxia financera que mou el totpoderós president blanc. És el mateix Key Capital que està mirant d’ajudar Laporta a firmar, si és que es produeix per fi, el préstec de 1.500 milions per afrontar l’Espai Barça.

Sobre la constructora turca

És possible, tot i que n’hi ha que també desmenteixen aquest extrem, que l’únic que realment no ha agradat a Florentino Pérez de tota l’exposició de Joan Laporta és que el mandatari blaugrana insinués (de nou sense citar el president blanc ni, encara menys, ACS) que la campanya contra el Barça fruit del cas Negreira va sorgir «just quan hem concedit les obres de l’Espai Barça a una constructora estrangera», és a dir, la turca Limak. És evident que aquest era un tret directe a la figura de l’empresari que millor i més mou en el món de la construcció espanyola.

Un altre dels punts que continuen mantenint units a Laporta i Florentino és, sens dubte, el present i futur del futbol espanyol i el seu paper al Vell Continent. Tenint present el poder de la Premier League i vist l’enorme creixement del futbol italià, que ha col·locat representants seus en totes les fases finals de les grans competicions europees (només Itàlia té assegurat un finalista en la Champions, Milan o Inter), és evident que una possible sanció al Barça en la pròxima Champions malmetria molt la imatge de LaLiga i del futbol espanyol.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Tots coincideixen que aquesta guerra amb bales de goma o fogueig té també, òbviament, un enemic que uneix els dos grans del futbol espanyol i que no és cap altre que Javier Tebas. Tebas està enfrontat a Florentino per la seva perseverança a crear la Superlliga. Tebas té acorralat econòmicament el Barça a través de controlar i exigir el límit salarial i no deixa de ser curiós, observen molts dels consultats, que quan Laporta ataca directament la Casa Blanca mai pronuncia el nom de Florentino i, no obstant, els seus atacs a la patronal del futbol sempre estan personificats en Tebas, mai en els altres 41 clubs.

Són molts els que consideren Tebas com el propulsor de l’aparició, després de dos mesos de silenci, de Laporta al convocar el conclave de LaLiga per parlar del cas Negreira el 19 d’abril, obligant el màxim mandatari blaugrana a sortir abans i dir alguna cosa, ja que no tenia sentit que el Barça, Laporta o qui fos, es veiés obligat a parlar del tema, per primera vegada, davant els patrons de LaLiga i no davant l’audiència culer.