Barça, les claus de la millor defensa de les grans lligues d’Europa

Tot canvia, però, quan juga pels camps d’Espanya, capaç com ha sigut l’equip de Xavi de convertir-se en la millor defensa del campionat acompanyant la millor versió de Ter Stegen, amb extraordinaris exercicis defensius de supervivència, com en la seva victòria contra l’Atlètic.

Ningú resisteix en les cinc grans lligues els números del Barça. Als quatre països tots queden molt per sota de l’equip de Xavi. Ni el París SG a França (13 gols encaixats en 17 jornades), ni el Nàpols en la Serie A italiana (13 en 17) ni el Bayern Munic (13 en 15) en la Bundesliga ni el revolucionari Arsenal d’Arteta (14 en 17) en la Premier poden mirar als ulls al Barcelona.

I no només això. El Barça té la millor estructura defensiva d’Europa després d’haver visitat amb èxit estadis tan difícils com el d’Anoeta (1-4), el Sánchez Pizjuán (0-3), Mestalla (0-1) i el Metropolitano (0-1), i va encaixar la seva pitjor clatellada al Bernabéu amb l’única derrota del curs en la lliga (3-1).

El 50% dels gols encaixats en la Lliga pel Barça porten la firma del Madrid. Els mateixos gols (3) que, curiosament, li va fer l’Intercity en la Copa.

El candau de Ter Stegen

Fins a 12 jornades ha aconseguit mantenir Ter Stegen la seva porteria a zero, una xifra sorprenent. Sorprenent perquè resulta contradictòria veient la seva irregularitat europea i el trontoll en la Copa.

En les vuit primeres jornades, l’equip de Xavi tan sols havia encaixat un gol, el d’Isak a Sant Sebastià, prova de la seva extraordinària fortalesa, tenint en compte que en aquest primer tram del curs només va repetir una defensa en tres ocasions.

Estava integrada per Koundé, Araujo, Eric i Balde. Sostingut el Barça en tot moment per les mans de Ter Stegen, que ha fet parades decisives, com va passar, per exemple, al Metropolitano quan va volar extraordinàriament per evitar el gol de Griezmann en la primera meitat.

Per entendre el gran canvi experimentat en la defensa del Barça n’hi ha prou amb recordar els 16 gols encaixats en les 16 primeres jornades de la temporada passada. Ha reduït la xifra fins a 10 gols (de 16 a 6).

«Això diu molt de la línia defensiva, de la pressió alta, del pla de partit i de com tots els jugadors se sacrifiquen. L’equip hi deixa l’ànima», va confessar Xavi després del triomf contra l’Atlètic.

Araujo, líder i ànima

És el defensa que pensa només a defensar. Sembla una obvietat. Però no ho és. Entén el joc com una batalla («és un guerrer», segons el va definir aquesta setmana Xavi), en què celebra un refús com si fos un gol. I ho són, almenys per al Barça. «El Ronald és un gran líder, un gran líder», va admetre alleujat el tècnic.

Així va passar en la Copa quan va cavalcar a camp obert durant més de 50 metres per arribar a temps i evitar el gol d’Aaron, el davanter de l’Intercity. Així ho va fer aquest diumenge, quan també va arribar a temps, ja a la línia de gol, d’evitar l’empat de Griezmann (min. 90 + 4), transformat en el veritable líder defensiu del Barça. L’equip va pagar cara la seva absència, perquè va perdre jerarquia, correcció defensiva, velocitat cap enrere i, sobretot, compromís defensiu.

Christensen, silenciosament eficaç

Va arribar gratis, etiquetat com l’opció menys valuosa perquè Rüdiger era titular al Chelsea. I el central danès no. Però, de mica en mica, s’ha anat assentant a l’eix de la defensa blaugrana, erigit en un dels pilars de Xavi, que el va protegir en la Copa per tenir-lo fresc en la Lliga.

El danès va fer un partit superb davant l’Atlètic i va deixar accions defensives d’enorme importància. Va fer cinc refusos, va bloquejar un xut, va sortir victoriós de l’únic duel aeri que va tenir i només va fer una falta en 90 minuts. A més, va intervenir molt en el joc amb 102 tocs i gairebé un 96% d’encert en la passada.

Christensen és silenciós. Silenciós i eficaç, complementant-se de meravella amb Araujo, tot i que amb prou feines hagin coincidit junts a l’eix. Diumenge va ser la primera vegada en la Lliga després de sis mesos de competició. El seu únic precedent va ser a Munic, i amb mal record: 2-0 del Bayern.

Koundé, lateral-central

Va venir al Camp Nou per exercir de central. Però ha sigut destinat a la banda dreta perquè és el millor especialista que té Xavi per a aquesta zona. En la Lliga, l’exfutbolista del Sevilla ha jugat tant de lateral dret (quatre jornades) com de central dret (quatre).

Notícies relacionades

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

El Barça continua perdent reputació sense perdre el somriure

Al Metropolitano va connectar bé amb Araujo, el seu soci més pròxim, i Christensen, ubicat com a central esquerrà. Koundé no va ser regatejat ni una sola vegada, i això que per aquest territori rondaven Carrasco, João Félix i fins i tot Griezmann. Va ser, a més, capital en alguna acció ofensiva, com una gran assistència a Dembélé, una passada de més de 40 metres que va alliberar el Barça de l’angoixa que va viure al Metropolitano.

Xavi va jugar amb tres centrals específics (Koundé-Araujo-Christensen) que van saber solidificar l’àrea de Ter Stegen. Hi va haver moltes rematades (20 en va fer l’Atlètic), però sense cap encert. Va xutar cinc vegades a la porteria de Ter Stegen, que va fer tres parades a més de l’altra ‘parada’ d’Araujo.