LA CURSA ELECTORAL BLAUGRANA
Eleccions Barça: sense precandidates però amb més dones
- Malgrat que un de cada quatre socis és dona, no n’hi ha cap entre els nou precandidats
- Els aspirants a la llotja del Camp Nou pretenen augmentar la quota de dones als seus equips
- Només hi ha hagut 13 directives en la història del club
Edelmira Calvetó es va convertir l’1 de gener de 1913 en la primera sòcia del Barça, després de diversos intents ja que els estatuts del 1911 mantenien l’obligatorietat de ser home com a condició per a l’ingrés. Avui un de cada quatre socis del club és dona (37.803 sòcies, un 26,6%). Malgrat això, no hi ha ni una sola precandidata entre els nou aspirants a presidir un club que en els seus 121 anys d’història ha estat sempre presidit per homes. Des que Anna Maria Martínez Sagi, poeta, esportista i feminista pionera en molts àmbits, va entrar a la junta el 1934, només hi ha hagut 12 directives més: Rosa María Valls-Taberner (1989), Carme Drópez (1995), Elisabet Cardoner (1997), Maria Teresa Andreu (2000), Isabel Galobardes (2002), Clàudia Vives-Fierro (2003), Maria Elena Fort (2008), Magda Oranich (2009), Susana Monje (2010), Pilar Guinovart (2010), Maria Teixidor (2015) i Marta Plana (2018). Un número que els precandidats pretenen augmentar si aconsegueixen arribar a la llotja del Camp Nou, que haurà d’esperar almenys un mandat més per estar presidit per una dona.
«Quan vaig començar vaig dir que el futur del futbol femení passava perquè els clubs importants tinguessin equips femenins. Ha passat, és una realitat. Aviat, no sé si d’aquí a 10 o 20 anys, hi haurà una precandidatura liderada per una dona. Perquè quan una es proposa alguna cosa, ho aconsegueix. Ja hi ha presidències d’altres clubs, però no de la dimensió del Barça», ha sentenciat Maria Teresa Andreu. Exdirectiva amb Gaspart, ara va a la candidatura de Víctor Font, amb Joana Barbany, que ja anava a la llista de Jordi Farré a les últimes eleccions.
«Normalitzar el paper de la dona és una prioritat», ha dit Víctor Font en la presentació de la seva noves conselleres. «Aquestes dues dones compleixen tots els requisits necessaris: sòcies amb cinc anys d’antiguitat, culers i, per a nosaltres, com a criteri, és importantíssim que tinguin experiència rellevant per gestionar àrees que són pròpies de l’activitat del club». Font aposta per més seccions femenines i per tenir «la junta amb més dones de la història», dues proclames en les quals coincideixen gairebé tots els seus contrincants.
Rècord amb Laporta, Vilajoana en vol més
La directiva amb més dones va ser l’última de Joan Laporta, en la qual Fort i Oranich eren vocals. L’expresident, que també havia tingut al seu equip a Vives-Fierro, també té intenció de tornar a comptar amb veus femenines en la seva junta, començant per Fort, actual diputada al Parlament.
Xavier Vilajoana aspira a ser el precandidat que més dones incorpori a la seva cúpula: quatre per a les àrees de Digital, Comunicació, Jurídica i Comercial, tot i que no descarta incloure’n alguna més. Una d’elles ocuparia una de les vicepresidències. Emili Rousaud, excompany seu de junta, planteja que en la seva directiva hi hagi «un 20% de dones, més que en qualsevol junta de la història del club. Volem anar més lluny i la nostra voluntat és que aquesta sigui la legislatura de les dones i les sòcies». En aquest sentit planteja seccions femenines en els esports professionals, igual que postulen Font i Jordi Farré.
Notícies relacionades«És el moment que la dona s’impliqui en la vida institucional de forma massiva, és necessari crear seccions femenines de tots els esports professionals del club», sentència Farré, que té tres dones per a l’àrea social (Carla Teixidó), una altra per a l’esport femení (Alexandra Bogunyà, que seria la més jove de la història) i institucional i està treballant en fitxar-ne dues més per al seu equip. Agustí Benedito també compta amb un trident femení en cartera, i defensa l’aposta per l’esport femení a les seccions, siguin o no professionals.
Toni Freixa no va voler parlar d’aquest assumpte «fins que no estiguin convocades les eleccions» mentre que Pere Riera assenyala que en la seva hi haurà bastantes dones malgrat que «per a nosaltres no importa el gènere. El que busquem som persones que vulguin i estiguin capacitades per servir el Barça i no servir-se’n». Per la seva part, Lluis Fernàndez-Alà, que compta a les seves files amb Gemma Cernuda (experta en comunicació en femení) i que tindria dues dones en la seva junta, destaca que «el paper de la dona ha de ser molt important. Sembla que el futbol vagi per una banda i la societat en general per una altra».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- "Els comunicadors en ciència no hem d’espantar, però pinta malament"
- Mari Carme Òrrit Pires: Una bagenca a l’ull de l’huracà del drama dels desapareguts
- Ràbia i desconcert per la pallissa a un menor a Sant Joan de Vilatorrada: "Tant de bo no fos real, sinó intel·ligència artificial"
- Aparca sobre la vorera i acaba detingut per portar droga al cotxe
- Reforç de la línia La freqüència de la L1 del metro de Barcelona continua sent més baixa que la del 2022 malgrat el gran augment d’usuaris
