ANÀLISI TÀCTICA
Les claus tàctiques de l’Elx-Barça: El poder dels interiors
Va començar malament el Barça a Elx, sense ritme ni creativitat
Una aparició de Braithwaite per l’esquerra va trencar el partit
L’equip es va sostenir sobre el peu dret de Ter Stegen, que va evitar l’1-1
Els canvis (Trincao i Riqui Puig) van donar alegria i frescor als blaugrana
1.- Del tedi inicial al vertigen dels minuts finals
Anava tan lenta la pilota que l’Elx ni patia en la primera mitja hora del partit. Tan plàcid que ni es veia el color de la samarreta que lluïa Edgar Badía, el porter. Un fúcsia cridaner. Però no n’hi havia cap rastre perquè la velocitat del joc del Barça era tediosa, plana i, en alguns moments, insuportablement avorrida.
❝Estoy feliz con el gol, pero sobretodo por la victoria.❞
— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 24 de enero de 2021
‒ @DeJongFrenkie21 tras marcar en el #ElcheBarça. pic.twitter.com/P2imUGQMtS
Estava espès l’equip de Koeman. Molt espès perquè no tenia creativitat a les jugades ofensives fins que es va deixar anar Braithwaite per la banda esquerra amb un centre que va generar el caos en la defensa de l’Elx, com es va veure en el desallotjament eixelebrat de Diego González, un dels seus centrals. L’havia incomodat Griezmann. I el tedi va donar pas al vertigen dels minuts finals amb un bon Trincao i un rematador Riqui per trobar recompensa a la injecció de joventut que va introduir Koeman.
❝Hemos tenido paciencia.❞
— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 24 de enero de 2021
‒ @RonaldKoeman analiza la victoria en el #ElcheBarça pic.twitter.com/J5CeZvLdPc
2.- La intel·ligència de De Jong
Notícies relacionadesEn aquest viatge de l’avorriment de la primera part al divertit final de la segona meitat sempre hi va haver un vehicle aglutinant. No només perquè va ficar el peu, sobre la ratlla, al 0-1 sinó per aquesta conducció extraordinària, amb el serrell aixecat, de Frenkie de Jong a l’inici, desenvolupament i posterior centre previ al 0-2 de Riqui Puig. Se sent ja un dels caps de l’equip, escortat sempre per la clarividència de Pedri.
3.- Sempre hi ha Ter Stegen
Un embolic entre Mingueza i Araujo va desencadenar el pànic a l’inici de la segona part entre la defensa del Barça quan Emiliano Rigoni, el davanter de l’Elx, caminava en solitari per l’assolellada tarda dominical. Llavors, Ter Stegen es va apropiar de l’escena. No únicament per la prodigiosa parada, firmada amb un peu dret, digna de Gonzalo Pérez de Vargas, el meta d’handbol, doblant l’elasticitat del seu cos. Quan els altres fallen, sempre queda el Marc.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Assassinat a Tailàndia Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?
- Els polítics escalfen motors entre llibres, roses i sondejos
- L’‘abril’ celebra els llibres amb una vetllada irrepetible al Dry Martini
- Sant Jordi obre la campanya electoral amb una desfilada de candidats