El desencant del soci 31.593

L’avi ja viatja menys, s’entén, però els dos Jordis s’escapen quan poden, fins i tot saltant-se el jove algun dia de classe. El pare ha sigut dirigent del Castelldefels, on viuen, i fins i tot ha sigut festejat per més d’un candidat a la presidència blaugrana. Va viatjar i va estar, com no, en el dolorós 2-8 de Lisboa contra el Bayern i ahir va tornar a l’estadi Da Luz, un dels que més li agraden «perquè l’ambient és preciós, apassionat i pressionen moltíssim», per veure si es podia venjar, simpàticament, ja que a ell el que li agrada és el Barça i el futbol, tot i que també guanyar, d’aquell ridícul tan gran i històric.

Crits nocius

«És evident que una cosa és el viatge, el desplaçament, anar amb el teu fill, i una altra, molt diferent, el partit», explica Jordi Tomàs al tornar de la capital portuguesa. «A nosaltres el que ens agrada és viure el futbol a tots els racons del món, tot i que això cada vegada costa més, no només pels diners, sinó pel temps. Aquesta vegada he tingut la sort que un amic, soci del Benfica, em va facilitar dues entrades i vam poder anar al partit».

No cal dir que al Jordi i el seu fill, un migcampista molt tècnic però poc sacrificat, segons diu el pare, li va doldre enormement la part final amb els càntics de «¡Messi! ¡Messi! ¡Messi!» i els continus olés quan el Barça ja perdia 3-0. «Portem un temps horrible a Europa i, la veritat, sap molt greu veure el Barça, fins i tot contra rivals, en teoria, inferiors, viure moments d’equip petit, tant en la seva alineació com en el seu plantejament, estratègia i, sobretot, entrega». El Jordi està convençut que això no ho arregla ni Pep Guardiola. Això sí, com va comentar amb dues dotzenes de culers que van ser a Lisboa, «fa falta que Joan Laporta, amb un mandat que no sé quan començarà tot i que, certament, l’herència que li ha deixat el ‘Barto’ és per posar-se a tremolar, comenci a fer un discurs constructiu i cert».

Guanyar com el Madrid

El Jordi creu que ha arribat el moment que Laporta digui la veritat «de tot». «Però sobretot, que faci un discurs creïble, il·lusionador i que demani paciència perquè, contràriament al que pensen molts culers il·lusos, que asseguren que es poden guanyar títols com el Reial Madrid, és a dir, sense jugar a res, el Barça mai ha guanyat, ni tan sols partits, sense jugar bé, ja no dic tiqui-taca ni cruyffisme pur, perquè jo no soc d’aquests, però jugant bé, sí. I a futbol es pot jugar bé de moltes maneres i nosaltres, ara, no juguem a res».

El Jordi va coincidir amb diversos aficionats a Da Luz que «hi ha jugadors, no ho sé, com Piqué, Busquets, Sergi Roberto, fins i tot Alba, que ja comencen a no estar per molts partits i ja no diguem Dest, Eric García o De Jong el davanter, que no són jugadors per al Barça». En aquest sentit, és evident que Jordi Tomàs coincideix amb els que creuen que acabar entre els quatre primers de la Lliga «no hauria de ser un problema, fins i tot per aquest Barça», però sí que creu que a Europa no té res a fer, «ja que no tenim nivell».

Notícies relacionades

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

«Tu veus jugar els altres equips grans d’Europa, tots, i et fan por, no només pel que juguen i com juguen sinó per com estan preparats físicament, que són unes bèsties. Jo crec que els nostres no treballen el que toca, la veritat», insisteix aquest culer boig, que persegueix el Barça per tot arreu.

I en aquest sentit, després de sis mesos de mandat de Laporta, el Jordi el que demana és un discurs creïble per part del president, un entrenador que pugui tirar endavant la transició i inculcar en la gent blaugrana que cal passar aquest desert «amb l’ànim més gran possible, sense renunciar a res però sabent que, sí, és veritat, això és el que hi ha. El que hi ha, senyors, és un gran club, amb una història única, preciosa, que no s’hauria de convertir, com em temo, en societat anònima esportiva i que té futbolistes joves que, mimats, educats i dosificats poden fer créixer al club. El que no podem és precipitar-nos amb els xavals i arruïnar també la generació de Pedri, Ansu, Gavi i Nico».