Retallades impossibles al Barça

Si difícil és fitxar jugadors, més difícil és acomiadar-los i rebaixar els sous dels qui tenen contracte. Si difícil és, o ha sigut, convèncer Lionel Messi perquè continuï al Barça cobrant menys, més difícil serà fer fora jugadors amb qui no es compta o que d’altres, amb contractes menys milionaris, redueixin els seus salaris.

Una dificultat, en el cas del Barça, que es veu agreujada especialment per l’enorme deute que arrossega i el doble límit que veu que li imposen entre la falta d’ingressos actual i les pautes de despesa que marca LaLiga per evitar que els clubs cometin més bogeries de les que ja perpetren. El Barça n’és un clar exemple.

El límit salarial que estableix LaLiga col·loca la junta de Joan Laporta en una situació molt crítica, tot i que la responsabilitat correspon a la de Josep Maria Bartomeu. La pandèmia l’ha agreujat. Aquell club que podia dedicar 671 milions per recompensar la seva plantilla, ara no en podrà reservar ni la meitat. El pressupost que ho permetia no es va complir, d’allà les pèrdues de 97 milions de la temporada 19-20.

Un pressupost irreal

El pressupost que va deixar Bartomeu per a la campanya 20-21 va descendir a 828 milions, amb un de benefici. I no era real. Contemplava l’obertura dels estadis a partir del febrer amb un 25%, progressiu fins al 50%, tampoc hi ha hagut ingressos del museu i donava per feta la venda del Barça Corporate per 100 milions. Res s’ha complert. El dèficit s’acostarà als 300 milions. La junta preveu pèrdues per a la pròxima campanya.

El càlcul del límit salarial és el següent: als ingressos previstos se li resten les despeses no esportives. La quantitat resultant és la que es pot destinar al pagament de la massa salarial, que comprèn tots els costos: fitxes i sous, amortitzacions, quotes a la Seguretat Social, indemnitzacions per extingir contractes, primes, etcètera de tots els jugadors, entrenadors i tècnics integrants de l’equip més «la plantilla no inscriptible», que són tots els altres equips del club.

Límit mòbil

El límit salarial és particular de cada entitat i es pot saltar per casos excepcionals, com un augment inesperat dels beneficis, lesions de llarga durada que obliguin a fitxatges, etcètera. Les variacions necessiten l’aprovació de l’Òrgan de Validació de LaLiga. Per ara, aquest límit és virtual i canviant. Pot ser un altre divendres 13 d’agost, en vigílies de l’inici de la Lliga.

Laporta va assegurar que la massa salarial «suposava el 110%» dels ingressos. Tebas li exigeix que baixi al 70% com a màxim i, a més, cobreixi el deute acumulat en les dues últimes temporades: aquest és el volum de la reducció obligada. El Barça, per tant, necessita elevar els ingressos i disminuir les seves despeses espectacularment. De moment, ha aconseguit engrunes amb els traspassos (el de Todibo al Niça per 8,5 milions, el que avui pot tancar de Junior Firpo al Leeds per 15, el de Konrad de la Fuente al Marsella per 3...) i pírrics estalvis amb la cessió de Trincâo al Wolverhampton o l’acomiadament de Matheus.

La rebaixa de sou de Messi serà significativa, com la que s’exigirà a altres futbolistes. A alguns se’ls demanarà una reducció del 70%.

 

Els excessos

Quatre fitxatges tancats reforçaran la plantilla que estava formada per 24 jugadors, més els futbolistes cedits, com Carles Aleñà, i els joves del filial que van debutar. L’excés de jugadors és ínfim comparat amb l’excés de despesa i que li impedeix, per exemple, inscriure els nous (Èric Garcia, Emerson Royal, Sergio Agüero i Emerson Royal), i reinscriure Messi.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El capità ha fet el pas de disminuir el seu salari. Podria ser que fos del 50%. Els altres estaran moralment obligats a seguir-lo. No només els altres capitans (Gerard Piqué, Sergi Busquets, Sergi Roberto) sinó les estrelles més representatives i més ben pagades: Antoine Griezmann, Philippe Coutinho i Ousmane Dembélé.

El club ha demanat a Samuel Umtiti i Miralem Pjanic que accedeixin a marxar: els ofereix la carta de llibertat a canvi que renunciïn als seus contractes pendents (dos i tres anys). El problema és que els futbolistes quantifiquen els milions pactats que encara han de cobrar i que difícilment cobraran en qualsevol altre club.