UE CORNELLÀ-FC BARCELONA (0-2)
Dembélé treu la fúria per redimir-se
Un gol del francès i un altre de Braithwaite serveixen perquè el conjunt blaugrana accedeixi als vuitens de final de la Copa del Rei
Fins a la pròrroga, la tercera en els tres últims partits, no va poder decantar el Barça el pols coper amb el Cornellà. Els blaugranes es van autocondemnar després de malgastar dos penals, el segon de l’extrem francès, que va reparar el seu error.
Ronald Koeman no necessita Eric Garcia. No necessita un central que eviti gols. Necessita un golejador que els marqui. I aquesta realitat es va observar en tota la seva dimensió a Cornellà. Els defenses van preparar la victòria del Barça i els atacants la van anar retardant fins a límits insofribles.
Araújo va provocar el primer penal al rebre una puntada de peu a la cara i Lenglet va forçar el segon, idèntic. Pjanic va fallar el primer i Dembélé va desaprofitar el segon, parats tots dos per l’anònim Ramón Juan, un porter de 21 anys. Ni les accions més avantatjoses va ser capaç d’aprofitar el Barça, que es va autocondemnar a jugar la tercera pròrroga en els tres últims partits. Contra la Reial Societat i l’Athletic hi havia una certa justificació; jugar-la contra el Cornellà va ser vergonyós. Dembelé va evitar el drama majúscul, ja fos una altra tanda de penals o la derrota. Amb un furiós xut des de fora de l’àrea va reparar el seu error i el Barça va sobreviure a l’eliminatòria, on d’altres d’il·lustres ha han caigut.
L’avís emès pel Reial Madrid en la seva estrepitosa caiguda contra l’Alcoià, afegit al de l’Atlètic, que havia sucumbit el 6 de gener a Cornellà, eren valuoses advertències perquè el Barça jugués previngut. Va sortir preparat l’equip des del punt de vista psicològic i va jugar predisposat a 90 minuts de batalla, bola ràpida i a córrer, molt poc el seu estil malgrat que dominés gairebé sempre. Van ser 120 minuts per la seva incompetència en l’àrea.
El suport dels centrals
Diversos titulars apuntalaven l’equip. La bastida era bàsica per contenir l’entusiasme del Cornellà. Aráujo i Lenglet van aportar fermesa, com Mingueza, que fins fa tres mesos corria sobre moquetes semblants. Junior va confirmar que no és una alternativa seriosa a Alba. A dalt havien d’aprofitar alguna oportunitat. Només una, se’ls demanava. Braithwaite només va encertar en l’últim minut i va necessitar fer-ho a porteria buida.
Les jugades d’estratègia solen ser una de les armes dels clubs inferiors en les eliminatòries coperes i el Cornellà es va cansar de llançar córners i faltes laterals, alimentant una esperança que no se sostenia amb el joc construït. El Barça, executat diumenge així per l’Athletic, no va saber corregir-se. Ni va evitar la pilota aturada ni va saber impedir les rematades del quadro verd. Era comprensible tenint en compte els dies de festa que va donar Koeman i només una sessió preparatòria. Els jugadors locals van donar més d’un ensurt a Neto, que tornava a la porteria un mes i mig després. El brasiler no va perdre el toc quan l’equip va voler construir des de darrere.
La dissort de Pjanic
Notícies relacionadesPjanic era la referència de Neto. I havia de ser la referència, o una, del Barça B del Barça A. Un noi de 30 anys procedent de la Juventus estava obligat a reivindicar-se i criticar així la suplència imposada. La dissort que l’acompanya es va accentuar amb el penal fallat. L’error ha deixat de ser extraordinari en el Barça. El van precedir Messi, Griezmann i Braithwaite fallant abans i el va succeir Dembélé amb un pèssim llançament.
En vista que els futbolistes eren incapaços de superar les seves parelles, Koeman va prendre mesures en el descans, però tampoc van servir. Es va carregar l’entusiasta Riqui Puig, que en la seva primera titularitat va durar 45 minuts. Va canviar també el dibuix, reforçant el centre del camp amb Dembélé i Trincao d’interiors i Griezmann i Braithwaite a la punta. Un Barça vestit d’equip anglès, extraviat jugui com jugui. Els centrals creaven ocasions i els davanters les fallaven, fins que Dembélé va treure la fúria, avergonyit de si mateix. Koeman demana (demanava, perquè l’hi han negat) Eric Garcia, i hauria d’haver insistit per Memphis Depay.
Fitxa del partit
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
Fa 1962 dies
- Avís policial El nou mètode dels lladres per marcar habitatges abans d’entrar-hi a robar: compte amb l’interior dels panys
- Al minut Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau
- Entrevista Ariadna Vilalta, ciberpsicòloga: “Si a un adolescent li treus el mòbil, més ganes tindrà de tenir-lo”
- ¿Què els passa als mestres i com arreglar-ho?
- La temporada alta de platja arrenca amb la del Fòrum tancada
