Eleccions del Barça: a propòsit del continuisme

Es busca precandidat a qui penjar l’etiqueta de continuista, però ningú l’accepta. Se’n fuig com de la Covid. Cap aspirant desitja agafar aquesta bandera ni amb guants ni gel. De fet, gairebé tots els que es postulen a ocupar el tron del FC Barcelona han proclamat la necessitat de fer ‘foc nou’, renegar de qualsevol vestigi que faci olor de Bartomeu.

Víctor Font, Jordi Farré, Lluis Fernàndez Alà, els signants de la moció de censura, més Agustí Benedito, han fet explotar pólvora contra Bartomeu fins que ha desaparegut del mapa. El mateix pot dir-se de Joan Laporta o Emili Rousaud, dos contendents encara amagats. Comença a sospitar-se que per uns dubtes, que per tacticisme no volen encara transmetre. Ara que es coneix a la fi la data de les eleccions, el 24 de gener, el misteri hauria d’acabar aviat.

El continuisme és en qualsevol cas un concepte difús, molt fet servir en el context electoral, que en aquests moments se sap que arrossega una connotació negativa. Què significa en realitat no té una resposta concreta i possiblement no tothom l’interpreta igual. Reivindicar el cruyffisme i el guardiolisme, per exemple, garanteix una posició allunyada d’aquest injuriat encasellament.

Xavi Vilajoana, directiu de l’última junta de Bartomeu com a responsable del futbol de base i més recentment del Barça B i de l’equip femení, va oficialitzar aquest dijous la seva candidatura buscant l’equilibri entre no injuriar els seus excompanys de junta i alhora distanciar-se de la substància d’algunes de les seves decisions.

Va reivindicar amb fermesa el paper primordial del planter en la confecció del primer equip, cosa que per si mateix suposa una manera diferenciada d’enfocar la política esportiva respecte al vist els últims anys. Alhora, va adoptar un paper moderat i conciliador a l’assegurar que no es tracta de «trencar o no trencar, sinó de sumar». 

Obrir finestres

«Vull liderar un projecte en el qual no hi ha cap membre de l’anterior junta. Els projectes continuen, s’acaben o es modifiquen... ¿Per què s’ha de trencar amb tot l’anterior? Potser, en les decisions que jo hagués pres, no saps què hauria passat. Cal mirar al futur».

Vilajoana, de 47 anys, exjugador del Barça C de futbol i capità del primer equip de futbol sala, es va reivindicar com «un home de la casa», d’això en va fer bandera, de conèixer tots els ressorts del club, va marcar perfil futboler i va deixar anar una frase sobre la qual es van donar voltes sobre què volia dir. «El primer que faré quan entri en el club és obrir les finestres i respirar». No va aprofundir-hi, en una ambigüitat deliberada, pensant potser en una campanya en què el continuisme pot convertir-se en arma llancívola.

Toni Freixa, que va ser membre i portaveu de la junta directiva de Sandro Rosell entre el 2010 i 2014, és un precandidat que s’ha alineat amb el continuisme i que aspira a beneficiar-se de la carrera avortada de Jordi Roche i atraure el sector rosellista del barcelonisme. Roche va temptejar el terreny avalat a l’ombra per l’expresident.

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

«Si algú em considera continuista és perquè té interès en això. Potser és perquè no he fet oposició i he buscat la unitat del club. No vull ser continuista sinó continuador del que ha fet bé aquesta junta», va assegurar Freixa en la presentació de la seva precandidatura. 

L’arc de precandidats no està tancat. Falta que se signifiquin Laporta, Rousaud i l’expresident de la CEOE, Juan Rosell. Ara ja se sap la data de les eleccions i a tots els tocarà revelar els seus plans veritables.