Cañizares, Albelda i Angulo, ídols del València, parlen sobre Koeman i la seva marginació

I enmig de l’escenari hi ha el tècnic holandès Ronald Koeman, en aquests moments míster del Barça i que avui mateix, 18 de desembre, però del 2007, va marginar, un mes i mig després de seure a la banqueta de Mestalla (concretament, 48 dies després del seu debut davant l’Espanyol), a tres dels grans ídols xes (Santi Cañizares, David Albelda i Miguel Ángel Angulo), va generar un cisma sense precedents i, després de salvar la categoria, va guanyar la final de la Copa del Rei davant el Getafe de Michael Laudrup. No deixa de ser curiós que aquest divendres faci just 13 anys d’aquella inexplicable decisió, que va arribar l’endemà que el Barça guanyés (0-3) a Mestalla.

Cañizares i el dolent de Lim

«Jo veig un partit molt incert, per descomptat, i tot i que crec que Koeman no és, ni de bon tros, l’arquitecte que mereix el nou Barça, els blaugranes continuen sent els favorits d’aquest partit en què Messi destaca per sobre de tots els futbolistes que puguin saltar a la gespa», comenta Cañizares, que demà fa 51 anys i que, el 2007, ja tenia 38 anys. «El Barça i el València passen un moment horrible per culpa, tots dos, de la nefasta direcció esportiva que han tingut els últims anys. El Barça ha malversat centenars de milions, pagant sobrepreus per jugadors que no han funcionat, i el València, perdó, Lim, ha venut els millors futbolistes que teníem i només pensa en el negoci, havent destrossat el club. Així són i estan els dos protagonistes del partit del Camp Nou». «Això sí», afegeix Cañizares, «el soci del Barça té l’oportunitat de canviar el rumb del club a les urnes, mentre que l’afició xe haurà, haurem, de seguir sota l’esclavitud que ens proposa Lim».

Cañizares no ha hagut de mirar el calendari per assegurar-se que avui, divendres, 18 de desembre, fa exactament 13 anys de la seva marginació al València. «No, no he de mirar cap calendari, senzillament perquè tot això va passar ¡el dia del meu aniversari! I, ara, com llavors, continuo sense entendre res. Bé, sí, he arribat a la conclusió que Koeman va voler oferir el nostre cap a Juan Soler, el president, perquè ni el David ni el Miguel Ángel ni jo li fèiem la pilota, no beneíem els fins a 60 acomiadaments que va fer i, per descomptat, ens negàvem a anar a sopar amb ell i la seva dona. ¿A què sona estrany?, doncs això penso. No hi havia cap altre motiu. Tots tres teníem 30 anys, sí, o més, però els tres estàvem rendint a bon nivell, érem titulars i, en el cas d’Albelda i Angulo, fins i tot internacionals».

«Quan passen aquestes coses, mires l’altura moral i professional dels que prenen aquesta decisió i penses que el present i, com s’ha vist, el futur del València estava molt, molt compromès», continua explicant Cañizares. «El deute que va deixar Soler ens ha portat on ens ha portat i està clar que Koeman no és un gran entrenador. Per això ja llavors vaig pensar que el València anava pel mal camí i, ara, l’única cosa que vull és que Lim desaparegui de les nostres vides, sisplau».

«Comencem dient», assenyala Albelda sobre el partit de demà al Camp Nou, «que Javi Gracia em sembla millor entrenador que Ronald Koeman, però té pitjor plantilla i, sobretot, quan han anat passant els mesos s’ha quedat sense jugadors de pes, per això li serà més difícil controlar el poderós Barça que, sense ser el que era, continua tenint un Messi decisiu, estigui com estigui, i bons futbolistes».

Per Albelda, de 43 anys, entrenador del modest però lluitador Atzeneta, de Segona B, «se’ns presenta, crec, un partit amb gran possessió de pilota per part del Barça i un València molt jove, juntet, tancadet darrere i sortint a la contra. Jo, sens dubte, veient com el Llevant va posar en dificultats el Barça, crec que tindrem més d’una ocasió, però és que el Barça, fins i tot en el 0-3 davant la Juve, va generar moltes ocasions i, quan generes tant, acabes marcant».

El comiat de Suárez

Respecte a l’encara incomprensible marginació del Nadal del 2007, Albelda no comparteix «del tot» la tesi del seu amic Cañizares. «Jo crec que Koeman, que ens va marginar sense saber qui érem i el valor que teníem perquè només portava un mes i escaig al club, l’única cosa que va fer va ser executar una ordre de Soler, una ordre que venia de presidència, de dalt. És evident, tal com s’ha demostrat ara al Barça, que a Koeman no li agrada tenir gent experta, amb veu i comandament al vestidor, d’aquí la sortida de Suárez i la neteja que van mirar de fer amb Busquets i Alba, però no se n’ha sortit».

I, en aquest sentit, el que més lamenta Albelda és «primer, el molt que aquella marginació em va afectar anímicament i mentalment, ja que em va costar moltíssim recuperar-me d’aquell cop, malgrat que, després, vaig fer molt bones temporades, dues; em va doldre molt, ens van fer mal, tots tres ens vam trobar sols, perquè ningú ens va donar suport i, finalment, com que vaig deixar de jugar al València, vaig deixar d’anar a la selecció i em vaig perdre l’oportunitat, somiada, de jugar i guanyar l’Eurocopa-2008 amb Luis Aragonés. Tot això, tenint en compte que, com a professional, pots arribar a entendre que no li agradis a l’entrenador, però les formes, l’estil, la manera en què es va produir va ser lamentable, injusta, molt trista».

«La veritat és que els dos equips són estranys, no estan jugant bé o juguen a estones i, sí, ja veus, el València ha estat a punt de ser eliminat de la Copa pel Terrassa i el Barça, la veritat, ja no guanya en la primera mitja hora i decideix amb la solvència que decidia el millor Barça», assenyala Angulo, de 43 anys. «És el típic partit que, em temo, es decidirà en una badada, a pilota aturada i/o en una jugada genial d’algú, però escenifico un partit amb molta possessió del Barça i una gran organització del València a la recerca d’un ràpid contraatac».

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

Tot i que ho dissimula i, passats ja 13 anys exactes d’aquella marginació, Angulo continua molt dolgut a l’evocar aquells moments. «Els tres portàvem 10 anys al club, és a dir, enteníem perfectament la nostra professió i, en aquest sentit, com diu el David, hauríem entès una explicació clara i cristal·lina de l’entrenador de per què no ens volia. Però no n’hi va haver cap i el club el va deixar fer. Va ser molt dolorós i, sobretot, molt injust».

És evident que Angulo, titular indiscutible amb Quique Sánchez Flores i fix a la selecció de Luis Aragonés, que, mesos després guanyaria l’Eurocoa-2008 a Alemanya, tingui un dolor «molt profund i inesborrable» pel fet que «al no jugar, m’apartés de la selecció i perdés l’oportunitat de la meva vida de ser campió d’Europa. Aquell 18 de desembre va ser duríssim i jo l’única cosa que podia fer era afrontar el moment amb serenitat i esperar que el temps em donés la raó, tot i que això, 13 anys després, et continua semblant poca cosa».