Les claus tàctiques de l’Osasuna-Barça: victòria de caràcter

Errors per anar a remolc

El Barça va aparèixer tard i malament sobre la gespa d’El Sadar. Tard perquè l’equip es va posar a jugar 10 o 15 minuts després que Gil Manzano xiulés l’inici (el xiulet més encertat de la seva nefasta nit) i malament perquè ja perdia quan va mirar al marcador.

L’onze blaugrana es va presentar amb una actitud impròpia, avisat com estava de l’experiència viscuda la nit anterior pel Madrid a Vallecas. En un altre partit de serrar les dents, l’equip de Xavi es va deixar avassallar per l’ímpetu de l’Osasuna. Res de nou.

I qui més coneixia per endavant el to amb què es desenvoluparia el partit, va ser el més pusil·lànime. Sergio Busquets es va deixar robar una pilota a la seva pròpia àrea que va acabar en córner. A continuació, en aquest córner es van precipitar una sèrie d’errors en cadena que van acabar amb l’1-0.

Unai García fa caure Marcos Alonso i David García s’avança a Busquets, passiu com segons abans, per connectar la rematada d’aquesta pilota procedent de la cantonada. Gil Manzano va donar el gol per vàlid malgrat que hi havia dos jugadors blaugrana a terra (també Ferran) i Iglesias Villanueva no només no el va convidar a veure la jugada perquè pogués interpretar-la, sinó que va decidir unilateralment que l’empenta d’Unai a Marcos no era falta.

La reacció és la prova

Tan evident havia sigut la deixadesa barcelonista que la segona sortida del vestidor, després del descans, que el canvi d’actitud es va observar en només tres minuts. Recuperat el geni, per la indignació creixent a la files blaugranes, hi va haver molta més empenta: en el ritme de les curses i en el ritme de la pilota. L’índex de duels va començar a equilibrar-se. El Barça anava guanyant algun xoc.

Alejandro Balde va ser el gran exponent de l’actitud que exigia el partit. Sense arronsar-se ni un pèl davant Chimy Ávila, es va aventurar en alguna excursió ofensiva en un partit que demanava molt amor propi i una entrega sense condicions. Com a mínim, negar el supòsit que la proximitat del Mundial convidava a amagar la cama i evitar rabioses curses.

Xavi sí que va saber insuflar l’ardor guerrer en el descans, que no estava renyit amb la intel·ligència que requeria afrontar el nou partit que s’obria amb l’1-1. L’equip es va reordenar amb un 4-4-1, deixant Ferran com a home més avançat per a atacar els espais partint des del centre. Va passar a exercir de nou, expulsat Lewandowski, i va tornar a marcar un gol anul·lat pel VAR. De nou va mirar de rematar una centrada d’Alba, quan la pilota, rebutjada per un dels dos defenses que seguien Ferran, va caure als peus de Pedri.

A falta de nervi, sang freda

Va ser un triomf, el del Barça, que no s’explica des de l’aspecte futbolístic, sinó des del component anímic. Els futbolistes van saber sobreposar-se a les adversitats (un gol que consideraven il·legal, l’expulsió aparentment injusta de Lewandowski, el golejador, la inferioritat per remuntar) mirant de recuperar la compostura. Incapaços d’igualar el nervi de l’Osasuna, van apel·lar a la sang freda per obtenir petites victòries sobre les quals sustentar la fe en marcar un segon gol. Xavi va reconèixer que hauria aplaudit l’empat

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

De Jong va tenir aquell instant de lucidesa per interpretar el moviment interior de Raphinha, partint des de l’extrem dret cap al centre, en un dels moviments que sempre reclama Xavi als extrems. Els defenses de l’Osasuna van mirar la pilota. També Juan Cruz, per descomptat, que va cedir aquests metres d’or a Raphinha perquè pogués rebre en avantatge aquesta suau i perpendicular passada de De Jong.

El gol de Raphinha en el Sadar ya lo marcó con Brasil hace unos días pic.twitter.com/oA6reMeZOC

— David Saura Ramiro (@DSaura) 8 de noviembre de 2022

Aitor Fernández, el porter dels navarresos, es va quedar a mitja sortida. Només va poder mirar la paràbola que va descriure la pilota per sobre seu en aquest cop de cap que, simplement, era la repetició d’una rematada que havia fet Raphinha amb el Brasil feia uns dies.