LES INVERSIONS BLAUGRANA

Els fitxatges del Barça: mil milions per a molt poc

Si el Barça no té diners, és perquè ja se’ls va gastar tots. Bartomeu va deixar seques les arques del club i Laporta no ha sabut encara com omplir-les. La mala inversió en reforços (només segueixen set jugadors dels 28 fitxatges dels últims cinc anys) limita la imprescindible regeneració de la plantilla.

Els fitxatges del Barça: mil milions per a molt poc
4
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

D’aquella pols, aquests fangs. Si el Barça no té diners, és perquè ja se’ls va gastar abans. L’entitat blaugrana ha gastat prop de mil milions en els últims cinc anys, amb resultats certament nefastos pel rendiment obtingut. Gairebé mil milions en 28 jugadors dels quals només set continuen a l’equip i només dos realment interessen a Xavi per a la pròxima campanya: Pedri i Ferran.

Un any i escaig després d’accedir al poder, Joan Laporta ha sigut incapaç d’aixecar la llosa que va deixar Josep Maria Bartomeu per enterrar el seu llegat. Sense diners al banc i sense enginy en la junta per obtenir-los, el Barça té serioses dificultats per accedir al mercat de fitxatges. Mateu Alemany, el director esportiu, només ha buscat gangues, a cost zero, i un parell de jugadors per qui val la pena fer un modest dispendi. Res a veure amb els centenars de milions que anava firmant Bartomeu i dels quals amb prou feines s’ha recuperat res.  

Els tres més cars

La teoria de fitxar el que no tens a casa ha sigut mal practicada. I més ho ha sigut l’elecció d’estrelles que a la seva qualitat futbolística i el seu suposat interès esportiu s’hi unís el component mediàtic per lluir figura. L’exemple d’Ousmane Dembélé, Philippe Coutinho i Antoine Griezmann resulta lapidari. Són els tres fitxatges més cars de la història del Barça i tres dels cinc més cars de la història del futbol mundial. Altres jugadors han arribat al Camp Nou a cost zero.

També és veritat que Bartomeu podria presumir d’haver firmat la venda més alta mai vista, tot i que fos anés a desgrat seu: els 222 milions de Neymar pagats pel París Saint-Germain eren l’import de la seva clàusula de rescissió. El PSG, un any després, en deixava anar 140 al Mònaco per Kylian Mbappé.

Cap segueix a casa

Tots dos segueixen a París. Tampoc han guanyat la Champions, per cert. Cap dels blaugranes segueix a Barcelona. Coutinho va ser venut per 20 milions a l’Aston Villa (va costar 140 milions) el mes passat; Dembélé (135) marxa lliure, complert el seu contracte, tret que el renovi en un altre conat de l’extrem, i per Griezmann es recuperaran, si tot va bé, 40 dels 135 milions pagats a l’Atlètic. Tots tres han suposat 410 milions malversats, i a tot estirar se’n recuperaran 60. Dues Lligues, dues Copes i una Supercopa d’Espanya en cinc anys és el saldo recollit per l’equip. 

 

Eren, o havien de ser, els tres futbolistes diferencials que acompanyessin Messi i preparessin el relleu generacional. El Barça ni va cultivar la seva horta pròpia (el planter) ni va saber comprar al mercat productes de qualitat o que necessités. Ni en els intercanvis a pèl van brillar els executius blaugrana.

Va malgastar Josep Maria Bartomeu, que va prorrogar contractes i va ajornar pagaments perquè els assumís el seu successor, i la irrupció de la covid-19 va agreujar les conseqüències dels abundants desemborsaments, perquè la màquina va deixar de fabricar diners.

La millor sèrie de vendes

Tot el que es va guanyar amb Neymar (222 milions) el 2017 es va gestar amb escreix: 275 entre Dembélé i Coutinho i cent més amb Paulingo, Semedo, Yerry Mina, Marlon i Deulofeu. S’ha de dir que aquesta generació de fitxatges van suposar la millor col·lecció de vendes posterior, perquè es va recuperar després el que es va pagar per Semedo, Deulofeu i Paulinho i es va triplicar la inversió de Mina. El doblet de Lliga i Copa ho va justificar tot.

Van arribar vuit fitxatges més (2018-19), dels quals segueix només Clément Lenglet (pròxim a marxar) amb un altre doblet menor (Lliga i Supercopa), i a continuació van començar els tripijocs per ajustar comptes. Abans de la pandèmia. Arthur, comprat per 31 milions, va ser intercanviat per Pjanic al cap de dos anys per 60 milions, sense cap benefici econòmic per al Barça. La mateixa operació es va repetir amb Cillessen (n’havia costat 13), en un canvi de porters suplents amb Neto (26 milions més 9 en variables) només per arreglar balanços. 

Notícies relacionades

Amb Griezmann va arribar Frenkie de Jong, que manté vigent la mateixa cotització del seu preu (75 més 11 en variables), un dels millors fitxatges dels últims anys, un dels pitjors, i la vergonya. Pedri escriu la primera línia. Detectat a Las Palmas sent juvenil, el Barça en va pagar 5 milions i després n’ha afegit 7 més en variables per partits jugats amb el primer equip i per haver debutat en la selecció. Gran èxit.

Un terç més va costar Martin Braithwaite en aquell mercat d’hivern. També va venir una segona versió de Keirrison, aquell futbolista que el Barça va comprar el 2009 sense que arribés a ser presentat ni debutés. Matheus Fernandes va jugar 17 minuts (20-21) i va ser acomiadat l’estiu passat. Una altra presumpta perla brasilera, Gustavo Maia (4,5 milions), no va passar del filial.