Xavi s’enfronta a la impotència de l’entrenador

Amb l’exhibició del Bernabéu i el triomf contra el Sevilla, l’equip potser va sentir que havia culminat la seva missió. Havia escalat del novè lloc al segon, cota màxima a què aspirava per més que durant la pujada es fessin comptes d’un hipotètic assalt al liderat que s’han revelat com un exercici de fantasia.

Des del cim es va observar el vertigen amb la sotragada contra el Frankfurt en la inauguració d’un període de crisi semblant a la que va crucificar Ronald Koeman, coincidint amb la presència, de nou, del Rayo, que s’ha emportat els sis punts contra el Barça amb només dos gols. El de Vallecas i el del Camp Nou. La ratxa blaugrana en la caiguda inclou un altre triomf, al camp del Llevant, d’allò més dramàtic.

Sobreexcitació a la gàbia

El Rayo va sentenciar Koeman, acomiadat a l’avió i després que el tècnic fes una becaina, segons expliquen, però no fulminarà Xavi Hernández, sobrat amb tants balons d’oxigen que té garantida la seva supervivència. Però ha gastat unes quantes reserves per l’agitada sobreexcitació que li provoquen els seus jugadors i els àrbitres.

De la seva impotència, engabiat a l’àrea tècnica, en són una prova les tres targetes grogues. Tan a punt de la sanció per acumulació com de la seva expulsió per la fogositat incontenible que mostra durant els 90 minuts, pur contrast davant la quietud de les rodes de premsa –‘paciència’ i ‘calma’ repeteix davant els micròfons– i l’immobilisme en les alineacions: només ha operat canvis en la defensa en els tres partits d’aquesta setmana.

La falta d’«ímpetu»

Xavi pateix ara una de les ingratituds que genera l’ofici d’entrenador: la dependència dels altres. Resumida, segurament, en l’acció del gol del Rayo: «Una jugada vista 200 vegades en els vídeos», com va denunciar Sergio Busquets, en què Isi fa una passada creuada interior per a la internada d’Álvaro fins a la vertical amb Ter Stegen sense que Dest el tapi, l’obstaculitzi o posi el co per dificultar-li el control, la carrera o el xut. L’avís no havia servit de res i ja l’hem feta grossa, va remugar Xavi.

Dest va ser executat en el descans, i Frenkie de Jong poc després, com a clars exponents de l’aparent falta d’«ímpetu», que no de «voluntat» i «il·lusió», se suposa, expressada per l’equip en la seva globalitat. L’entrenador no va assenyalar ningú verbalment, però els canvis van parlar per ell. Tots van complir el propòsit de corregir males actuacions.

Ferran va marxar del camp amb 26 intervencions i ni un sol xut a porteria, igual que Aubameyang, estàtic entre els dos centrals rayistes. El relleu d’Eric va respondre a l’estratègia del canvi de sistema, en el desesperat intent final de canviar el rumb decadent i desorientat de l’equip. Nico i Busquets van compartir la funció de migcampistes, amb tres defenses al darrere i cinc homes al davant.

Entre Gavi i Alba

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

«No he sabut motivar-los ni tocar la tecla adequada», va lamentar Xavi amb tristesa, assumint el seu error per assenyalar el·lípticament les comeses pels altres concursants en el partit, també els de l’àrbitre, tolerant amb les reiterades pèrdues de temps i cec davant un penal clamorós sobre Gavi, l’agitador incombustible del Barça. Un xaval de 17 anys que es rebel·la contra «la falta d’efectivitat» que llasta l’equip, igual que li passava en les èpoques de Koeman sense que haguessin aparegut els fitxatges d’hivern. Alba va ser el segon rematador blaugrana diumenge a la nit: tres xuts, un dels quals al pal. El lateral esquerre. Sempre des de fora de l’àrea. El número u va ser Ousmane Dembélé: dels cinc, un de ben dirigit i un altre de bloquejat.

El Barça ha marcat tres gols en els últims 57 xuts a porteria (5% d’encert) mentre que ha encaixat cinc gols en els 32 intents (15%) rebuts entre l’Eintracht, el Cadis, la Reial i el Rayo.