El límit salarial del Barça es desploma i el Madrid pot gastar set vegades més

El límit salarial de la plantilla del Barça es va desplomar un 71%, passant de 347,1 milions d’euros al gener a només 97,9. La Lliga ha revelat que el Madrid pot gastar ara set vegades més que els blaugranes. Els blancs han doblat el seu marge, i poden disposar de 739 milions, mentre que els blaugranes han presentat més pèrdues (487 milions) que els altres 19 clubs de Primera junts (337)

«El Barça només pot destinar 90 milions a la plantilla a causa de les pèrdues de les temporades anteriors. Es busca fer-los sostenibles a llarg termini. Les pèrdues de límit han de ser recuperades. D’aquests 700 llargs de pressupost del Barça, n’hi ha 487 que han d’estar destinats a compensar les pèrdues d’anys anteriors», ha apuntat José Guerra, director general corporatiu de LaLiga. El solar econòmic que va deixar Josep Maria Bartomeu ha provocat un deute de 1.350 milions i que el Barça passi de ser el segon club amb més marge de cost en plantilla de LaLiga al setè.

«El Barça s’exposa a les sancions econòmiques», ha advertit Guerra. «L’import que es continuï superant continuarà influint en la temporada vinent. Llavors el seu límit en la temporada 2022-23 es veurà afectat. Una de les qüestions és que el Barça hagi de continuar utilitzant la regla d’1/4». És a dir, que en cas que superi els 97 milions de gest aquest excés influirà en el seu límit de la temporada vinent, i si aconsegueix vendes, només podrà utilitzar per fitxar un 25% dels diners ingressats.

4% més per a canvi d’entrenador

Joan Laporta podria ampliar aquest límit en un 4% addicional per acomiadar Ronald Koeman i contractar un nou entrenador, en aplicació de l’article 74 de la normativa del control econòmic. No obstant, el cost de la liquidació comptaria en aquesta campanya i el possible estalvi del salari de l’entrenador acomiadat no afectaria llevat que sigui una sortida acordada amb el tècnic. La norma no permet alleugerir la llosa salarial si es tracta d’un acomiadament unilateral, com el de Matheus Fernandes. «No es pot treure avantatge d’un acomiadament unilateral d’un jugador/entrenador. Considerem que això no compta perquè pot ser que el club hagi d’assumir-lo després o fins i tot més».

Mbappé i Messi

Malgrat el forat econòmic barcelonista, el director general corporatiu de la Lliga ha valorat que la marxa de Messi no s’explica només per això. «El Barça tenia recursos per mantenir Messi. Crec que la decisió del club no ha estat només basada en termes financers, sinó que hi han pesat un altre tipus de decisions». No ha sigut l’únic nom propi del qual el representant de LaLiga ha volgut parlar. «El Reial Madrid hauria estat perfectament preparat per a l’arribada de Mbappé o per a la de qualsevol jugador», ha comentat, després d’enaltir la gestió de la pandèmia de Florentino Pérez, que ha considerat com a «brillant».

Els madridistes han passat de poder gastar 473,3 milions al gener a 739 al setembre, un 56% més. El segon equip que més pot gastar és el Sevilla, al qual LaLiga ha augmentat el límit disponible en 20 milions d’euros, i per això supera l’Atlètic de Madrid, al qual la patronal li ha retallat el límit de cost en 46 milions, dels 217 que disposava al gener als 171 actuals. També van augmentar la seva possibilitat de despesa en futbolistes i tècnics el Vila-real, de 142 a 159 milions; la Reial Societat, de 95 a 127 milions, i l’Athletic, amb un lleu increment d’un milió en el seu límit, de 110,7 a 111,8.

Notícies relacionades

Sanitat amplia els aforaments als estadis al 100%, però Catalunya els manté en el 60%

Horari i on veure a la TV el Benfica-Barça de Champions

Després del Barça, el següent club amb més marge per gastar en futbolistes és l’Espanyol, amb 77,8 milions d’euros disponibles, 33 milions més que els que tenia el gener de l’any passat, quan competia a Segona.

El cuer de Primera en la llista del límit salarial és el València, que com el Barça també pateix una retallada espectacular del seu límit de cost, dels 93,1 milions que disposava el gener del 2021, als 30,9 amb els quals compta ara, un 67% menys. Es pot recordar que l’acord CVC va donar oxigen a les faixes salarials de tots els clubs de Primera i Segona, a excepció de Barça, Madrid i Athletic, els tres clubs que es van oposar a l’acord.