Les altres crisis directives i executives de Laporta

No és la primera crisi directiva/executiva del segon mandat de Joan Laportac com a president del Barça. Després de ser elegit el març del 2021, tot just una setmana després de guanyar de manera aclaparadora les eleccions a Víctor Font i Toni Freixa, el dirigent veia com Jaume Giró, que estava destinat a ser el vicepresident econòmic del club, al·legava la seva renúncia per motius professionals.

Ara ha sigut Ferran Reverter, el CEO del Barça, que ha presentat de forma sorprenent la seva dimissió. Ja en el seu primer mandat, Laporta es va enfrontar a dues colossals crisis en les seves juntes directives.

Rosell i quatre més

La primera gran escissió a la junta va arribar en el segon d’any de convivència. Laporta va guanyar les eleccions del 2003. I a l’estiu del 2015 va viure la dimissió de fins a cinc directius liderats per Sandro Rosell en el que es convertiria en l’embrió del projecte que va arribar al poder en el Barça cinc anys més tard.

Rosell estava acompanyat a la seva sortida del club per Josep Maria Bartomeu, Javier Faus, Jordi Moix i Jordi Monés. Eren cinc dels 17 membres que tenia la junta en els primers passos de Laporta en la presidència.

«És un dia molt trist per a mi, però tinc la consciència tranquil·la. Accepto les dimissions i les respecto. He fet tot el possible per evitar aquesta situació, potser podria haver fet una mica més, però els fets són evidents. No ho he aconseguit», va argumentar el llavors dirigent després d’aquesta massiva sortida d’un terç de la seva directiva. El nucli dur (d’allà en van sortir els dos pròxims presidents, Rosell i Bartomeu) que va accedir, de nou, a la llotja el 2010.

Soriano i set més

Després de superar la moció de censura del 2008, coincidint amb la crisi de l’equip que va provocar l’acomiadament de Rijkaard i l’ascens de Pep Guardiola a la banqueta del Camp Nou, Laporta va veure com vuit directius presentaven la seva dimissió en ple, incloent tres vicepresidents. A diferència del que va passar el 2005, cap d’ells ha continuat vinculat a l’‘univers blaugrana’.

Ferran Soriano, Marc Ingla i Albert Vicens van ser els vicepresidents que van abandonar Laporta després de la moció al costat dels directius Josep Lluís Vilaseca, Evarist Murtra, Xavier Cambra, Claudia Vives i Toni Rovira. Exigien la dimissió de Laporta i que Vicens acabés dirigint el club en els dos anys finals del mandat. Fins al 2010. El president es va quedar llavors amb només nou a la seva sala de juntes, obligat a remodelar-lo de manera urgent per arribar a la xifra de 14 que marquen els estatuts. 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

«Els motius que ens han portat a prendre aquesta decisió són per discrepar de la manera d’actuar a partir de la votació després dels resultats en el referèndum», va llegir Vicens en un comunicat compartit pels vuit directius. «No he dimitit perquè crec que no és el que donava més estabilitat al club. ¿La moció? Va ser un vot de càstig, però res més. No són unes eleccions», va argumentar Laporta, 24 hores després de la sortida d’aquests directius, recordant que «el millor per a Guardiola és que nosaltres seguim en el càrrec».

Un parell de mesos després, la directora general Anna Xicoy, que era una persona de confiança de Soriano, era rellevada del seu càrrec. Laporta va designar Joan Oliver com a màxim responsable executiu del Barça.