FUTBOL

Mateu Lahoz, de rècord en rècord

Mateu Lahoz, de rècord en rècord

Albert Gea /Reuters

3
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

El derbi transcorria plàcid com una tarda primaveral en una horta valenciana on només esperes collir taronges i de sobte Mateu Lahoz, de l’escola valenciana, va començar a esprémer targetes. Però de forma mecànica i sorollosa. Com un possés. La mà va prendre vitamines i quan va començar no va poder parar. Hi va haver un marge particularment frenètic, de sis minuts, en què va tenir temps de treure set cartolines grogues i dues de vermelles. «Per protestar una de les meves decisions», va ser l’afegitó que més va utilitzar a l’hora de redactar l’acta arbitral.

En general, a Mateu Lahoz se li retreu unes suposades ganes de convertir-se en el nuvi del casament, el nadó del bateig i el mort del funeral. I certament va aconseguir erigir-se en el protagonista del tram final del partit i en el tractament posterior que els mitjans de comunicació i els aficionats van fer del derbi. No és una situació nova. El seu particular estil d’arbitrar ha fet parlar des de sempre, sobretot per mostrar-se xerraire amb els jugadors mentre es disputa el partit, per tutejar-los, cridar-los pel nom. Excentricitats d’un tipus de col·legiat, es va pensar sempre. Un estil amb adeptes, com ara Xavi Hernández, que premonitòriament va dir abans del partit que a ell li agradava Mateu perquè deixa parlar. En canvi, veient l’acta, no va suportar que dissabte li adrecessin la paraula. Si no va perdre els papers, ho va semblar molt. 

Va mostrar un total de 16 de grogues (inclòs Xavi) i dues de vermelles per doble amonestació, rècord en un partit de la Lliga espanyola. Però és que Mateu Lahoz ja venia d’establir una plusmarca idèntica en el Mundial de Qatar. En l’emocionant partit entre l’Argentina i els Països Baixos, el col·legiat espanyol va trasbalsar uns i altres amb 17 grogues i 1 vermella (fruit d’una doble amonestació). Mai en un partit d’un Mundial s’havia vist tal frenesí. Leo Messi va carregar fort contra ell, com es recordarà. «No es pot posar un àrbitre que no està a l’altura. Teníem molta por abans del partit perquè sabíem com era», va dir furiós, ignorant que aquest dia va perjudicar sobretot els neerlandesos, malgrat que els argentins van ser els que més iradament van protestar. 

Frenkie de Jong l’ha patit, doncs, en els seus dos últims partits. Podia haver sigut molt dur. No ho va ser. «Crec que va perdre el rumb del partit», es va limitar a dir el migcampista en un acte de contenció que ha de ser valorat. Va ser dels pocs que no va veure una cartolina.

Elogi i retret

Notícies relacionades

A qui li va complaure l’arbitratge del Camp Nou va ser a Diego Martínez, tècnic de l’Espanyol: «És un dels millors àrbitres del món», va afirmar després de l’empat. Justament el que va venir a dir Xavi abans del xiulet inicial. Després va dir que creia que l’enfrontament se li havia escapat de les mans. «No li sol passar», va dir a meitat de camí entre l’elogi i el retret.

Mateu Lahoz, de 45 anys, ha anat donant entrevistes aquí i allà i fa uns anys li van preguntar al diari ‘Las Provincias’ sobre aquest suposat afany de protagonisme sobre el terreny de joc. En aquesta en concret es va fer el sorprès i l’apassionat. «No tinc cap protagonisme. Soc un enamorat del futbol, el visc en primera persona. El puc ensumar, sentir, notar. No canviaré res de com visc la meva professió», va assegurar. Ningú discuteix aquesta passió, però alhora costa molt no pensar en ell com a futur concursant d’un programa de ‘reality’, versió illa o cuina.