Koeman llança un cop de pilota a la llotja

Quan un paraigua ja no funciona la gent comença a mirar amunt. I al Barça de Koeman li flaquegen les barnilles dia sí dia també, i les mirades comencen a dirigir-se cap a la llotja, a l’espera de veure quan es consuma la crònica d’un acomiadament anunciat. «Del meu futur no en puc dir res perquè no sé què pensa el club», va comentar Koeman després que el malson davant el Bayern a Lisboa s’hagi repetit un any després en dos temps: primer contra el campió alemany a casa i aquest dimarts contra el Benfica a l’estadi Da Luz.

«Cal ser realistes. És complicat estar a l’altura d’equips molt importants», deia Koeman en la prèvia. Ara no és que no estigui a l’altura del Bayern és que no ho està del Benfica, tercer a l’última lliga portuguesa.

«Hi ha molts més equips que físicament són millors que nosaltres, llavors semblem tous. Tothom sap el problema d’avui dia», va comentar després d’una altra ridícul l’excentral. Amb el paraigua de Ronald fent aigües, la pilota és a la teulada de Laporta. «Em sento molt recolzat pels meus jugadors, per la seva actitud. ¿Pel club? No ho sé, no ho sé».

«Cap equip ha industrialitzat de manera més eficient que el Barça la recerca de nois i cap ha venut com el Barcelona aquesta il·lusió d’èxit al món sencer», escrivia Juan Pablo Meneses en el superb ‘Nens futbolistes’. Els nens van tornar una mica d’il·lusió a la desanimada grada blaugrana diumenge, però Koeman va decretar aquest dimarts d’inici el final de l’hora de l’esbarjo. Tornava als seus clàssics: tres centrals i Sergi Roberto de lateral. Un dosificat Ansu Fati, Gavi i Nico gairebé no s’havien assegut a la banqueta quan els grans s’emportaven la primera trompada.

El fantasma de José Mari

Es repetia el mateix guió que davant el Granada, amb un gol als dos minuts per posar a prova els nervis d’un equip sense nord. I de l’alegria del cor infantil de diumenge el Barça tornava a cantussejar entre dents el fado trist. Només el maratonià Pedri, després de l’obligada parada a boxes, donava una mica d’empenta i alegria i va servir una pilota deliciosa a Frenkie que Luuk, l’altre de Jong, va desaprofitar. Alguns culers veterans van haver de reviure la mateixa sensació que a París-1995, quan José Mari va fer una fallada clamorosa sol davant el porter del PSG, que va costar l’eliminació europea. Si la nit parisenca molts, potser fins i tot el mateix Koeman sobre la gespa, van pensar que Romario (traspassat l’estiu anterior) l’hauria enxufat, aquest dimarts era inevitable imaginar que amb Messi, Luis Suárez o fins i tot Griezmann hauria aconseguit l’empat. Una cosa a què els culers hauran d’anar acostumant-se fins que Ansu estigui per jugar els partits sencers.

Veient la pinta que tenia va asseure ni més ni menys que Piqué per posar un Gavi que té just la meitat de la seva edat, sense abandonar però el seu sistema fetitxe, recol·locant Frenkie de Jong, el que més perill havia generat, de central. La cara de Piqué, reclinat i emmurriat a la banqueta, era la que havien de tenir molts culers al veure el despropòsit des del sofà. L’excursió que va fer Ter Stegen fins al centre del camp i que gairebé costa el segon gol de Darwin Núñez reflectia millor que res la desorientació i descontrol del Barça.

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

L’única esperança a què s’aferraven els barcelonistes des de les seves cases era el xaval que s’asseia al costat de Piqué. El Barça ho continua apostant tot al 10, igual que ha fet en l’última dècada, tot i que ara el 10 continua sent un altre. Mitja horeta ha tingut Ansu, que ha entrat al costat d’un altre company de colla, Nico, i Coutinho, que tornava al camp en el qual va humiliar amb el Bayern al Barça i es va proclamar campió d’Europa. Però amb prou feines havien trepitjat la gespa quan va arribar el segon que va espaterrar emocionalment l’equip. El tercer i l’expulsió d’Eric García, amb la seva segona expulsió en sis partits, van posar la guinda.

La visió del capità

¿Solucionaria la situació l’acomiadament de Koeman? «Al final és el més fàcil, però la responsabilitat és de tots, sobretot dels que juguem. Estem en una situació crítica, la veritat», ha reconegut Busquets. El capità, que ha acabat veient la debacle des de la banqueta al costat de Piqué i Pedri, ha valorat que havien pagat la falta de contundència en les dues àrees. «Quan acabes perdonant normalment ho aprofiten».