30 d’oct 2020

Anar al contingut

L'ACTUALITAT BLAUGRANA

L'enigma Dembélé

L'extrem francès va tornar a ser titular gairebé un any després i ho va fer precisament a l'estadi on va començar el seu calvari de lesions, vuit en quatre temporades

Roger Pascual

L'enigma Dembélé

«La gent no té ni idea de com et sents, sinó que juga a endevinar-ho a partir de com actues», escriu Miqui Otero en el seu gloriós ‘Simón’. Això intentem inferir moltes vegades de les cares d’alguns jugadors. Però, per molt que mirem de regir-nos pel que diuen els seus gestos i paraules, és difícil que els mortals siguem capaços de saber què passa pels seus caps. I menys encara pel de Dembélé. 

Ni Alan Turing, que va saber desxifrar Enigma (la màquina que creava els codis xifrats dels nazis), podria desentranyar el gran misteri del vestuari blaugrana. Un tio a qui li pregunten si és esquerrà o destre i diu que no ho sap. En el qual havien perdut la confiança gairebé tots els culers ja no només per la seva fragilitat física sinó també per la seva imprevisibilitat al camp. Capaç de fer una jugada de Pilota d’Or i després encadenar tres errors desesperants.

Dembélé va tornar a ser titular gairebé un any després. I ho va fer precisament al mateix lloc on la seva sort va començar a truncar-se al Barça. Al Coliseum Alfonso Pérez on va patir, el 16 de setembre del 2017, la primera d’una llarguíssima llista de lesions. N’ha tingut fins a vuit en aquests tres anys com a barcelonista.

El club, fart de les seves lesions i badades, va posar l’extrem francès a la rampa de sortida l’últim estiu. Tot i que no li donessin ni la meitat dels 105 milions (més 40 en variables) que havia pagat per ell per omplir el buit de Neymar. Però finalment no hi va haver manera de facturar-lo a Manchester. I en la primera trobada després del tancament del mercat, Ronald Koeman el va posar de titular. El tècnic holandès, que li va posar deures en l’aturada de seleccions (el feia anar a entrenar malgrat que no hi havia entrenaments obligatoris), li va donar la banda d’Ansu Fati, tot i que no va aportar gairebé res en la primera meitat.  

«El preu és això que altres posen a allò que et volen vendre i el valor és el que tu dones a allò que necessites aconseguir», escriu Otero en ‘Simón’. Pedri ha costat cinc milions (100 milions menys que Dembélé) però sembla donar-li molt més valor a l’oportunitat de jugar al Barça. L’altra gran novetat en l’onze va esprémer molt més l’oportunitat, sent el millor jugador en la primera meitat. Si el Getafe es va rebatejar aquest dissabte com a Fe FC, a la perla canària li sobra fe i cara. I talent, que en té a doll.

Dembélé va sortir més espavilat després del descans, amb tres arrencades d’aquestes que fan voler recuperar la fe en ell, tot i que sense acabar el que començava. Al final, després de l’1-0 del Getafe, se’n va anar a la banqueta al costat de Pedri a l’hora de joc. El temps dirà si ha aconseguit resignificar l’escenari del seu calvari i podrà reiniciar tot, i convertir la meta en sortida.