947 DIES DESPRÉS
Cristiano profana el jardí de Messi
L’estrella de la Juventus firma dos gols de penal en un duel on el capità blaugrana es va sentir desemparat
Set rematades va realitzar el Barça a la porteria i les set van portar la firma de l’argentí, que va acabar frustrat de nou
Dos penals, un d’inventat, dos gols de Cristiano. Messi, mentrestant, es va cansar de rematar sense punteria vivint una altra nit tràgica a la Champions. Una més. Roma, Liverpool, Bayern, Juve...
Soccer Football - Champions League - Group G - FC Barcelona v Juventus - Camp Nou Barcelona Spain - December 8 2020 Juventus Cristiano Ronaldo with FC Barcelona s Lionel Messi before the match REUTERS Albert Gea /
Messi estava sol. Nu caminava el Barça. Com el Camp Nou.En un silenci tràgic perquè els primers 20 minutsvan evocar les terribles nits de Roma, Liverpool i Bayern Múnich. Però estava sol Messi. Ell contra el món en un estadi desèrtic, amb un equip fet un erm. Erm de la destrucció que ha viscut el club en els cinc últims anys. Amb públic, el so dels xiulets haurien fet esclatar les orelles de Koeman i de tot l’equip, emportant-se fins i tot per davant el mateix Messi. Era una nit nostàlgica amb el retrobament, després de 947 dies d’absència, entre Messi i Cristiano.
I en un penal d’Araujo que no era, el portuguès li va marcar, per fi, el primer gol al Barça a la Champions, mentre el capità blaugrana assistia atònit a la decisió arbitral, unit a la caiguda del seu equip. Ell, cansat d’aguantar l’equip i el club durant un lustre, va intentar rebel·lar-se. ¿Com? Demanant la pilota, endarrerint la seva posició fins al centre del camp, de vegades arribant a zones defensives perquè ni Pjanic ni De Jong, dos fitxatges que cada dia que passen són pitjors jugadors de quan van arribar al Camp Nou, eren incapaços de fer-li una passada en condicions. Ni una de sola.
De malaptesa en malaptesa
Ronaldo, mentrestant, cavalcava feliç després de marcar aquell penal. Havia fet bé la seva feina. Va fer la sensació que una vegada s’havia desmaiat quan va notar el contacte amb Araujo tot li va resultar més còmode. Abans d’arrencar el partit ja s’havia abraçat amb Messi. Després, també. Ni s’havia arribat a l’hora de partit i ja havia marcat dos gols. Tots dos de penal. El primer, no ho era; el segon, sí. En una altra malaptesa de Lenglet que va fer perdre els nervis fins i tot a Messi. Just quan l’argentí volia tornar a connectar el Barça amb el partit. Però era impossible. Sempre hi ha algun cable que es desconnecta provocant una tempesta terrible.
Messi anava xutant sense encert davant Buffon, transformat en l’única resposta ofensiva d’un Barça que ha perdut l’ànima. Només se’l reconeix pel color d’aquesta samarreta que lluïa. Sí, era blaugrana. Però res més, amb Cristiano disfrutant de la nit perfecta. Dos penals, dos gols. El primer jugador en la història de la Champions que executa en dues ocasions al Barcelona des dels onze metres. I Messi contra el món. Es rebel·lava sense èxit. D’orgull en té, i sempre en tindrà
Com tantes i tantes vegades. Més sol que mai al vestidor. Més sol que mai al camp. Seran, i estan sent, mesos durs per al Barça. I per a Messi. Ell ja va voler anar-se’n aquest estiu, però no el van deixar. Malgrat tot, es resisteix a tot. Demanava la pilota, volia imposar-se amb i sense pilota, però no tenia ningú que l’ajudés. Ningú és ningú. Anava consumint-se el capità, cansat com està des de fa mesos, ja anys, de viure nits dramàtiques com les de Roma, Liverpool o Lisboa. Per si li faltava alguna cosa, fins i tot el Camp Nou, el seu jardí, va ser profanat per Cristiano.
