Radiografia al doctor Busquets

Ha vingut un altre vell compare dels seus anys mossos, Xavi Hernández, a rescatar Busquets del camí cap a l’ocàs, empès per les crítiques i, també, pel diferent rol que anava exercint al camp, allunyant-se cada vegada més del model de migcampista per al qual va ser creat i consagrat farà 14 anys.

Continua sent el mateix, per al bo i el poc dolent. És auster fins i tot al terreny de joc, cosa que és una virtut. Estalvia fins i tot en les passades. El 78% de les que va donar diumenge davant el Reial Madrid les va donar a un (36%) i dos tocs (42%), i en les restants 17 passades va donar tres tocs a la pilota (10) o més. Busquets no es va entretenir fins al minut 91, quan va donar sis tocs seguits al cuir. Per aquells moments, se’l va veure acudir a dues pressions a Courtois, una cosa tan insòlita com innecessària.

El capità del Barça va intervenir 84 vegades en els 90 minuts. Va fallar tres passades, però va donar tres serveis verticals que van deixar Alba, Pedri i Ferran per darrere de la defensa en franc avantatge. Va perdre quatre pilotes, en va recuperar 12, va fer dues faltes i en va rebre dues. Va veure una targeta per agafar Milito, que iniciava un contraatac, i en va generar dues, a Kroos i Camavinga.

Només són números. Excel·lents, sense ser els millors, perquè Jordi Alba va donar més passades i Eric Garcia va obtenir un millor percentatge d’encert en les passades. Les imatges ajuden a descriure el desplegament de Busquets al coliseu blanc. Segons el mapa de calor, es podria deduir que es tractava del Camp Nou.

El migcampista del Barça, i per tant el centrecampista més retardat i pròxim als centrals, va estar més temps a la teòrica posició de mitjapunta que a la de migcampista. És a dir, va trepitjar més els voltants de l’àrea de Courtois que la de Ter Stegen. La comparació amb Casemiro, el seu homòleg al Madrid, el líder de la Lliga, ajuda a valorar la proposta de Xavi en contrast amb la de Carlo Ancelotti en el duel directe.

El Barça es va exhibir al Bernabéu, de nou, i apartat del fulgor dels flaixos, una cosa que és freqüent des que va deixar de ser una novetat al primer equip, Busquets, en la seva invisibilitat, va deixar el rastre de l’aroma de futbol que va escampar l’onze de Xavi. Aquella olor que es manté a l’atmosfera per molt temps que corri. Va acabar el partit parlant als micròfons de Movistar. Aquesta vegada amb mig somriure a la boca, després d’haver-se menjat diversos marrons de les derrotes anteriors. L’equip el va aclamar a l’entrar al vestidor. 

Busquets: "No pensábamos en el resultado que ha sido pero sí en hacer el partido que hemos hecho, en ser protagonistas, en tener el balón, en presionar arriba". #ElClásico #LaCasaDelFútbol pic.twitter.com/x0X9RhnzKv

— Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 20 de marzo de 2022

Tots el van victorejar, per ser el capità i per ser el que sempre ajuda a la gespa; de vegades, oferint una línia de passada; de vegades, enfosquint-se arrossegant un rival, sabent quines són les necessitats del grup, perdut ja l’afany de protagonisme si és que alguna vegada el va tenir. Però és a tot arreu, sempre imprescindible, com pregonen els números. Luis Enrique s’ha apiadat d’ell i li ha donat descans a la selecció.

Busi! Busi! Busi! Busi! pic.twitter.com/Arllhixzuu

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 22 de marzo de 2022

Insubstituïbles vaques sagrades

Xavi no ho fa perquè el Barça no juga amistosos, així que Busquets és el jugador de la plantilla que més partits ha disputat (40 de 41, el 97% del total) i el primer de camp en minuts (3.429 de 3.750 de possibles, el 91%), després de Ter Stegen. Segueixen a Busi les altres vaques sagrades de la plantilla.

Se sap que Alba no té substitut, en absència d’algun altre lateral esquerre. Gerard Piqué competeix amb cinc centrals més (Araujo, Mingueza, Eric i Lenglet, més Umtiti, lesionat) i és propietari d’una de les dues places. Busquets, que complirà 34 anys el 16 de juliol, només s’ha perdut el primer partit de l’any: la visita a Mallorca. Estava sancionat.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

«En Busi és un jugador imprescindible». Xavi va esmentar aquesta frase a la tornada de la derrota davant el Madrid a l’Aràbia Saudita (2-3) i abans que el Barça caigués també a la Copa a San Mamés. Era a mitjans de gener.

Continua sent «essencial», «insubstituïble», «espectacular» i «primordial», va dir l’entrenador dissabte, regant-li elogis, agraït a un pupil que és també un amic. «Ha donat un rendiment escandalosament bo, i tot i així ha sigut el més criticat. Imagina’t la que els caurà als que venen per darrere», va vaticinar Xavi, que ja va passar per aquesta fase quan era jugador. Pobres.