Les claus tàctiques del Madrid-Barça: utilitzar (o no) la defensa de tres

LA SEGURETAT

El clàssic de la defensa de tres

Quatre partits seguits fa que juga Koeman amb la mateixa alineació. No té motius per canviar-la, amb l’harmonia que mostra l’equip. Una altra cosa és que canviï el sistema. Amb els mateixos onze jugadors, pot conservar l’esquema del 3-4-2-1 o tornar al 4-3-3. Fins i tot el 4-2-3-1 que ja va abandonar.

Dependrà tot de la inquietud que senti de mantenir De Jong, que no és defensa, com un dels centrals, o de la temptació que tingui de tornar Piqué al centre de la defensa –contra el PSG va tenir resultats pèssims– en lloc de l’holandès, que passaria al centre del camp, o que sigui Araujo el que exerceixi com a últim home. El dubte rau que si el Madrid oposa tres puntes implica molts riscos. Pot ser que Zidane no s’atreveixi a jugar amb tres puntes i els redueixi a dos.

Zidane es troba en el mateix dilema que Koeman. Pitjor, fins i tot. Els seus homes no estan tan avesats amb el dispositiu dels tres enrere, tot i que a ell li falten centrals, sense Ramos ni Varane. L’ha utilitzat eventualment i ho ha provat per enfrontar-se al Barça. Una altra cosa és atrevir-se.

EL CONTROL

L’altura dels laterals per dominar el centre

El motiu pel qual el Madrid jugaria amb el 3-5-2 rau que així igualaria les forces al centre del camp. Al Madrid li funciona el triumvirat amb Modric, Casemiro i Kroos, però estaria en inferioritat numèrica davant els quatre centrecampistes blaugrana més Messi i Pedri o Griezmann. Si s’incorporen els laterals blancs, seran cinc contra cinc.

L’altura dels laterals (Vázquez i Mendy, Dest i Alba) de cada equip revelarà el to que hagi establert cada entrenador al vestidor. Es tracta de forçar que uns es vegin obligats a defensar més i perdin presència en la construcció i doblant els interiors en atac.

Però, sobretot, el control del joc vindrà determinat per la possessió de la pilota. A més jugadors en el centre, menys pèrdues –un factor que inquieta Koeman, que vol mantenir el Madrid lluny de la seva àrea– i més capacitat per recuperar el cuir en la primera pressió.

L’ATAC

Els gols d’uns i els driblatge d’altres

Messi és el golejador del Barça (23 gols, que el converteixen en el pitxitxi de la Lliga) i Benzema (18) és el del Madrid. Són, amb diferència, els productors principals de cada equip, ja que els segueixen Griezmann (8) i ¡Casemiro (5)! Sent indiscutible el seu paper a l’equip i la influència que exercirà l’efectivitat que exhibeixin els dos capitans d’aquest clàssic, emergeixen al seu costat dos factors desequilibrants més. No tant en els gols, que també, sinó en la desestabilització que causen en les defenses rivals.

Notícies relacionades

Kun Agüero: «No m’esperava aquesta rebuda del Camp Nou»

Koeman: «Ens juguem el nostre futur en la Champions»

Vinicius té regat i velocitat, de manera serà una molèstia per a Dest, tan jove i gairebé tan ràpid com ell però poc agressiu, i està de moda amb els seus dos gols al Liverpool, i Dembélé s’ha convertit en el referent del Barça jugant només en punta. Koeman li va atribuir un paper «vital» en aquest clàssic.