ATLÈTIC-BARÇA, 21 H.

Koeman es va acomiadant del Barça

Koeman es va acomiadant del Barça

Alejandro García / Efe

4
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Ahir Joan Laporta va acudir la ciutat esportiva i no va veure ni va saludar Ronald Koeman. No devia tenir cap interès, naturalment, a parlar amb l’entrenador del primer equip del Barça, una figura clau al club. No hi ha millor exemple, ni més clar, que el president abomina de Koeman i que està tramant destituir-lo.  

«Tinc orelles i ulls, sé que es filtren moltes coses i segurament seran veritat», va afirmar Koeman al·ludint a la trobada de Laporta del dia anterior amb diversos periodistes. Aquelles dues setmanes de temps que Laporta va demanar a Koeman al juny –«període de reflexió», va ser l’eufemisme fet servir pel president– per buscar-li un substitut, aquesta vegada es compliran.

«Estic fart de defensar-me a mi mateix. La gent que en sap pot analitzar la situació del club i de l’equip. M’agradaria parlar un dia i dir el que penso»

Llavors no tenia diners ni en va trobar un del seu grat. Ara té una mica de diners, venuts diversos jugadors i obtingut un crèdit de Goldman & Sachs, i continua buscant un relleu. Laporta disposa de dues setmanes més amb la imminent aturada de seleccions per trobar el recanvi. No n’ha demanat permís. No es parlen.

«¿La meva relació amb Laporta? Això no ho contestaré. Va ser l’única pregunta que no va respondre en una roda de premsa que va tenir molta pinta de fúnebre. De comiat inevitable encara que el Barça guanyi aquesta nit l’Atlètic, el vigent campió.

«¿La meva relació amb Laporta? Això no ho contestaré. Tinc ulls i orelles, sé que es filtren moltes coses i segurament seran veritat»

Coutinho i Nico combinen en presència d’Umtiti. / FCB

«Amics de la premsa...»

Com que Koeman té «ulls i orelles» (la setmana passada va dir que no llegia ni escoltava el que es deia als mitjans), sap que té un peu al carrer. Potser per això va entrar a la sala de premsa imitant Louis van Gaal quan el seu compatriota va dimitir al final de la seva primera etapa el 2000. «Recordant Van Gaal, bon dia, amics de la premsa», va dir Koeman amb un somriure, i després va precisar: «Jo no me’n vaig, jo em quedo».

«Soc aquí per amor al club. Vaig venir en una situació complicada i ara sembla més complicada que el primer dia»

No se’n va per voluntat pròpia, perquè serà acomiadat per Laporta, ni tampoc es quedarà per gaire temps. Els resultats seran la seva condemna, precipitada, a més, per un joc que no entusiasma, amb tres victòries en vuit partits, ha esgotat la magnanimitat de Laporta, molt més generós amb Frank Rijkaard en el seu primer mandat (2003-2010). El Barça de Rijkaard va guanyar tres partits de vuit i el tècnic va durar cinc anys. Koeman ha gastat tot el seu crèdit des de la temporada passada.

«Estic fart de defensar-me a mi mateix, no té sentit», deia ahir l’entrenador, trobant a faltar una mínima defensa, tot i que fos fictícia, de Laporta i els seus pròxims. És un exemple il·lustratiu que justifica per què Koeman se sent condemnat i per què considera que se li falta al respecte, tot i que no ho digués obertament i el bon to de les seves paraules intentés desmentir la tensió interna entre la llotja i la banqueta. La relació entre l’entrenador i els jugadors és bona, afirma Koeman, per més que els seus futbolistes no li donen el que els demana com a tècnic i els resultats ho confirmen.

«Hem assumit canvis de part del club. Si tingués la bossa dels diners, Messi encara seria aquí»

55 gols perduts

«La gent que en sap pot analitzar la situació de l’equip i del club. «Hem assumit canvis de part del club», va apuntar, amb referència a les marxes forçades de jugadors com Griezmann i Messi per motius econòmics. «Si tingués la bossa dels diners, Messi encara seria aquí», va assegurar. No només plora pels 55 gols perduts (38 de Messi i 17 de Griezmann), sinó per tot el joc que generaven. Dues baixes sensibles que no han sigut reparades; al contrari, s’han agreujat per l’allau de lesions que ha atacat la davantera. «M’agradaria parlar un dia del que penso», va dir en públic. 

Fati dribla Piqué en un partidet. / FCB

«El millor moment va ser el dia que vaig firmar. El pitjor, la marxa de Messi»

Pitjor que a Lisboa 

El tècnic neerlandès creu, no obstant, que si disposés dels davanters lesionats (Ansu Fati ha tornat, però Ousmane Dembélé i Sergio Agüero tardaran fins a finals d’octubre), la cara de l’equip canviaria. Es desconeix si ell resistirà encara a la banqueta del Camp Nou per veure-ho.

Notícies relacionades

No podia aparèixer al camí pitjor rival que l’Atlètic, del qual va ressaltar les virtuts que el van coronar: l’eficàcia en la rematada, l’organització defensiva i la seva competitivitat. El Barça, en canvi, no s’acosta a l’ideal que desitjaria Koeman per les limitacions de la plantilla.

«No tindrem més oportunitats que contra el Benfica», va dir, per il·lustrar la dificultat del viatge a Madrid. «L’Atlètic va crear menys ocasions que nosaltres i va ser campió», va precisar, per situar el veritable problema del Barça en la falta d’efectivitat.

«El Jordi m’ha dit que no serà entrenador i l’hi ha dit al club. Parlo cada dia amb ell, però queda entre nosaltres»