APUNT

El regal de Florentino

1
Es llegeix en minuts
El regal de Florentino

Les coses no sempre són el que semblen. La resposta del Madrid a les dures paraules de Laporta és, a primera vista, un contraatac. I, no obstant, m’imagino una cosa semblant a una festa amb llums i música a les oficines del Camp Nou quan aquest dilluns, en horari de ressopó, el club blanc va propagar a les xarxes un vídeo en què acusava el Barça de ser l’equip del règim. 

Més enllà de la molta o poca gràcia que els pugui haver fet als que van patir la dictadura franquista, la rèplica blanca és un regal. Permet desviar l’atenció del cas Negreira a un debat molt més còmode per al barcelonisme. Si no fos perquè sabem que els dos clubs estan molt enfadats entre si pel cas Negreira, qualsevol diria que Florentino ha tornat a fer –suposarem que involuntàriament-– un favor a Laporta.

Els enemics externs 

El president del Barça no ho tenia fàcil en la seva compareixença. El repte era explicar una cosa que no es pot explicar, de manera que l’estratègia va ser simplificar el relat: el Barça no ha comprat àrbitres. A partir d’aquí, Laporta es va posar el vestit de víctima i va abraçar el discurs de l’enemic extern amb dos blancs fàcils. 

Va acusar Tebas de ser un «bomber piròman», no li falta raó. De fet, l’estrany és que, atesa la seva incontinència verbal –que diria Laporta–, encara no hagi respost. Ho farà, no ho dubtin. En canvi, el Madrid, a qui va assenyalar per haver estat afavorit arbitralment durant set dècades, va picar l’ham.

Notícies relacionades

Guerra oberta entre les dues institucions i oportunitat per traslladar la discussió sobre qui tenia més proximitat amb el règim franquista. El Barça parteix amb avantatge en aquest camp de batalla i que lluny queden ja aquells informes de Negreira

Mentrestant, Laporta evita citar directament Florentino, i fins i tot es mostra comprensiu. Ningú s’atreveix a donar per trencada la relació entre tots dos, però si el futur no ens porta un canvi de socis, i de projecte comú, acabarem pensant que aquí hi ha teatre del bo, que diria Mourinho.