Koeman topa sempre amb els grans

Amb i sense Messi. Amb i sense Griezmann. Poc importa ja qui jugui, perquè Koeman no troba el camí per superar aquestes pedres tan grans, que han anat trencant la seva credibilitat i, per descomptat, la dels seus jugadors.

«Cada vegada estem més a prop de guanyar un partit gran», va dir Koeman després de l’1-2 del Madrid, assumint en aquesta mateixa frase la sensació de debilitat que aclapara el Barcelona, acostumat en els últims anys a viure en l’opulència ofensiva en què el gol era un bé diari de consum. Patint ara, això sí, la misèria transformada de tant en tant en una conquesta d’altíssim esforç.

Cada vegada més empetitit

El tècnic no es va refugiar en el fet que té el que té, sinó que considera que «s’ha d’exigir, és clar que sí». Molta exigència, però poc resultat. «Hem demostrat no ser inferiors al Madrid. Hem demostrat que a poc a poc estem millorant i que estem més a prop de guanyar un gran», va reiterar.

Però aquesta proximitat no s’albira, ja que en el duel amb el Madrid encara resulta pitjor. Tres clàssics, tres derrotes (1-3 i 1-2 al Camp Nou i 2-1 a Valdebebas), malgrat que l’equip blanc tampoc irradia solvència i frescor.

Però amb el Barça tot li és més fàcil, com li passa a l’Atlètic de Simeone, contra el qual ha encaixat dues derrotes (1-0 i 2-0, totes dues al Metropolitano) unides a l’empat del Camp Nou de la temporada passada (0-0). L’equip de Koeman, que entén la frustració dels aficionats, no avança. Una frustració que ell també comparteix, perquè el Barça s’empetiteix encara més davant els grans, i paga tremendament cara la seva falta d’ineficàcia.

Quan no és Dest i la seva pilota als núvols, és una altra jugada. Però sempre es repeteix el mateix guió. Un equip que ha perdut contundència i desequilibri, com revela el fet que en els quatre partits amb els grans d’aquesta temporada (Bayern, Benfica, Atlètic i Madrid) només ha marcat un gol.

I aquest gol va ser el del Kun Agüero, tan estèril com inútil, perquè va arribar en l’últim segon del temps afegit. És terriblement innocent a l’àrea contrària: un gol en 360 minuts el delata. I és més terriblement innocent fins i tot a la pròpia àrea, on ha encaixat 10 gols. ¡Sí, 10 gols en 41 dies!

Koeman, mentrestant, no es desespera, malgrat que el seu Barça es va arronsant i arronsant fent la sensació que es consumeix enmig de tanta impotència. «Entenc la frustració», va dir l’entrenador després de convertir-se en el primer entrenador del Barça que encadena tres derrotes en un clàssic, cosa que el va equiparar a l’irlandès Patrick O’Connell (1935-36).

No, el tècnic no va repetir la frase d’«això és el que hi ha», una cosa que sí que va fer, però amb una altra versió, més nova i estesa, Ramon Planes, el secretari tècnic del club. «No tenim jugadors del nivell i el ‘punch’ que teníem», va dir recordant una obvietat. En un any, el Barça ha perdut Suárez, Messi i Griezmann. I han arribat Memphis, el Kun Agüero i Luuk de Jong. Tots tres a cost zero. El club no ha invertit ni un euro en les seves contractacions, símptoma de la misèria també econòmica que l’ofega,

Notícies relacionades

Barcelona - Reial Madrid: dos greus errors per a una cruel derrota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Pel camí, el Barça ha perdut gol. I ja no amenaça. I als grans, menys encara, és clar. «Crec que ha sigut més que un aprovat. És un equip en construcció. Als punts, hem merescut guanyar. No puc estar descontent del joc, l’actitud i el comportament», va apuntar l’executiu blaugrana.

El Barça es construeix ara mateix, i mal que li pesi, des de la petitesa, assumint que competeix amb els grans. Competeix i sempre perd contra ells.