PRIMERS MINUTS CONTRA EL CORNELLÀ
Kun Agüero treu el cap al Barça
El davanter ha jugat mitja hora en un amistós celebrat a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí
No jugava des d’inicis de juliol i encara no ha debutat oficialment amb la samarreta del Barça
Gairebé cinc mesos després d’anunciar-se el seu fitxatge pel Barça Kun Agüero treu el cap. Ja fa tres dies que treballa amb el grup i aquest dimecres s’ha posat la samarreta blaugrana, tot i que sigui en un amistós contra el Cornellà a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí.
Un amistós que ha servit al davanter argentí per redescobrir el contacte amb la pilota, ja en la dinàmica d’un partit (ha jugat mitja hora), tot i que sigui irrellevant, després de tant i tant temps fora de la gespa.
S’entreveu, per tant, el debut d’Agüero al Camp Nou, potser diumenge que ve contra el València. No de titular, òbviament. Però sí uns quants minuts per donar un registre més a Koeman en el deprimit atac amb què ha arrencat aquesta temporada, on tan sols ha sumat 11 gols en set jornades de Lliga.
I quatre d’aquests gols van ser en la primera jornada a la Reial Societat, per això el balanç posterior (set en sis partits) delata el que ja se sabia quan Messi va volar a París i Griezmann va ser regalat a l’Atlètic. El Barça està orfe de gol.
El Kun, però, treu el cap per pal·liar aquest dèficit tan terrible que angoixa Koeman. I els jugadors. Surt, això sí, ple d’interrogants, per molt que ell declarés a aquest diari que ha vingut al Camp Nou «a deixar empremta». L’empremta són els gols, un bé rutinari en l’època de Leo. ¡I què es pot dir en la de Messi-Neymar-Suárez! Un bé escàs, gairebé un tresor, l’any 1 sense el ‘10’.
El gran dubte és saber com tornarà el Kun, que fa tres mesos que no juga cap partit de futbol. L’últim es remunta a la Copa Amèrica, quan va jugar un minut en els quarts de final, en què l’Argentina va golejar l’Equador (3-0).
Aquesta és la seva última aparició oficial sobre un terreny de joc, ja convertit llavors en jugador del Barça, perquè el seu fitxatge va ser anunciat el 31 de maig, amb la idea de retenir Messi. Idea que no va fructificar.
Estiu tempestuós
L’última partit amb el City va ser el 29 de maig, quan Guardiola el feia sortir a la final de la Champions contra el Chelsea per exercir de revulsiu. Amb prou feines va tenir 13 minuts a Porto després de substituir Sterling. I l’últim gran dia del Kun, encara vestit de ‘citizen’, va ser el seu comiat (5-0 a l’Everton) a l’Etihad, quan va jugar 25 minuts i va anotar dos gols després de suplir Mahrez.
Des d’aleshores, un estiu tempestuós ple de bones i, alhora, males notícies. Fitxa pel Barça convençut que jugaria, a la fi, amb el seu gran amic Messi en un club. Però quan arriba a la ciutat esportiva, Leo ja no hi és. El Kun, «per respecte», com va confessar en aquest diari, al seu soci en la selecció argentina des que tenien 18 anys, decideix no agafar el 10 que queda lliure.
En aquells dies traumàtics d’inicis d’agost (el cinc s’anuncia la marxa del capità), Agüero pateix una greu lesió muscular a la cama dreta. Tot just tres dies més tard (era el 8 d’agost, hores abans del Joan Gamper contra la Juventus) entra a la infermeria i no pot ni saludar la seva nova afició, i es dispara així la possibilitat d’abandonar el Camp Nou abans ni tan sols trepitjar-lo. Però el Kun es queda. Lesionat, però es queda.
Valor per si mateix
Ara, tres mesos més tard, emergirà la seva figura de ratolí al Camp Nou, que pot rebre tot l’aforament aquest diumenge, una vegada rebuda l’autorització del Procicat, coincidint amb una setmana clau: València, Dinamo de Kíev i Madrid. Els tres partits a l’estadi blaugrana.
Amb 33 anys, fets el 2 de juny, el Kun sap que ha de demostrar moltes coses en aquest nou capítol de la seva carrera esportiva després d’esgotar una dècada al Manchester City com a màxim golejador de la seva història, amb 260 gols. I els 184 que ha fet a la Premier amb un mateix equip li permeten superar en la història Rooney (183 gols amb el United) i Henry (175 amb l’Arsenal).
Acreditar que el gol no l’ha abandonat després d’un estrany 2021 on ha estat més temps a la infermeria que al camp. I demostrar-se a si mateix, a més, que la vida sense Messi al Barça també li pot anar bé. Ha tingut temps per anar assumint aquesta inesperada sortida que li va provocar una situació de desassossec. «Quan va marxar Leo se’m va desmuntar tot. ¡Va ser un xoc! ¡No m’ho podia creure! ¡No m’ho podia creure!», va confessar a EL PERIÓDICO.
Ara, tres mesos després, ja ha assimilat l’escenari sense Leo. I el seu caràcter bromista i obert ha calat en les sessions d’entrenament de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, on des de dilluns ja treballa amb el grup, a més de jugar contra el Cornellà per anar agafant ritme. Tot i que on s’ha de posar seriós és Al camp. El Barça necessita més que mai els seus gols. I, ell, demostrar que pot ser valuós en un equip que busca desesperadament davanters eficaços per sobreviure. També busca acreditar que té vida per si sol.
