ANÀLISI TÀCTICA
Les claus tàctiques de l’Elx-Barça: El poder dels interiors
Va començar malament el Barça a Elx, sense ritme ni creativitat
Una aparició de Braithwaite per l’esquerra va trencar el partit
L’equip es va sostenir sobre el peu dret de Ter Stegen, que va evitar l’1-1
Els canvis (Trincao i Riqui Puig) van donar alegria i frescor als blaugrana

1.- Del tedi inicial al vertigen dels minuts finals
Anava tan lenta la pilota que l’Elx ni patia en la primera mitja hora del partit. Tan plàcid que ni es veia el color de la samarreta que lluïa Edgar Badía, el porter. Un fúcsia cridaner. Però no n’hi havia cap rastre perquè la velocitat del joc del Barça era tediosa, plana i, en alguns moments, insuportablement avorrida.
❝Estoy feliz con el gol, pero sobretodo por la victoria.❞
— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 24 de enero de 2021
‒ @DeJongFrenkie21 tras marcar en el #ElcheBarça. pic.twitter.com/P2imUGQMtS
Estava espès l’equip de Koeman. Molt espès perquè no tenia creativitat a les jugades ofensives fins que es va deixar anar Braithwaite per la banda esquerra amb un centre que va generar el caos en la defensa de l’Elx, com es va veure en el desallotjament eixelebrat de Diego González, un dels seus centrals. L’havia incomodat Griezmann. I el tedi va donar pas al vertigen dels minuts finals amb un bon Trincao i un rematador Riqui per trobar recompensa a la injecció de joventut que va introduir Koeman.
❝Hemos tenido paciencia.❞
— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 24 de enero de 2021
‒ @RonaldKoeman analiza la victoria en el #ElcheBarça pic.twitter.com/J5CeZvLdPc
2.- La intel·ligència de De Jong
Notícies relacionadesEn aquest viatge de l’avorriment de la primera part al divertit final de la segona meitat sempre hi va haver un vehicle aglutinant. No només perquè va ficar el peu, sobre la ratlla, al 0-1 sinó per aquesta conducció extraordinària, amb el serrell aixecat, de Frenkie de Jong a l’inici, desenvolupament i posterior centre previ al 0-2 de Riqui Puig. Se sent ja un dels caps de l’equip, escortat sempre per la clarividència de Pedri.

3.- Sempre hi ha Ter Stegen
Un embolic entre Mingueza i Araujo va desencadenar el pànic a l’inici de la segona part entre la defensa del Barça quan Emiliano Rigoni, el davanter de l’Elx, caminava en solitari per l’assolellada tarda dominical. Llavors, Ter Stegen es va apropiar de l’escena. No únicament per la prodigiosa parada, firmada amb un peu dret, digna de Gonzalo Pérez de Vargas, el meta d’handbol, doblant l’elasticitat del seu cos. Quan els altres fallen, sempre queda el Marc.
- Previsió meteorològica Aquestes són les comarques de Catalunya en alerta per pluges
- Actor A la ruïna després d’aparèixer junt amb José Luis Gil
- Expresidenta del Parlament El Jaguar, la Meridiana, el discurs de comiat i la Rambla: quatre moments polèmics de Laura Borràs
- Cerimònia al març Els Lakers retiraran la samarreta de Pau Gasol
- Pop espanyol dels 80 Mor un dels fundadors del grup Tam Tam Go, Rafa Callejo
- Als Estats Units «Tots t’odiàvem»: dimiteixen tots els treballadors d’una botiga pel tracte del gerent
- Innovació i sostenibilitat Un edifici de Cornellà inspira els primers equipaments públics metropolitans de fusta
- Estalvi energètic El curs polític tornarà en gran: un ple del Congrés per avalar el decret estrella de l’estiu
- Primer semestre La factura energètica d’Espanya amb l’exterior es dispara a 43.400 milions
- Història Els cadàvers de la batalla de Waterloo es van robar per fer sucre