LA CHAMPIONS, EN JOC

Bayern-Barça, molt més que un partit

Bayern-Barça, molt més que un partit

FCBARCELONA

3
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

El Barça va transitant per la cornisa a Europa des de fa anys. La corona de Berlín ha envellit tan aviat que sis anys i mig més tard sembla que hagi passat una eternitat. A Munic es juga molt més que un partit de futbol. Estan en joc terribles conseqüències esportives (no arribar als vuitens de final implicaria retornar als durs anys del gasparisme quan Laporta, en l’inici del seu primer mandat, el juny del 2003, va topar amb un equip que jugava llavors la Copa de la UEFA) i profundes seqüeles econòmiques, perquè el club deixaria d’ingressar 20 milions d’euros.

Tot i que el veritable problema seria, si el conjunt de Xavi no és capaç de guanyar el Bayern (el camí més directe dels vuitens) o hi ha una ensopegada del Benfica (li val l’empat o la derrota), que el Barça s’empetitiria al màxim. El passat triomfal blaugrana és cada vegada més llunyà, sortint al precipici de perdre un lloc que semblava fix a l’elit, mentre el present ofega Xavi, que es presenta a Munic, a la casa «d’un dels millors equips del món», com ell mateix ha dit, sense recursos ofensius, desproveït d’Ansu Fati.

El factor Dembélé

No es tracta d’«un miracle», com van preguntar al tècnic en una breu compareixença de premsa telemàtica (no va durar ni un quart d’hora), sinó de guanyar un partit a Europa, una cosa que el Barça de Koeman i Sergi només ha aconseguit en dos dels cinc enfrontaments (tots dos contra el Dinamo de Kíev).

«Jo no veig que sigui tan miracle guanyar a Munic, som el Barça. La història diu que el Barça no ha guanyat mai aquí, però la història també està per trencar-la»

Xavi, tècnic del Barça

«¿Per què no?», es va preguntar el tècnic abans de respondre’s a si mateix. «Jo no veig que sigui tan miracle guanyar a Munic, som el Barça. La història diu que el Barça no ha guanyat mai aquí, però la història també hi és per trencar-la», va reclamar Xavi, convençut que Dembélé «pot ser un jugador importantíssim que marqui diferències».

El problema és la tradicional irregularitat del Barcelona, hi hagi qui hi hagi a la banqueta (sis partits de Champions, tres entrenadors diferents), mentre el Bayern, de la mà de Nagelsmann, el tècnic que va voler fitxar Laporta tan bon punt va guanyar les eleccions, és un prodigi d’extrema fiabilitat. El va voler el president blaugrana, però no va poder fitxar-lo perquè no tenia els 25 milions d’euros que va abonar el club bavarès per quedar-se’l.

El Barça és un equip sense gol. Al Bayern de Munic, en canvi, li cauen els gols allà per on passa. Ningú ha marcat tant (n’acumula 19 en cinc partits) en aquesta Champions. I Xavi tampoc té un davanter tan precís com Lewandowski. «Cal intentar treure’l de l’àrea el màxim possible, perquè allà és definitiu», va remarcar el tècnic.

«Cal tenir paciència»

Allunyar el polonès del seu hàbitat natural (l’àrea) és un objectiu fonamental per a un Barça que jugarà dos partits en una mateixa nit. El de Munic, obligat a trencar una ratxa històrica, en què el tècnic envia als seus jugadors un missatge contundent. «Espero que no ens afectin psicològicament les últimes derrotes», va afirmar en al·lusió, tot i que no les va esmentar directament, al 2-8 de Lisboa (agost del 2020) i el 0-3 del Camp Nou (setembre del 2021).

«Els dic als meus jugadors que la pressió és per a mi, jo soc aquí per ajudar-los»

Xavi, tècnic del Barça

Notícies relacionades

«Dic als meus jugadors que la pressió és per a mi, jo soc aquí per ajudar-los», va dir Xavi, amb un discurs completament realista. «No és el millor escenari, és una papereta complicada. Però ho intentarem», va proclamar el tècnic. El Barça no pensa en aquest possible descens a la segona divisió europea, amb el drama econòmic que desencadenaria.

Assumint, a més, Xavi que tota reconstrucció és un procés complex i dificultós. «Hi ha feina, molta feina per fer. Això no és d’un dia per l’altre. Cal tenir paciència», va reclamar el tècnic, que no fa ni un mes que és al càrrec, presoner, com li va passar en el seu dia a Koeman, d’una decadència esportiva que porta el Barça al caire de l’abisme a Munic.