CITA DECISIVA A EUROPA

Xavi, davant el llindar de l’abisme en la Champions

Xavi, davant el llindar de l’abisme en la Champions

FCBARCELONA

3
Es llegeix en minuts

No fa ni un mes que és al Camp Nou i Xavi té aquesta nit el partit potser més transcendental de la seva curta carrera esportiva com a entrenador. Hereta un equip sec i ineficaç que va meditabund per Europa des de fa més de sis anys, quan ell encara era jugador. Ara, el Barça està a la cornisa més perillosa.

Si no derrota aquesta nit el Benfica ja no dependrà de si mateix en l’última jornada visitant el Bayern a Munic i el caos, tant esportiu com econòmic, podria precipitar-se sobre un club necessitat i angoixat. Necessitat de calma esportiva (passar a vuitens se la donaria almenys fins al febrer) i necessitat també dels 20 milions d’euros pressupostats per la junta de Laporta comptant que l’equip arribaria fins als quarts de final.

«Parlar és fàcil, però no estem en un moment per treure pit. El Barça no ho està»,

Xavi, tècnic del Barça

És un delicat llindar que, tot i que no n’és responsable, Xavi ha de gestionar. Té clar el pla. Extrems oberts sense tenir extrems purs, ja que Ilias (sancionat) i Abde (no està inscrit), són baixa, pendent de si recupera el malmès Dembélé. Protagonisme permanent amb la pilota. Un model definit basat en el 4-3-3, tot i que pugui utilitzar diferents vestits per a una mateixa idea, però sense els recursos adequats. «Aquí puc dir que som molt millors que el Benfica. Però ho hem de demostrar», va afirmar Xavi. 

La rutina de la tragèdia europea

Les paraules, almenys a Europa, ja no tenen cap valor per a un club que fa temps va abandonar l’elit, mirant com es dessagnava el seu equip en ciutats que ja són maleïdes per al barcelonisme: Roma, Liverpool, Lisboa, París.... «Parlar és fàcil, però no estem en un moment per treure pit. El Barça no ho està», va remarcar Xavi, que combina el missatge de la il·lusió («soc molt positiu, veig que jugarem bé i passarem, hem d’anar a l’atac i ser valents») amb el més profund realisme, com si fos Koeman, però utilitzant altres paraules, emparat amb el seu guió de capçalera. «¡Som el Barça!». Però no es pot treure pit, acostumats els blaugrana a la rutina de les tragèdies europees. 

Tot i que l’equip, el dia 1 amb Xavi, va insinuar coses interessants. Detalls que després no es van plasmar com l’entrenador volia. Almenys, i ja és molt, l’ambient del Barça ha canviat. 

Ambient diferent

En només dues setmanes s’han viscut més moments d’il·lusió que d’abatiment. Amb qualsevol argument (la presentació del mateix Xavi o d’Alves, rescatat als 38 anys de l’atur, tot i que no es pugui recórrer a ell fins al gener) n’hi havia prou per recuperar el somriure perdut. L’ambient ha canviat i la mirada sobre l’equip, també. És una mirada molt més comprensiva, com exigeix qualsevol inici de projecte. Ha canviat fins i tot Camp Nou, que ha abandonat, de moment, el clima de vetlla que ha presidit els últims anys. 

«Mai havia vist un Camp Nou així. Vaig quedar al·lucinat dissabte per com anima i com ho sent tot. Sembla que hàgim canviat de camp»

Xavi, tècnic del Barça

Ha canviat tant que ni tan sols Xavi es reconeix dins d’aquest temple. «Mai havia vist un Camp Nou així. Vaig quedar al·lucinat dissabte per com anima i com ho sent tot. Sembla que hàgim canviat de camp» Sorollós i festiu, malgrat que el joc en el derbi va decaure la mitja hora final, patint igual que amb Koeman, però amb més sort. I diu Xavi que no sent gens de vertigen davant l’examen.

«Dormo més que abans»

Notícies relacionades

A Guardiola, que va debutar amb aquell 4-0 contra el Wisla de Cracòvia en la prèvia de la Champions (2008), li van donar molt més marge que a Xavi, aferrat ara a una il·lusionant colla de joves que requereixen l’ajuda de les vaques sagrades per esquivar l’abisme d’una eliminació massa primerenca.

El Benfica, guiat pel record del 3-0 de Lisboa que va provocar el primer intent de Laporta per fer fora Koeman, és temible. «És un gran equip, té ànima, centrals de nivell, un centre del camp amb talent i davanters molt físics», va alertar Xavi, que va reconèixer que «dormo més que abans, potser perquè estic més cansat». Des de fa anys, el Barça té insomni. Viu angoixat i necessita la pilota per atacar i també per defensar-se.