RECUPERACIÓ I GOL

Relat dels tres gols del Barça al Madrid

 

Relat dels tres gols del Barça al Madrid

@rfef

5
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

Passada la mitja hora de partit, el Barça va plasmar en el marcador l’aclaparador domini en el joc que va tenir sobre el Madrid. Era qüestió de temps que els blaugrana, amb un plantejament intel·ligent basat en els quatre ‘piloters’, Busquets, De Jong, Pedri i Gavi (camuflat de fals extrem esquerre quan era, en realitat, una ànima lliure en atac), van despullar l’indolent equip d’Ancelotti. Aquest gol va desencadenar la tempesta al desert que va permetre a Xavi celebrar el seu primer títol com a entrenador.

0-1, Busquets roba la pilota, Gavi marca (7 segons)

Minut 33. Aquesta jugada no tenia cap perill. La pilota estava en poder del Madrid. Però el Barça va recuperar amb aquesta acció un dels trets més identificatius del model que proposa Xavi: la pressió. Busquets va pressionar tant Camavinga que li va treure la pilota.

L’hi va treure perquè la desastrosa passada de Rüdiger era una invitació al caos. Però també hi havia una causa per a aquest error: la pressió que va exercir Dembélé sobre l’excentral del Chelsea.

A partir d’aquesta recuperació, els blaugrana van firmar una breu (només va durar set segons) però bonica obra col·lectiva. Dembélé va recollir la feina bruta de ‘Busi’ i va servir la pilota a Pedri, que, al primer toc i en diagonal, va connectar amb la figura de Lewandowski.

El ‘nou’ transformat en assistent. Control i passada, també en diagonal, del polonès perquè Gavi es transformés en un davanter centre modern, vertical i punyent. Dos tocs –control i xut– per batre Courtois. I amb la cama esquerra, símbol de la ductilitat del jove andalús.

0-2, Dembelé roba la pilota, Lewandowski remata (21 segons)

Minut 44. La jugada més llarga. I, alhora, més coral. El Madrid estava atordit i Ancelotti era incapaç d’entendre el pla de Xavi. El desorientat tècnic italià no tenia respostes. I el seu equip encara menys.

La pilota fluïa feliç entre els peus dels blaugrana, que es movien amb dinamisme i intel·ligència. Dembélé va guanyar una pilota dividida al mig del camp i això va resultar ser, al final, el pròleg del 2-0, en què es van visualitzar les arrels del joc del Barça. Passades i més passades. I més passades.

Un altre error de Camavinga va permetre a Dembélé robar plàcidament la pilota. Tres còmodes tocs la van traslladar cap a Christensen, que va canviar l’orientació del joc cap a Balde.

El Madrid corria, però arribava tard. Ni veia la pilota, que tornava a estar als peus del central danès, abans que accelerés amb el primer toc de Busquets per a Frenkie de Jong. Allà neix una altra jugada dins la mateixa jugada. Però sense la intervenció prèvia de ‘Busi’ res hauria sigut el mateix. El capità va activar el 0-2 eludint amb un delicat toc l’esbojarrada i desordenada pressió de Kroos i Modric, que a partir d’aquell moment es van transformar en simples espectadors.

Frenkie estira la cama dreta amb l’energia i intel·ligència necessàries per desactivar Carvajal i Militão. Arriba el ‘moment Gavi’. Si en el 0-1 va ser davanter centre, en el 0-2 va exercir d’extrem esquerre; meravellós el control orientat cap enfora per allunyar-se d’un solitari Rüdiger i la centrada, de nou, amb l’esquerra perquè Lewandowski marqués un dels gols més fàcils de la seva vida. De la recuperació de l’extrem francès a la definició del davanter polonès van passar 21 segons. I el Madrid ni va veure ni va tocar la pilota.

0-3, Gavi roba la pilota, Pedri sentencia (10 segons)

Minut 69. Una pilota dividida al centre del camp entre Militão i Gavi va acabar sent l’origen del 0-3 del Barça a Riad. Tot i que Ancelotti, superat per Xavi, ja havia aixecat la bandera blanca de la rendició quan un parell de minuts va ordenar substituir Modric, una figura anònima víctima del festival del Barça.

El petit va poder amb el gran. Gavi va treure la pilota a un despistat Militão per armar la jugada del tercer gol blaugrana. El prodigi de Los Palacios, aquest poble sevillà on va néixer la joia de Riad, Lewandowski i Pedri. Tampoc va necessitar gaire cosa més per desarmar un Madrid inert. 

Notícies relacionades

Llavors es van canviar els rols per definir l’aclaparador triomf amb una transició rapidíssima. Gavi va robar la pilota com si fos un Gattuso de la vida qualsevol, mentre Lewandowski es camuflava de fals ‘nou’, allunyat de l’àrea, transformat en un interior amb arribada i, sobretot, extrema intel·ligència. Conduïa i conduïa la pilota mentre dues ales juvenils es desplegaven al seu voltant. Una ala andalusa i una altra de canària.

‘Lewy’ atreia l’atenció de la desestructurada defensa blanca, en què Carvajal, fora del focus tota la nit, no apareixia en el pla de la televisió. Mentrestant, Militão i Rüdiger es miraven el polonès. De tant mirar-lo, els dos centrals del Madrid van oblidar que la pilota queia als peus de Gavi, que, una altra vegada amb l’esquerra, assistia el seu amic i còmplice, que apareixia feliçment i lliurement des de l’altre costat. Tan ràpid va passar tot que van coincidir cinc defenses del Madrid a l’àrea de Courtois i cap va detectar Pedri.