Haaland, un altre somni impossible: la impotència del Barça per fitxar estrelles

El club està en una delicada situació econòmica, ja que representa el 55%, segons va informar la mateixa Lliga, del deute total del futbol espanyol. Els recursos no arriben (amb l’acord amb Spotify no n’hi ha prou) i Joan Laporta, en la seva segona etapa, sondeja els jugadors galàctics, hi negocia, però ha d’abandonar qualsevol temptació perquè el Barça no té el múscul financer per concretar els seus desitjos. 

Ni Haaland ni Adeyemi

No va poder amb Haaland, que se n’ha anat amb Guardiola, abonant una clàusula de 60 milions d’euros, ni tampoc amb Adeyemi, el jove davanter del Salzburg, que ha escollit el Dortmund per succeir-lo invertint-hi 35 milions. Ni l’estrella que ja és el noruec, ni el que pot ser el prometedor golejador alemany. El Barça no ha tingut accés a cap d’ells, cosa que obliga Laporta a ser més creatiu que mai.

Al gener, el president va proclamar. «Tothom es pot anar preparant, perquè hem tornat i hem tornat amb ganes de fer-ho molt bé perquè el Barça recuperi el pes específic en el món del futbol que ha de tenir». És més, Laporta «percebia» ja aquest pes, convençut que el club «continuava sent una referència» al mercat.

Però no ha començat encara el mercat d’estiu i la frustració envaeix Xavi, capaç com va ser al seu dia de viatjar fins a Munic per explicar el seu projecte esportiu a Haaland. Però arribat el moment, el jove noruec no ha tingut dubtes. Ha escollit el City per model esportiu (treballar amb Guardiola al club on va jugar el seu pare de jove és un estímul emocional) i, a més, solvència econòmica, ja que disposa de la fortalesa necessària per emprendre una operació que supera els 200 milions d’euros en tots els seus conceptes. 

El malbaratament després de Neymar

El Barça volia Haaland. Però no podia pagar Haaland. ¿Per què? Perquè en els cinc últims anys ha malgastat tots els diners que va acumular al seu dia. No és gens casual que en aquest lustre el club fes els tres fitxatges més cars de la seva història. Neymar se’n va anar al París SG i el Barça va rebre 222 milions d’euros, l’import de la seva clàusula de rescissió.

El 2017, va arribar Dembélé, l’únic que encara segueix d’aquest trio d’estrelles, cosa que va obligar el Barça a pagar 105 milions més 40 en variables. El 2018 va aparèixer Coutinho, el fitxatge més car de la història del club, que va desemborsar 120 milions més 40 en variables. I el 2019, es va contractar Griezmann per 135 milions, que té l’honor de ser el segon d’aquest rànquing.

El brasiler està cedit a l’Aston Villa, que planeja quedar-se’l, però oferint 20 milions d’euros, sis vegades menys del que li va costar al Barça. Al francès se li va buscar un lloc a l’Atlètic l’últim dia del passat mercat estiuenc perquè el Barça no podia assumir la seva elevada fitxa econòmica.

Ara, tal com passa a la gespa (va passar de la Champions a l’Europa League, on va ser eliminat en els quarts de final per l’Eintracht), els blaugrana viuen instal·lats en el segon nivell del futbol europeu. El Barça assisteix com a espectador passiu al tràfec de les estrelles.

Fa mesos que el Madrid treballa l’opció de Mbappé, lluitant amb la resistència del París SG, capaç d’oferir una fortuna al davanter perquè renovi el seu contracte, que expira aquest 30 de juny. El Barça ni entra en l’equació. Amb Haaland, el mateix. 

Opcions molt limitades

Al gener, Laporta sostenia amb energia les opcions reals del seu club. «¿Haaland? Tot és possible si es fa bé i si es fa bé estic segur que sortirà molt bé», va comentar el dirigent. «Tots els grans jugadors contemplen la possibilitat de venir al Barça. Que tothom es vagi preparant, perquè hem tornat al mercat i continuem sent una referència. Ho percebo, i una prova és el fitxatge de Ferran Torres. El ressorgiment és una realitat», va proclamar ambiciós Laporta.

El mateix Laporta que al març insinuava que el Barça no faria l’operació i després, ja a l’abril, anunciava que el davanter del Dortmund, que ja pertany al City, no vindria al Camp Nou «perquè era molt car». 

Però ningú com Xavi per certificar com ha claudicat el Barça, limitant així les opcions que la reconstrucció sigui més ràpida del que ja s’intueix, submergit l’equip en el seu tercer any de transició. Tres anys i només un títol: la Copa del Rei.

«¿Haaland? Li desitjo el millor. Nosaltres no hem pogut competir a nivell econòmic», va assumir frustrat el tècnic. «Ha sigut impossible, impossible en aquests moments per a nosaltres competir a nivell econòmic amb aquestes xifres», va afegir decebut certificant aquesta impotència que sacseja el club quan no s’ha iniciat ni tan sols el mercat estiuenc. 

Gestió de la misèria

A Mateu Alemany i Jordi Cruyff, els executius encarregats de gestionar la reconstrucció, els ha tocat gestionar des de la misèria. Els dos primers fitxatges del nou projecte (el central Christensen, del Chelsea, i el migcampista Kessié, del Milan), simbolitzen aquesta obligada política d’austeritat que practica el Barça.

Tots dos arriben lliures, acaben els seus contractes al juny, i a cost zero. Una cosa que ja és habitual aquest primer any de la segona etapa de Laporta, on només s’ha produït la inversió de 55 milions d’euros més 11 en variables per Ferran Torres.

Però el club no pot competir, de moment, amb els grans, a l’espera que «les palanques econòmiques» amb què treballa el president (venda de Barça Studios, traspàs d’algun jugador important, Frenkie de Jong encaixa en aquesta perfil, o acord amb CVC) s’activin abans del 30 de juny per donar a Xavi els recursos que demana.

És, per tant, una economia de guerra. El tècnic ha dissenyat un full de ruta, amb una profunda reestructuració de la plantilla per al seu segon curs, però no sap si podrà posar-lo en pràctica. «Tenim un pla, però tot depèn dels diners», afirma amb un profund realisme.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El tècnic està lligat, igual com el club, de peus i mans, esperant la injecció econòmica necessària per seduir les grans estrelles, que ni miren al Camp Nou, hipnotitzats pel poder de la Premier o atrets pel fastuós Madrid que construeix Florentino amb el Bernabéu, un temple nou a punt d’obrir-se. 

A Xavi, mentrestant, li toca mirar com Haaland ja és del City i Mbappé esfulla el seu futur entre Madrid i PSG, però sense pensar mai en el Barça, un club que només pot acudir al segon o tercer nivell del mercat. A l’estiu del 2021, van arribar Memphis (lliure), Eric Garcia (lliure), Kun Agüero (lliure) i Luuk de Jong (cedit pel Sevilla). A l’hivern del 2021 van aparèixer Alves (estava sense equip), Adama (cedit pel Wolverhampton) i Aubameyang (apartat de l’Arsenal per conflicte amb el seu entrenador, Mikel Arteta). Ferran és l’única excepció. Ferran (55 milions al City) és l’única inversió d’un club, obligat per l’herència anterior (els diners de Neymar es van malgastar de mala manera amb Dembélé, Coutinho i Griezmann) a veure com les estrelles passen lluny del Camp Nou.