Riqui Puig, el jugador invisible

Ni va escalfar contra el Getafe. Ni tampoc es va treure el xandall contra l’Athletic. Segon any de Koeman, tres partits de Lliga, tres debuts de nois joves –Nico (19 anys), Yusuf Demir (18) i Gavi (17)– i ni un minut per a Riqui Puig (22). El missatge no és nou. És tan vell que data de fa un any quan just abans que el Barça disputés el trofeu Joan Gamper ho va sentir directament de la veu de l’entrenador.

A mitjans de setembre del 2020 i quan va facilitar la llista de convocats per aquesta estrena estiuenca, el tècnic no va escriure el nom de Riqui, cosa que va desencadenar una gran convulsió mediàtica i social. Al seu voltant sempre hi ha hagut soroll. Molt soroll. «No és veritat que no hi compti. Els joves han de jugar i així els ho vaig dir. Aquí tindria molta competència», va afirmar llavors el neerlandès.

Aquestes paraules de Koeman no són actuals. Tenen 11 mesos de vida. I la vigència d’aquest missatge continua intacta. El temps els confereix encara més valor. No eren només paraules sinó també fets. Ja des del primer any d’una complexa cohabitació entre Riqui, un talentós jugador que entra pels ulls, capaç d’enamorar futbolísticament el president Joan Laporta, i Koeman, un entrenador pragmàtic, gens populista, ferm en les seves conviccions. El més fàcil fa un any hauria sigut posar Riqui. El més fàcil també ara hauria sigut situar-lo al mig del camp. I tothom content.

Però en la llista de preferències de Koeman va figurar abans Pedri. Després, Ilaix. Ara, Nico, Demir, Gavi, tots migcampistes de diferents característiques a les seves. I qui sap si aviat fins i tot Balde, tot i que jugui en una posició totalment diferent. La porta, tot i que es digui el contrari, s’està obrint per a gairebé tothom, excepte per a Riqui, obligat a prendre una decisió sobre el seu futur.

El dilema de sempre

Situat en el mateix dilema que l’estiu passat. Llavors, va decidir continuar, convençut que podia fer canviar d’opinió Koeman. No ho va aconseguir. Tot just dos cops va figurar en l’onze inicial en les 38 jornades de Lliga. I només va completar els 90 minuts una vegada: contra l’Alabès (13 de febrer). I ja en els seus inicis (només 24 mísers minuts de Lliga en els primers cinc mesos) revelaven que el discurs d’estiu de Koeman es compliria a la tardor, l’hivern, la primavera...

Més complicat resulta el paisatge per al jugador de Matadepera, avançat per la dreta i l’esquerra, amb el final del mercat aixafant, a més, totes les seves expectatives. Però ell es resisteix, avalat per la seva indestructible fe d’acabar triomfant al Camp Nou i protegit pel contracte que el manté lligat al Barça, el club de la seva vida, fins al 2023, clàusula inclosa de 100 milions d’euros, notant també la protecció presidencial.

Riqui és ben tossut, tot i que la força dels esdeveniments l’empenyi cap a la porta de sortida. Porta el sis que va lluir i dignificar Xavi durant anys al Camp Nou. El va elegir sense por de la immensa ombra que projectava aquest dorsal. Però tot just s’ha vist aquesta samarreta a l’estadi, provocant terratrèmols mediàtics que no han modificat la vella idea inicial de Koeman, que creu abans en Nico, Demir o Gavi.

Sota aquest somriure que no s’extingeix ni tan sols en els pitjors moments hi ha Riqui. Peça marginal, irrellevant ara mateix, per molt que el tècnic, quan li van recordar el nom del migcampista, esquivés analitzar-ho. 

Notícies relacionades

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

«¿Riqui? No és bo individualitzar», va remarcar Koeman. «Aquesta situació no és bona ni per nosaltres ni per als jugadors. Sempre cal tenir futur al lloc on ets. Més endavant tindrem els jugadors que ara estan lesionats i parlem de cinc o sis. M’agradaria parlar de la situació dels que menys opcions tenen perquè queden tres o quatre dies i després no hi haurà temps», va proclamar.

Riqui és tossut. Encara més tossut sembla Koeman.