Només Lewandowski aguanta un Barça que aclapara el Madrid

A Mestalla es va viure un resultat idèntic (0-1) amb un patiment idèntic i una angoixa idèntica, perquè l’equip va necessitar apel·lar a la millor versió de Lewandowski per conquerir tres valuosos punts en el temps afegit, a més de recollir una cosa encara molt més valuosa.

Temps i paciència per acostar-se al Madrid perquè només hi ha un punt de diferència després del superb empat (1-1) firmat per l’agosarat Girona de Míchel en l’enfadat Bernabéu, ple d’ira per l’actuació arbitral. Plorant com feia temps que no es veia en l’univers blanc.

Paciència i temps perquè el «procés», com ho va definir Xavi després de l’anguniosa victòria, vagi agafant cos. Tot i que, en realitat, el veritable procés és Lewandowski, amb xifres monstruoses de gols (13 en 12 jornades de Lliga, 18 totals en 17 partits del curs), capaç de mantenir dret un Barça que continua, gairebé un any més tard, sense definir realment la seva identitat. Però el seu gol a València va adquirir un valor doble per la punxada madridista.

De Leo a Robert

Se sosté amb autoritat gràcies a l’infal·lible polonès, amb una influència en l’equip que es fa cada vegada més gegant, com si fos el Messi que aguantava el decadent Barça dels últims anys. Espanta pensar on seria ara el projecte de Xavi sense la seva precisa punteria, capaç com és Lewandowski de camuflar-ho tot. Tot és tot.

Des dels errors en la rematada de la primera meitat a Mestalla davant el descontrol de la segona, amb un parell d’imperdonables errors de Ferran Torres i Raphinha en l’àrea petita del València i emmascarar les inevitables ensopegades en cada obra nova que s’aixeca, capaç de sumar 31 punts de 36 de possibles, la millor marca l’últim lustre.

A més, Lewandowski atenua els murmuris pels fitxatges que no acaben de rendir com s’esperava. No és casual, per tant, que sis dels vuit tancats aquest estiu, tots menys el polonès i Kounde, fossin a la banqueta de Mestalla.

Al 9 s’hi agafa Xavi, que en l’estrena com a tècnic va alinear en el derbi català una davantera integrada per Ilias, Memphis i Gavi, escorat a la banda esquerra. No queda ni rastre d’aquest atac d’emergència amb què Xavi va entrar al Camp Nou, obligat a utilitzar fins a quatre nous diferents durant dos mesos (el novembre i el desembre) abans que aparegués Aubameyang en el mercat hivernal per reforçar una davantera sota mínims.

Val per quatre

Memphis va ser el primer, després va arribar Ferran, després Jutglà i ja en temps de caos va emergir la figura de Luuk de Jong. Entre tots quatre van sumar 23 gols en 73 jornades totals de Lliga, amb una mitjana escanyolida de 0.31 per partit. Ha vingut el monstre polonès, previ pagament de 50 milions d’euros al Bayern per un davanter de 34 anys, que el Barça necessitava (a les proves es remet) com l'aire.

Sense Robert, seria a l’uvi. Va arribar ell i va triplicar aquest impacte ofensiu amb 13 gols en 12 jornades. I una brutal mitjana d’1.08 per partit. L’equip comença a les mans de Ter Stegen (10 jornades de 12 sense encaixar un gol) i acaba als peus de Lewandowski. 

Presos de l’«ansietat»

Entre mig encara busca la cohesió i harmonia col·lectiva. Fins i tot Xavi, amb les seves decisions, evidencia aquells moments d’«ansietat» que espremen l’equip sacsejat com va quedar per l’eliminació europea, la tercera que ha viscut (dues de Champions i una d’Europa League) en aquests últims 11 mesos.

Va començar a Mestalla amb Dembélé i Ansu com a escortes del nou i va acabar amb Raphinha i Ferran. Canvien els extrems, però cap decideix amb la regularitat i continuïtat que exigeix el tècnic.

Agafats ells i Xavi a la bombona d’oxigen que suposa mirar l’àrea contrària i detectar la destructora figura del polonès. Un home infal·lible en l’àrea. Els 13 gols a la Lliga han sigut en aquest territori on, de sobte, desapareix sigil·losament, ocult a l’esquena dels centrals (¡que l’hi preguntin a Gabriel Paulista, el defensa del València!) per fer el seu cos interminable amb cames que no tenen final i donar a Xavi alguna cosa més que un triomf.

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

«Això és un procés i hem de millorar en el joc i en l’últim terç del camp, que és on ha d’aparèixer el talent», va admetre el tècnic. Doncs no apareix aquest talent. Sumen Dembélé (3), Ansu (3), Ferran (2), Raphina (1) i Memphis (1) la pobra xifra de 10 gols. Lewandowski, per si sol, els aniquila amb els seus 13 gols.

«Hem millorat molt en aquests 11 mesos i escaig», va dir Xavi amb cert aire reivindicatiu. Però és el nou qui encarna el procés i el millora. Origen i final de tot capaç d’aclaparar el Madrid.