Una balsàmica victòria de VAR

4

Es llegeix en minuts

Rafael Tapounet

Per què confiar en El Periódico

Barcelona 07 de de març del 2020. 23:16

0 Comentaris

Un penal xiulat pel VAR quan el partit es dirigia cap a l’ocàs entre núvols de tempesta va donar al FC Barcelona una victòria balsàmica davant la Reial Societat per tancar una setmana difícil, marcada per la derrota en el clàssic i per la polèmica, una mica absurda, entorn del comportament a la banqueta del segon entrenador blaugrana, Eder Sarabia. El gol de Messi des dels 11 metres permet als de Setién dormir com a líders i resoldre, tot i que sense brillantor, un duel exigent que va començar esvalotat, com ja va passar fa dues setmanes, pels mocadors blancs i els crits de «Bartomeu, dimissió», que es van reproduir al final.

En el seu fonamental assaig ‘El fútbol. Mitos, ritos y símbolos’, publicat el 1980, el sociòleg i escriptor Vicente Verdú apuntava que en un estadi de futbol els mocadors només apareixen en circumstàncies excepcionals i per manifestar els dos extrems de l’ànim: l’eufòria i la desesperança. I afegia: «Analíticament, [l’exhibició de mocadors] seria la pol·lució descontrolada quan es disfruta d’una cosa excepcional (el gol, el bon joc amb victòria) i la pol·lució suïcida (masturbatòria) quan instintivament s’estén cap a la mort (de la directiva, de l’entrenador, de tots junts)». És interessant anotar que en aquest mateix llibre s’inclou un capítol titulat «El president com a gran fal·lus», de manera que entre la mocadorada onanista i la presència impàvida de Bartomeu a la llotja, enfocada insistentment per les càmeres de televisió, els preàmbuls del partit van acabar convertint-se en un espectacle només per a adults.

Messi executa el penal que va donar els tres punts al conjunt blaugrana. / jordi cotrina

Potser per això Quique Setién va decidir deixar Ansu Fati a la banqueta i donar entrada en l’onze inicial per primera vegada a Martin Braithwaite, que és major d’edat i, a més, com a danès, ha d’estar molt curat d’espants. L’exjugador del Leganés es va situar com a extrem esquerre –Messi va actuar com a fals nou i Griezmann, a la banda dreta– i des d’allà es va encarregar d’animar la moixa graderia i d’activar l’equip després d’uns primers minuts de cert atordiment davant l’enèrgica pressió de la Reial.

Dels peus de Braithwaite van arribar les dues primeres ocasions locals, totes dues nascudes de desmarcatges a l’espai (una cosa molt poc practicada en aquest Barça d’especialistes a rebre el peu) que van ser ben interpretats per Messi. Estimulats per l’impetuós desplegament del danès, els blaugranes van anar decantant el joc cap a la seva banda, però, com ja els va succeir al Bernabéu, no van aconseguir traduir en gols aquesta superioritat tot i disposar de diverses oportunitats més o menys clares. Mereix una menció especial la vistosa jugada que en el minut 39 va acabar amb una rematada de Messi ajustadíssima al pal dret després d’una ràpida combinació amb Braithwaite i De Jong dins de l’àrea.

Xiulets abans del gol

El Barça volia però no acabava de poder, incapaç d’imposar el seu discurs amb hegemònica continuïtat. I les coses no van millorar a l’inici del segon acte, que va ser un monòleg blanc-i-blau de gairebé set minuts que va provocar els primers xiulets de l’afició. A falta de futbol, l’equip de Setién va recórrer a la rauxa i, en quatre minuts febrils, va aconseguir acular el rival a la seva àrea i acariciar el gol fins a tres ocasions, un passatge de domini que va donar pas a una fase molt més oberta, d’anades i vingudes, que va portar a la memòria de l’aficionat aquells agònics partits de l’última època d’Ernesto Valverde.

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Davant dels dubtes dels locals, cada vegada més perceptibles, l’entrenador ‘txuri urdin’, Imanol Alguacil, va posar al camp Oyarzabal i Zubeldia i va ordenar als seus buscar la victòria. I ja acampaven entre l’afició culer els presagis més terribles quan, en el minut 80, una centrada d’Arturo Vidal que Lenglet no va arribar a rematar va anar a parar al braç de Le Normand, una acció que l’àrbitre Martínez Munuera va passar en principi per alt però que el VAR va valorar com un possible penal. Després de la revisió, el col·legiat va assenyalar els 11 metres i Messi no va fallar.

Encara hi va haver temps per a un segon gol, obra de Jordi Alba, que va pujar al marcador però va ser invalidat per fora de joc previ d’Ansu Fati després d’una nova consulta al VAR. I res més. Mobles salvats i a esperar el Betis-Reial Madrid en aquesta bassa d’oli que fa la pinta que pot començar a bullir en qualsevol moment.