El TJUE deixa per al juny l’amnistia i retarda el recurs de Puigdemont

El mes de març passat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va anunciar que el 14 d’abril decidiria sobre la situació dels funcionaris interins a Espanya. I, en efecte, així va ser. Es presumia que el TJUE resoldria al maig els dubtes sobre la llei d’amnistia elevats per l’Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes, però ara fonts solvents assenyalen a EL PERIÓDICO que la sentència tindrà lloc el mes de juny. S’espera que al maig el TJUE anunciï –segons les fonts esmentades– la data concreta de juny en què es coneixerà la sentència.

Aquestes mateixes fonts assenyalen que, tenint en compte la decisió del Tribunal Constitucional de resoldre els recursos d’empara pendents (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Lluís Puig i Carles Puigdemont) una vegada que el TJUE aclareixi aquests dubtes –entre els quals s’inclou el delicte de malversació–, no donarà temps a resoldre’ls abans de l’estiu.

Passa que alguns d’aquests set recursos tenen com a ponents magistrats conservadors que es mantindran en la seva actitud de declarar que la malversació no és un delicte amnistiable, segons la política aplicada per la Sala Penal del Tribunal Suprem. Això condueix que la majoria progressista rebutgi aquestes ponències en el ple, es designi un altre ponent i la seva proposta, favorable a l’amnistia, torni a debatre’s en el Ple per a la seva aprovació.

Una resolució del TJUE al juny, segons aquestes fonts, no permetrà resoldre els set recursos d’empara abans del 31 de juliol. El procés quedarà pendent per al setembre.

Una vegada que el Tribunal Constitucional declari conforme a dret la petició dels set recurrents que l’amnistia se’ls ha d’atorgar, la seva aplicació passarà a la Sala Penal del Tribunal Suprem. Serà el jutge d’instrucció del procés, Pablo Llarena, qui haurà d’executar la sentència.

És a dir, dictar una resolució i, en aquesta, deixar sense efecte l’ordre d’arrest que ell mateix va reactivar a Espanya sobre Puigdemont el juliol del 2024; o, per exemple, anul·lar la inhabilitació que pesa sobre Oriol Junqueras per participar en eleccions.

El punt de partida, doncs, d’aquesta nova fase de l’amnistia és la sentència del TJUE. L’advocat general designat, Dean Spielmann, ja va anticipar el novembre del 2025 el seu dictamen, que no és vinculant, però sol ser assumit pels magistrats a l’hora de dictar sentència.

Spielmann desmunta un dels principals arguments polítics de la dreta espanyola i del Tribunal Suprem: que la tramitació de la llei d’amnistia va ser una "autoamnistia", com van afirmar advocats de la Comissió Europea pròxims a les posicions del PP, o que col·lideix amb la legislació de la UE en la lluita contra el terrorisme. Així mateix, qüestiona que l’amnistia afecti els interessos financers de la Unió Europea, un dels arguments pels quals tant el jutge Manuel Marchena com l’instructor Pablo Llarena van rebutjar aplicar l’amnistia al delicte de malversació que recorren els set dirigents independentistes assenyalats. Els dos magistrats van arribar a afirmar que la Declaració Unilateral d’Independència del 27 d’octubre del 2017, tot i que durés "uns segons", va afectar aquests interessos financers de la UE. Però el que sosté Spielmann no és l’única carta favorable a l’amnistia espanyola.

L’Audiència de Sevilla

Notícies relacionades

Els pagadors de la trama Kitchen assenyalen Eugenio Pino com a "caixer"

Azcón defensa la "prioritat nacional" basada en l’arrelament

Fa pocs dies, la Comissió Europea va clavar una sonora clatellada a l’Audiència de Sevilla, que va elevar una qüestió prejudicial al TJUE. En lloc d’executar una sentència del Tribunal Constitucional sobre els ERO d’Andalusia (anul·lació de la pena de presó per a José Antonio Griñán i rebaixa de la pena per a Manuel Chaves), l’Audiència de Sevilla, després de moltes consultes, va decidir qüestionar la capacitat del Tribunal Constitucional per modificar una sentència del Suprem, tenint en compte que aquest tribunal va donar suport a aquesta audiència. En altres termes, l’Audiència de Sevilla ha intentat convertir el TJUE en una instància superior en la qual litigar a favor de la seva sentència original, recolzada pel Suprem i modificada pel Tribunal Constitucional.

¿Que potser eren fons europeus els que van ser canalitzats en els ERO? L’Audiència sevillana, en línia amb els consells rebuts a Madrid des de fonts de la Sala Penal del Suprem, no basa el seu plantejament en aquesta suposada procedència dels fons. El dictamen de la Comissió Europea, que ha presentat al·legacions, assenyala que l’Audiència sevillana "no demostra ni tan sols al·lega que els fons que es tracta en l’assumpte principal (ERO) provinguin del pressupost de la Unió" i destaca que hi ha "falta de vincle" amb els interessos financers europeus, per la qual cosa qualifica aquestes hipòtesis de "purament hipotètiques".