EL COSTAT SOCIAL BLAUGRANA

L’aposta més genuïna del Barça

El club competeix per primer any a la lliga per a discapacitats intel·lectuals després d’una presentació amb magnificència amb Piqué i Alexia de padrins

L’aposta més genuïna del Barça

FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Entrenen al camp cinc de la ciutat esportiva Joan Gamper, fent rondos, sant i senya del club. I, igual que el primer equip masculí i femení, van tenir una presentació amb magnificència a l’estadi Johan Cruyff, amb el president Joan Laporta aclamant-los i dos padrins d’excepció: Gerard Piqué i Alexia Putellas.

Són el Fundació Barça Genuine, que disputarà per primera vegada LaLiga Genuine Santander. Una competició de futbol-8, amb quatre parts de 10 minuts per partit, creada el 2017 per a persones amb discapacitat intel·lectual. La Fundació blaugrana va encarregar a sis entitats col·laboradores que fessin la selecció de 24 jugadors. Només va demanar que fos un equip mixt, d’edats entre 18 i 30 anys (ja que la Fundació es dirigeix a nens i joves) i en el qual, tot i que el mínim de discapacitat que fixa la Lliga sigui el 33%, hi havia també nanos que tinguessin un 60% o 70%.

«La Fundació i el club treballem en la inclusió de les persones amb altres capacitats i no volíem que això de la inclusió i la diversitat fossin només paraules i missatges que es queden en res, volíem fer coses tangibles», explica Marta Segú, directora general de la Fundació, que comenta que van treballar a contrarellotge per poder inscriure l’equip.

«Alguns estaven deprimits però ara els seus pares ens diuen que els veuen amb més il·lusió per tenir vida fora de casa o de la feina»

Marta Segú, presidenta de la Fundació FCB

«Entrar en aquesta lliga, que aquests nois i noies competeixin amb l’escut del Barça, amb el mateix tracte que qualsevol altre equip: amb el mateix equipament, entrenant a la ciutat esportiva i fent una presentació amb magnificència com altres equips. I la sort de tenir dos ambaixadors de renom com Piqué i Alexia, que hi estan molt implicats».

Alexia és la jugadora preferida de Jenni Cabanillas, que va poder conèixer la eva ídol. «La presentació va ser de l'estil ‘¿de debò és veritat?’. Va ser l’hòstia’», sentencia aquesta noia de Sant Fruitós de Bages, que divendres compleix 20 anys. Els jugadors i tècnics van fer una improvisada ‘haka’ amb Laporta, Piqué i Alexia. «Això et dona molta motivació. Hem tingut molta sort de ser en aquest equip. Estem molt contents d’aprendre cada dia, el millor són els companys, el carinyo amb els entrenadors. Som una gran família», diu una de les quatre jugadores de l’equip, abans de besar l’escut.

Sense dormir després del seu fitxatge

«Va ser un dia històric, mai m’havia imaginat una presentació així i amb Piqué i Alexia, que a més demostren que a més de ser grans jugadors tenen un bon cor», afirma Kamal El-Yachou. Aquest jove de Vic havia jugat des de petit a futbol però al començar a treballar fent iogurts havia passat per horaris al futbol sala. Quan, amb 23 anys, li van anunciar que havia fitxat no s’ho creia. «El dia que m’ho van dir ni si tan sols vaig dormir. Fins que vaig arribar aquí no em vaig creure que fos de veritat, no m’imaginava que pogués passar tot això. Els meus amics em diuen, t’ho mereixes, a continuar així. Ara a jugar, guanyar i a divertir-nos».

Durant l’entrenament s’escolten gairebé tantes rialles com tocs de pilota. «Estem entusiasmats, ja veníem molt motivats, amb molta il·lusió però s’ha multiplicat per la resposta que estem tenint dels nois a nivell personal i futbolístic», revela l’entrenador, Sergi Mascarell, que no perd el somriure ni un instant. El seu ‘staff’ el completen dos tècnics i tres psicòlegs, per cuidar especialment la part emocional. «Són persones d’unes determinades capacitats i del que es tracta és de desenvolupar-les perquè hi hagi una evolució, un creixement a tots els nivells. Són nois i noies amb actitud extraordinària, amb unes ganes d’aprendre, de millorar, d’ajudar, de col·laborar, i amb una capacitat d’empatia entre ells que ens està facilitant».

El Sergi, que havia treballat en una escola amb persones amb discapacitat de diferents tipus, assegura que el treball no varia gaire d’altres equips que ha entrenat. «Com a tècnic t’orientes diferent a un nen de sis anys que als que en tenen 18. És qüestió d’adequar el treball al perfil que tenim. Aquí hi ha nivells diferents i es tracta de sintonitzar-los perquè quan sortim ho fem el millor possible».

Notícies relacionades

Ell també ha fitxat fa dos mesos pel Barça i sent, més que pressió, responsabilitat. «Tenim una responsabilitat perquè representem el millor club del món i ells ho estan entenent. Intentarem fer-ho el millor possible, guanyar no és el més important, venen altres coses abans: tot i que guanyar és més divertit si perdem també cal divertir-se».

Canvis positius

De moment ja ho estan fent, tant en els entrenaments com en els amistosos que han disputat. Una cosa que, comenta la directora de la Fundació, perceben també les famílies. «Les famílies estan detectant canvis positius, estaven alguns una mica deprimits i ara saben que els dilluns a la tarda tenen entrenament, després els amistosos, la lliga... Els pares ens diuen que els veuen amb més il·lusió per tenir vida fora de casa o de la feina. Esperem que tinguin èxit sobretot en transmissió de valors i ajudar que tinguin una vida amb molta més dignitat».