Rousaud: «No em va agradar la imatge que vaig projectar. Se me'n va anar de les mans»

«Quan em vaig observar des de fora, vaig veure que no m’estava projectant com soc. Perquè a mi no m’agraden les estridències, soc una persona discreta i treballadora. Se me’n va anar de les mans», admet l’empresari Emili Rousaud (Barcelona, 1966), que ha passat en pocs mesos de ser un absolut desconegut a posar-se en el centre del focus mediàtic del FC Barcelona per acabar perdent la seva condició de vicepresident institucional després de dimitir.

«No va ser culpa de la premsa. Va ser culpa meva. Reconec que em vaig equivocar, perquè no em va agradar la imatge que vaig projectar. El que vaig fer va ser perquè estimo el club», va insistir l’exdirectiu.

En aquesta entrevista amb Efe, l’exitós empresari del sector de l’energia sol·licita no tornar a abordar més qüestions sobre el ‘Barçagate’. «Ja està tot dit i no hi ha res que es pugui actualitzar. A més, ara cal esperar que surti l’auditoria  encarregada per la junta a PriceWaterHouse», va dir.

En el punt de mira

Rousaud vivia sense estridències en la junta del Barcelona a l’espera de presentar-se com l’alternativa del consell blaugrana per a les eleccions del 2021, ja que mai va manifestar ni privadament ni públicament que ja ho tenia decidit. Li ho havien proposat i es va limitar a dir: «Em fa il·lusió». Però, com si es tractés de l’efecte devastador d’un huracà, Rousaud va passar del més absolut anonimat a convertir-se en el punt de mira del barcelonisme i dels mitjans.

Un factor va portar a això, quan Ràdio Barcelona va revelar que el club havia contractat una empresa per tenir bons posicionaments a les xarxes socials, però es va revelar que el preu estava fora de mercat i que els missatges no només eren amables amb la junta, sinó contraris a personal de l’entitat i exesportistes del club.

A Rousaud el va afectar directament aquesta circumstància perquè ell pertanyia a una comissió que havia de validar aquestes factures, però a l’haver-se trossejat (en menys de 200.000 €) per no passar per les seves mans, va sentir que algú l’havia pontejat; i en definitiva, enganyat tota la junta directiva.

El desconegut Rousaud, llavors, va passar del lloc més recòndit de la junta als titulars de premsa. Dues circumstàncies van ser les que el van treure d’aquest anonimat: que se’l va vincular amb una espècie de motí per fer dimitir el president Josep Maria Bartomeu i que a l’emissora RAC1 va deixar caure que «algú havia posat la mà a la caixa».

«Sí que és veritat que en la reunió informal de directius al febrer es va parlar d’avançar eleccions. Jo mai vaig posar entre l’espasa i la paret el president; ni perquè dimitís, ni perquè avancés les eleccions. No és cert que li demanéssim la dimissió», insisteix

Admet que ell es va alinear amb altres directius que van pensar que era millor avançar les eleccions (previstes per a l’estiu de 2021) en previsió del «complicat entorn econòmic» que s’acosta. «Defensàvem que pel tipus de decisions que s’han de prendre, que seran decisions molt valentes, és millor que ho enfoqui un equip directiu amb sis anys de mandat», va recordar.

«Aquesta va ser la meva opinió, que no va compartir el president. I vaig respectar que el president ho veiés de forma contrària», va apuntar Rousaud, després que se’l vinculés a ell i Jordi Cardoner i Maria Teixidor com a instigadors per apartar Bartomeu de la presidència.

La mà a la caixa

Sobre la seva aparició a RAC1 el passat 10 d’abril, a la pregunta del periodista de si «algú ha posat la mà a la caixa», Rousaud va respondre: «Sincerament, crec que sí. Si els auditors externs ens diuen que aquests serveis que s’han prestat tenen un cost de mercat de 100.000 euros i hem pagat un milió, aquí algú ha posat la mà a la caixa».

Passades ja dues setmanes, després d’haver dimitit i contemplant com la polseguera aixecada es torna a assentar en el terreny, Rousaud va remarcar el següent: «Jo tinc una reputació en el món empresarial. Jo no em comporto d’aquesta forma. Els que ens n’hem anat som la gent que som coneixedors que aquí hi ha hagut una irregularitat per amagar aquest contracte a la junta, a tota la junta. Nosaltres no culpem la junta, perquè no sabia res».

«Van dimitir els directius (Emili Rousaud, Enric Tombas, Maria Teixidor, Jordi Calsamiglia, Silvio Elías i Josep Pont) molt vinculats a la dimensió econòmica del club. Els directius que no tenen vinculació amb aquest assumpte es van quedar. Era molt difícil quedar-nos i dir que estàs en el comitè d’adjudicacions que havia d’autoritzar aquest contracte i algú l’ha amagat perquè ha trossejat les factures perquè no les pogués veure», va destacar.

«Hi ha una comissió d’adjudicacions en el club que verifica totes les contractacions que són superiors a 200.000 euros. En aquesta comissió sempre hi ha tres directius i es vetlla perquè els contractes tinguin un objecte lícit, un preu de mercat i que no existeixi cap tipus de vincle amb els proveïdors», recorda

La trucada de Bartomeu

Rousaud recorda que va demanar explicacions al conèixer per informacions periodístiques que el contracte s’havia fraccionat. «Per això vaig exigir una auditoria, en un correu que vaig enviar a tots els directius», va indicar. Quant al moment actual i després de la seva dimissió, Rousaud considera que el club està «en un punt crític», des del seu punt de vista, encara que tot a expenses de conèixer el resultat de l’auditoria.

Arran del to que estava prenent aquest assumpte, tant en la directiva com en els mitjans, Bartomeu va trucar per telèfon a Rousaud i el va convidar a abandonar la junta directiva, acció a la qual van acompanyar cinc membres més, tot i que el nombre del grup de dissidents arribava a nou membres del consell, tres dels quals es van fer enrere.

«Em va doldre que no s’esperés a l’aparició de l’informe d’auditoria. Hauríem parlat amb el president i ens n’hauríem anat d’una altra forma. Podrien haver-se depurat responsabilitats a satisfacció o no, cas en què hauríem sortit d’una altra forma; però dimitint, segur», va augurar.

L’empresari creu que Bartomeu «no va voler passar aquest escrutini de l’auditoria amb nosaltres a dins» i després de la trucada del president, que li va demanar la seva dimissió, va pensar en un primer moment a no fer-ho fins que aparegués l’informe.

A la pregunta de si l’auditoria restituirà la seva imatge i la dels directius si PriceWhaterHouse revela que el contracte es va trossejar per evitar el control de la junta, i que el preu estava fora de mercat, Rousaud es va limitar a dir que el club haurà «de depurar responsabilitats», així com «rescabalar els diners a l’entitat, com assenyalàvem en un dels punts de la carta que vam enviar al president».

La querella

Passat el remolí, tot i que el club li ha anunciat que li presentarà una querella –«potser es podrà aportar més informació per aclarir-ho tot», va precisar-, Rousaud insisteix que li hauria agradat gestionar aquesta barrabassada d’una altra forma, perquè admet que indirectament li ha pogut afectar a la il·lusió que tenia dipositada a poder optar a la presidència.

«No he perdut la il·lusió per ser president del Barça. Però la imatge que vaig projectar amb les declaracions que vaig fer no em va agradar, perquè jo soc molt treballador i molt discret. Potser vaig pecar d’inexperiència, de no haver estat ben assessorat», reconeix.

«Em vaig equivocar per la posada en escena, per com podia haver caigut el missatge entre els socis. I quan em vaig veure, la imatge des de fora que veia no era com soc, perquè a mi no m’agraden les estridències i soc molt discret. Se me’n va anar la mà. No va ser culpa de la premsa. Va ser culpa meva», va sentenciar.

«Jo no puc mai acusar la junta, perquè jo era dins i no ens ens en vam assabentar», va afegir Rousaud, que després de l’ocorregut va admetre: «Per a unes eleccions, no em beneficia aquesta imatge. A més, com a candidat continuista no em veia, perquè si vull canviar les coses, no puc seguir en la junta».

«Si em presento serà perquè allotjo alguna opció de guanyar. Però ara no tinc la imatge per ser-ho. La gent m’ha dit que el ‘Barçagate’ m’ha servit perquè molts culers m’hagin conegut. Però ara no tinc bona imatge de marca i el que cal fer és un redisseny», va admetre.

Aspirar a la presidència

No és la primera vegada que la presidència del Barcelona passa pel cap a Rousaud. De fet, abans de les eleccions del 2015 ja va tractar amb un grup d’amics per fer el salt, però després d’una de les reunions per exposar les seves idees va conèixer Bartomeu, que el va convidar a unir-se a la seva candidatura «quan el Barça encara no havia guanyat cap títol del triplet del 2015».

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

«Jo mai m’he significat dins de la junta per ser president. Fins que Jordi Cardoner va dir que no volia presentar-se i ell em va proposar. I Bartomeu em va demanar que fos el candidat continuista el 2021. Jo el que vaig dir va ser que no faria un pas endavant per aquell moment, però no vaig negar que em faria il·lusió», va recordar.

«Aquesta il·lusió no l’he perdut, però en aquest entorn és difícil. Desgraciadament quan fas un moviment per explicar una cosa que és l’element detonador pel qual ens n’anem sis directius, hi ha haver una reacció generalitzada que va fer veure que jo atacava el club. Al contrari, vaig adoptar aquella posició perquè, precisament, jo el que estimo és el club», va assenyalar Rousaud.