Laporta nega que el Barça comprés àrbitres

«El Barça no ha realitzat mai cap actuació que tingui com a finalitat o intenció alterar la competició per obtenir un avantatge a favor». Dues vegades va repetir la frase Joan Laporta, emfàticament, perquè servís com a titular, com a resum i com a explicació oficial del club sobre les acusacions d’haver participat en una corrupció de compra d’àrbitres.

Dos mesos després de l’esclat del cas Negreira, Laporta ha comparegut per expressar la posició del club. Dos mesos durant els quals l’actual directiva ha encarregat una investigació a un despatx extern que aclarís el motiu, l’objectiu, la raó i totes les preguntes necessàries que aclarissin per què José María Enríquez Negreira, exàrbitre i exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), va cobrar per part del Barça 7,3 milions durant 18 anys (del 2001 al 2018).

La versió oficial del Barça, resumida, va ser que l’origen de l’acord era que el club rebia uns informes «d’assessorament tècnic arbitral» que estan «documentats i acreditats» als arxius i que no els elaborava l’àrbitre, sinó el seu fill, Javier Enríquez Romero, però que eren «facturats» per empreses del pare, Enríquez Negreira. Informes que després van servir de ‘scouting’ de futbolistes i equips, d’anàlisis de vídeos, raó que explicaria suposadament el progressiu augment dels pagaments fins superar els 7 milions.

«La quantitat pagada cal contextualitzar-la en 18 anys per informes importants i necessaris encarregats a unes persones amb experiència en aquests temes. Hi ha 629 informes, 43 cedés i 4 informes diversos més», va dir Laporta. «El fet de rebre aquest assessorament tècnic i arbitral no constitueix en si mateix un il·lícit, i menys encara un il·lícit penal», va destacar el president blaugrana, que va vincular la polèmica a «una campanya de desprestigi gegant reputacional» que vol fer malbé el Barça per impedir la seva recuperació de la greu crisi econòmica que pateix.

Notícies relacionades

Les millors frases de Laporta sobre el cas Negreira

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Una campanya gens causal, va sostenir Laporta, amb una gènesi que rau en la negativa del club de firmar amb el fons de CVC (primer enemic: Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional); el posicionament d’advocar per una Superlliga europea (primer va censurar Aleksandr Ceferin, el president de la UEFA, i després va elogiar la seva mesura), la concessió de les obres a l’empresa constructora Limak (competència d’ACS, el hòlding de Florentino Pérez, president també del Reial Madrid) i la voluntat catalanista del Barça.

Aquesta operació desestabilitzadora té com a eix l’acusació al Barça d’haver volgut «influir en l’elecció dels àrbitres o en el resultat d’algun partit». «No ho han pogut demostrar perquè no era possible i perquè no ha existit», va assegurar. «Durant 123 anys hem sigut un model de joc net dins i fora del camp», va remarcar, «i continuem guanyant gràcies a l’esforç, al coneixement i al talent dels nostres esportistes», va clamar Laporta.