Entrevista exclusiva amb el Kun Agüero: Vull deixar la meva empremta aquí... I ho faré»

Ha viscut un estiu convuls. Sí, ha sigut un estiu difícil. Primer estava content al saber que el Barça estava interessat en el meu fitxatge. Després, va passar el que va passar amb la lesió, que va ser justament el dia del Gamper en el partit contra la Juventus. No vaig poder ser-hi. Després es van dir un munt de coses, com que me n’aniria del Barça. Coses que no eren certes. Va ser tot molt estrany, un estiu estrany. Ara estic més content perquè em queden poques setmanes per poder jugar. Potser escurcem els terminis. És una cosa molt important.

Va venir i no hi era Messi. Així va ser. Però jo tenia ben clar que volia venir al Barça. És clar que tenia ofertes, però al març o l’abril quan hi ha les eleccions a la presidència i guanya Laporta em diuen que es pot fer.

El 7 de març guanya Laporta. Tres setmanes després m’arriba l’interès del Barça i al primer que l’hi vaig dir va ser al Leo. ‘Ah, que bé’, em va contestar. Era quan estava parlant el meu ‘repre’ amb el club i li estava explicant la situació econòmica en què estava el club. I el primer que li vaig dir al meu ‘repre’ va ser: ‘És igual, ¡que s’arregli com sigui! No m’importen els diners.

Tan clar ho tenia. A mi m’importava anar al Barcelona, és el millor club del món com ho diu qualsevol jugador, i perquè hi ha el Leo. No era un problema per mi venir en aquestes condicions. Ja sabia com estava el club. El salari no va ser mai un problema. Estava clar que no cobraria el mateix que al City. Tot va passar molt ràpid i molt senzill, sense posar cap però. I soc aquí per intentar sumar i ajudar l’equip que aixequi algun títol al final de temporada. Després, arribo i va passar això del Leo.

Llavors, ¿què va pensar? Em va caure tot. ¡Va ser un xoc! Jo no ho sabia, no preguntava a Leo com estaven les coses. No volia molestar-lo. L’únic que sabia és que a la Copa Amèrica m’havia dit: ‘Estem intentant arribar a un acord’. Però no en sabia més. Molts em preguntaven, però em va caure també a mi. Com a tots. Va ser de sobte. I, a sobre, als dos dies em va passar això de la lesió

¿Per què creu que li va passar? No ho sé, però, de vegades, penso que tot es deu a l’ansietat de voler venir aquí i tot el que vam viure aquests dies. Ja estava començant a entrenar amb l’equip i quan pensava que estava bé... Al final, creia que ho estava, però això del Leo, com he dit abans, és un xoc per mi, també. No em vaig quedar del tot bé. I el que va passar aquell diumenge per alguna cosa devia passar. Des d’aleshores vaig començar la recuperació i ara és ficar-hi treball i intensitat i res més per poder arribar bé.

¿Va ser una ruptura molt gran? No, no és que fos gaire gran sinó que va ser just ben a prop del soli. I el metge vol ser prudent a l’hora de tornar. El soli sol ser traïdor perquè sembla que estàs bé, però després no és veritat. L’ideal és complir les sis setmanes. Això significa estar curat i després, a la setena o la vuitena, és anar veient com em trobo al camp. A partir d’aquí, es decidirà si torno a la setena o la vuitena o la novena. Però tot dependrà de com em trobi jo. Però la veritat és que vam fer l’última ressonància i va sortir molt bé. Sembla ser que hi ha bones notícies que es pugui avançar algunes setmanes.

¿Li va donar temps a processar el que ha viscut des que va arribar al Barça? Van ser 15 o 20 dies de moltes emocions. I de tota mena. Emoció, tristesa, emoció, tornar un altre cop a la tristesa... Va ser com allò de l’Everton on em fan el comiat del City i va sortir tot superbé. Era súper feliç. A la setmana següent vam perdre la final de la Champions. De nou, trist i malament. Arribo aquí, feliç a l’anunciar-se que he fitxat pel Barça. Vaig a la Copa Amèrica, una altra vegada feliç. ¡Increïble que es guanyés! I després, de nou, trist. Leo, la lesió... 

¿Què pensava? Doncs, com tothom. Em deia: ¡No m’ho puc creure! ¡No m’ho puc creure! És com... ‘¡No, no, no m’ho puc creure!’ Però, al final, un acaba entenent la situació en la qual xerraven des de fa temps sobre aquest acord econòmic. Després, aquí ja no sé res més del que ha passat. Ja està. Ara, el Leo és a París, desitjar-li el millor, excepte quan jugui contra nosaltres. Soc molt amic seu. Va venir l’altre dia a Barcelona i ens vam tornar a trobar. Ell sempre diu que aquesta és casa seva i que aquí tornarà a viure. Els seus fills són d’aquí.

I vostè se’n va voler anar del Barça. No, no, no... Ni de bon tros. De vegades, quan sortia alguna cosa, solia respondre a Twitch. Però com que ara no l’utilitzo gaire, vaig pensar: ‘¿I com ho faig ara?’ No sabia com explicar que era mentida. Va passar això del Leo i a sobre no em presento en el Gamper; és fins i tot comprensible que es pogués pensar això per part dels periodistes. Jo també m’hauria preguntat: ‘¿Però què passa? El Leo se’n va anar fa tres dies i el Kun no hi és. S’ha lesionat, ¿serà veritat? ¿o no?’ No vaig poder-ho dir, però no m’ho vaig prendre malament. Amb tots els anys que porto he après que el periodista diu el que veu i el que sent. Però no, no era veritat. Als dos o tres dies, algú va dir que ja estava tot bé. 

¿Com es va enfrontar a tant canvi? Soc un ‘pibe’ que sempre intento ser molt positiu. Intento no estar trist perquè això m’afecta. Òbviament, tinc gent a casa meva que m’ajuda a poder estar emocionalment bé i pensar sempre en positiu. Això m’ajuda molt. Després, és el dia a dia amb els companys, la confiança que hi tinc, riure i passar-ho bé. Ho estic passant molt bé aquí, estic fent-me amb tothom, intentem parlar en català una mica, me n’estan ensenyant alguns, d’altres riuen... Soc un tipus que no vol que ningú estigui trist, aquesta és la realitat.

Però sense Messi tot serà molt més complex. Òbviament, Leo és un jugador que des del no-res et pot treure aquests regats sense esperar-t’ho i et pot guanyar partits sense adonar-te’n. Però crec que tenim molt bons jugadors. ¡N’hi ha de molt bons! Si ens fiquem al cap que som molt bons crec que podem fer les coses molt bé aquesta temporada. Aquí, la realitat és que tots ens posem al cap aquest pensament que tot sortirà bé. Tenim molt bon equip i cal que cadascú tingui la responsabilitat de dir: ‘Soc aquí, vull ser reconegut i tenir un nom al Barcelona’.

Veu futur en l’equip. Hi ha gent molt bona. El Barça treu sempre jugadors molt bons i l’altre avantatge que tenim nosaltres és que qualsevol rival que ens jugui tindrà sempre un gran respecte. A mi em va passar quan venia a enfrontar-me al Barça, fins i tot quan estava en el pitjor moment i venia de perdre diversos partits. Però quan era a l’Atlètic de Madrid sabíem que per més que estigui malament, ¡és el Barça! Teníem un respecte. Ara tinc l’avantatge que soc aquí. Cal aprofitar-ho i als nois que no ho saben cal que els ho traslladem. El rival ens té un respecte important. El Bayern serà el mateix. Sabem que el Bayern és un bon equip, però jugant aquí, i contra el Barcelona, no és que li hagi de ser fàcil. Tot depèn de nosaltres, de ser positius, som bons i podem guanyar qui sigui. Aquesta és la mentalitat.

Què pot esperar el Barça del Kun. Soc un davanter que m’acostumo a moure una mica lliure en l’atac. Intento marcar gols per sumar punts i per classificar-nos per a una altra ronda. Intentaré donar el millor i ajudar l’equip a guanyar un títol. O dos. O tres. No em poso una xifra de gols, però aportaré molt. ¡Segur!

¿I què espera Koeman de vostè? En vam parlar just quan em va passar això de la lesió. Em va dir: ‘Esperarem molt de tu, serà important el nou del Barça que potser vam trobar a faltar l’any passat’. Amb Koeman, molt bé. Va ser molt directe, això per a un jugador és molt important. Per mi, personalment jo ho valoro molt. Et diu les coses que pensa i et diu si és sí o si és no. 

Va triomfar a l’Atlètic, es va convertir en una llegenda al City i ara torna a la Lliga. La meva idea és estar bé, poder ajudar, vaig estar cinc anys a l’Atlètic. Sé que, òbviament, la Lliga espanyola és ara diferent. Al final, és poder trobar-se bé en la tornada en els primers partits i, com es diu a l’Argentina, ser murri per trobar els espais.

¿Ho farà? És el que em va passar al començament a Anglaterra. Quan vaig arribar, vaig dir: ‘¡ui, quina merda! ¿com jugo aquí? Al final, vas veient on és el teu lloc, el teu espai. Llavors sent davanter vas maquinant coses al camp per on poden entrar els gols. Aquí passarà el mateix. A l’Atlètic de Madrid jo no jugava molt, molt de nou, nou. Era més un segona punta. Vaig aprendre a jugar de nou al City. Això serà una bona prova. Seré més un nou de l’àrea. Però la meva responsabilitat serà estar fresc i decidir partits.

Té molta competència. Estic segur que Koeman analitzarà tots els aspectes físics i la competència que hi ha a l’equip, per la qual cosa començarà a fer rotacions. Tot i que en els partits importants posarà qui millor estigui físicament. De nou té Memphis, Braithwaite, ara De Jong i a mi. Ens pot utilitzar tots, serà una lluita maca, jugarà, òbviament, qui estigui millor.

Vostè la temporada passada va jugar poc al City, castigat per les lesions. És veritat, però he començat a treballar diverses coses en l’àmbit individual per l’edat que tinc. He canviat moltes coses d’alimentació, de descans i per controlar la fatiga, amb tot el que vaig aprendre al City. Em conec el cos. Va passar allò de la lesió, que era una cosa que no esperava. La meva meta és posar-me bé, això del genoll ja no és un problema. Està bé fa temps. El problema és jugar partits, activar els músculs per aguantar en una setmana dos o tres partits. Aquesta és la meva meta. Em posaré molt bé, segur.

¿N’està convençut? Sí. La meva prioritat és trobar-me bé. Després, el físic el guanyes jugant, almenys en el meu cas. L’entrenament et dona més aire i confiança, però no és el mateix que un partit. Com més partits jugui aniré acumulant la picardia dels partits. No fa falta tenir 10 o 15 dies més d’entrenament, això ho guanyes amb els partits. És posar-me bé i no parar.

¿Tan clar ho té? Per descomptat. Tinc una edat, però vull arribar bé al Mundial que ve. Per mi, és clau fer aquests dos anys per poder donar el millor nivell que pugui. Potser després digui si segueixo més. Sé que en aquest club no importa l’edat. Si estàs bé físicament no et miren l’edat. Tinc 33 anys. Si estic bé i faig gols, la gent no pregunta res d’això. Si un es cuida i es posa les piles, ficant-se al cap tot el que ha de fer perquè les coses surtin bé, l’edat no té sentit. 

És el seu últim tren. És clar. És una gran oportunitat. És una prova per mi. Però jo continuaré jugant igual que a l’Atlètic o el City. Aquí hi ha molt bons jugadors, em resultarà fàcil entendre’ls, vaig estar dos o tres entrenaments amb l’equip i ja ho vaig veure. No em serà difícil, crec, eh. El City i el Barça tenen un esquema de joc semblant. T’entens amb la mirada amb els nois. Aquesta és la frase. Mirant un jugador ja t’entens. Si ets al Barça surt l’espurna de cadascú. Serà una bona temporada, segurament.

Ansiós per debutar. Sí. L’altre dia quan vaig anar a veure el partit amb el Getafe te’n venen moltes ganes i penses: ‘¡Merda, vull entrar, vull entrar! Estic ansiós de poder jugar al Camp Nou. Quan jugava contra el Barça era una bogeria. Ara que estic a l’altra banda vull que sigui ja. Però tot té el seu límit, cal tenir paciència per poder disfrutar del Camp Nou.

¿Què pensava llavors? Primer deia. No vèiem la pilota. Sempre deia: ‘Anem al Camp Nou, jugarem a La Paz, a Bolívia’. Eres al camp i no veies la pilota, ¡t’ofegaves! Tot imposa. Jugues contra el Barça, jugues contra jugadors molt bons, l’estadi, la gent, els crits... Hi ha milers de coses que el rival diu: ‘¡Guaauu!’ No és que et bloquegis, però penses: ‘Compte, ¡és el Barça! ¡No pots fallar! El Barça sempre imposa molt.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¿Més pressió que mai? No, vull que quan deixi el futbol pugui dir: ‘A l’Atlètic vaig fer això, al City també i al Barça, vaig fer això, aquesta és la realitat’. I així serà. 

¿Quin titular li agradaria per aquesta entrevista? ¿Un títol? Vull deixar la meva empremta aquí... I ho faré